Castalla, poble de Valor

Castalla s’ha vestit de cultura, de literatura, de fantasia. Amb el paraigües institucional i acadèmic de la Càtedra Enric Valor, s’hi acaben d’encetar les II Jornades Enric Valor a l’Escola, coorganitzades per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i els CEFIRE d’Alacant i Elda, amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià, el Centre Cultural Castellut, i l’Associació Cultural El Texi d’Ibi. Tot això, sobra dir-ho, amb l’amfitrionatge, el suport logístic i l’impuls decidit —infal·lible i imprescindible— de l’Ajuntament de Castalla.

És, la d’aquestes Jornades Enric Valor a l’Escola, la primera aposta important que llança la Càtedra Enric Valor que la Universitat d’Alacant acaba de crear en col·laboració amb l’Ajuntament de Castalla i el d’Altea. I la resposta no ha pogut ser millor: més d’un centenar de mestres —i estudiants de Mestre en la Facultat d’Educació de la Universitat— s’han apuntat a la festa de l’educació, la literatura, la meravella i la il·lusió compartida. I és que, més enllà de la capacitat de convocatòria de les institucions organitzadores i col·laboradores, les Jornades de Castalla disposaven d’un parell de cartes guanyadores: una, l’atractiu transversal i incontrovertible de la figura i l’obra d’Enric Valor; l’altra, l’encant misteriós de Castalla, el poble que acull tan singular cita formativa i acadèmica.

I és que si Enric Valor representa  icònicament, amb les seues rondalles, la capacitat de seducció que pot arribar a encloure la inventiva popular genuïna, el poble de Castalla simbolitza, gràcies a Valor, una espècie de centre neuràlgic en relació amb aquest patrimoni de la ficció compartida. Per formular-ho clarament: Castalla, poble de Valor, té tots els actius necessaris per a erigir-se com la capital valenciana de la fantasia. Amb el seu senyorívol i imponent castell, la capital històrica de la foia de Castalla no solament és la ciutat natalícia del senyor Enric Valor: és també el lloc on l’escriptor diu haver arreplegat tretze de les seues trenta-sis canòniques Rondalles valencianes: «Les velletes de la Penya Roja», «Abella», «Joan Ratot», «La rabosa i el corb», «Comencilda, Secundina i Acabilda», «Joan Antoni i els torpalls», «Peret», «El xiquet que va nàixer de peus», «Els tres plets de Pasqua Granada», «El jugador de Petrer», «L’envejós d’Alcalà», «Llegenda del palleter» i «Don Joan de la Panarra». I és, a més, l’escenari on va decidir ambientar l’acció de relats tan significatius del seu univers meravellós com «La mare dels peixos» i «El rei Astoret». 

La bona qüestió: que, si es vol mirar així, Castalla és i representa (al costat d’Altea, la ciutat del folklorista Francesc Martínez i Martínez) l’epicentre de la fantasia valenciana. I per això cal celebrar i valorar com un ple encert el fet que, com a colofó a les Jornades, el pròxim dimarts se celebre, precisament a l’Auditori Castalla, l’acte de lliurament del XXII Premi de Novel·la Enric Valor que convoca la Diputació d’Alacant. Per primera volta, el Premi de Novel·la Enric Valor —el millor dotat del circuit literari valencià— eixirà de la ciutat d’Alacant i tindrà, a la ciutat natal de l’escriptor, una gala on, segons s’intueix, quedaran convocats el glamur de les lletres valencianes i la vocació d’una projecció universal per a la ficció que la institució alacantina promou, des de fa més de vint anys, amb l’organització d’aquest prestigiós Premi. 

I val a dir que l’esdeveniment ben pot significar un punt de partida per al que, al meu parer, hauria de ser un projecte emblemàtic —i estratègic— d’un turisme cultural, literari, educatiu, alternatiu i de qualitat: la creació i la consolidació de la Casa Museu Enric Valor (ara mateix, segons tinc entés, en procés de cessió des de la Generalitat Valenciana a l’Ajuntament de Catalla), com un centre didàctic i d’interpretació de l’obra valoriana. Caldria ser molt curt de mires per no imaginar la potencialitat que tindria un poble com Castalla —amb un patrimoni i una imatge que és pura essència de genuïnitats— com a destinació de visites educatives a l’entorn de la figura i l’obra d’Enric Valor. Molt més atractiva que qualsevol Walt Disney o Warner de carto pedra és —ai!— l’autenticitat dels personatges que poblen les rondalles de Valor. Amb la Casa d’Enric Valor del carrer Major 24 rehabilitada i oportunament museïtzada, i amb la tematització d’espais al mateix jardí de l’immoble (en una mena de «Jardi de les Rondalles»), i a l’aire lliure —pels carrers, les places i el Castell del municipi— Castalla esdevindria un centre de peregrinatge tan suggeridor com ineludible, que proposaria insuperables diàlegs amb el Parc Natural la Font Roja, com a centre d’interpretació de la Natura; o amb Ibi, com a referent de la indústria del joguet. 

Les possibilitats de la Casa Museu Enric Valor, inserida en el teixit cultural i econòmic de la Foia de Castalla, serien infinites com a centre d’activitats de promoció literària i foment de la lectura, i propiciarien l’oferta d’una programació regular de rutes valorianes, la senyalització d’espais literaris, la gestió d’exposicions, l’organització de més seminaris i conferències, el disseny de projectes pedagògics per a l’aproximació a la figura i l’obra d’Enric Valor, etc. Serien pràcticament infinites les possibilitats educatives de les excursions escolars en què les xiquetes i els xiquets valencians podrien conéixer, de primera mà, i al seu hàbitat natural, la bella Abella i el Dimoni Capralenc, la Mare dels Peixos i el Dimoni Fumador, l’albarder de Cocentaina i el Patge Saguntí, l’astròleg Jeremies i les Mares del Vents, Margalida Blanca i el rei Astoret, Esclafamuntanyes i el Gegant del Romaní, la serp del Regne de les Girones i el senyor del Benicadell, la reina Argegalaina i el barquer de l’infern, el ferrer de Bèlgida i el pare sant Vicent, les animetes del Purgatori i el jugador de Petrer...

Serien i seran infinites, tals possibilitats. Perquè em jugue un café —del temps— que aquest projecte prompte o tard arribarà a bon port. Senzillament, perquè no és poca la gent de Valor que fa anys que el somnia intensament, amb imaginació transversal, per damunt d’ideologies, classes, edats i condicions. I en matèria de somnis, rondalles i fantasies, quan un projecte s’imagina així, ecumènicament i amb la força suficient, de seguida comença a fer-se realitat. Fet i fet, Castalla ja comença a ser —més que mai—poble de Valor: com una felicitat que es deixa respirar.