Sobren les paraules davant tot el que hem viscut aquest dies. La DANA s'ha superat i ens ha superat. L'emergència climàtica ha produït calamitats i fins i tot morts. L'impacte de les inundacions amb les crescudes dels rius s'ha desbordat. I alguns s'han quedat bocabadats. A veure, està clar que no es poden preveure trombes d'aigua com les que van caure a Oriola dies enrere, però alguna cosa més en modus preventiu s'hauria pogut fer, oi?
Començant per endreçar una miqueta tot aquest urbanisme salvatge de ciment a la vora de rius, barrancs i fins i tot la mar. Salvatge o no, la natura acostuma a guanyar terreny d'allà on li l'han tret abans.
Sembla mentida que malgrat que cada cop més ens adonem que aquestes gotes fredes són més constants i imprevisibles no acabem de tindre en molts casos mapes de riscs o plans d'evacuació per segons quines zones i localitats. No és ja un tema puntual de cada any. A la vora del nostre Mediterrani trobem sovint ribes brutes amb tot el canyar amuntegat i clar, llavors és més fàcil que la força de l'aigua arrastre i faça vessar tot el que hi ha al voltant. I sinó ens topem amb urbanitzacions aixecades en zones humides que cada vegada que plou una miqueta més del compte es transformen en terrenys anegats. I pertant embuts de trànsit, carreteres tallades, desperfectes pel temporal i mil i una incomoditats. Sense parlar de possible pèrdues econòmiques o la collita llançada a perdre.
Estem pagant la febre d'or d'aquella època de vaques grosses on tot era construir i construir sense importar (a) on. I encara hi ha qui ho continua fent. I les platges perden arena i tot continua igual. Bueno, tampoc tan igual. L'oratge esdevé la conversa principal però ja no ens fa gràcia veure com arriba el xàfec i l'arruixada torrencial. El núvol negre i la tempesta elèctrica ens posen en alerta i un possible mini tornado o una mànega de mar ens deixen amb els dits creuats i repassant amb imatges totes les calamitats.
Catastrofisme. Actitud derrotista. Ens pensàvem els 'amos' i ara arriba el Temps i la Mare Terra ens deixa empantanegats. Cura d'humiltat.
Terra de secà amb aiguats i calamarsa. I darrere, alguns també -potser- haurien d'assumir responsabilitats sobretot a les planícies i a la façana litoral.
Com es pot controlar l'incontrolable? Potser mirant enrere i adonar-nos-en del què hem fet. Rectificant i millorant la legislació per tal d'evitar que els desastres puguen tornar a aparèixer amb tanta facilitat.
L'avarícia fa malbé. Acabant d'estripar la gallina dels ous d'or. Turisme i construcció.