Dies de calor opressiva, basca. De fugir del sol. D’un aire que abrassa. Ponentà si vols. Cercant l’ombra com si fos un tresor. Cossos deshidrats. Cànter d’aigua fresca al bancal i sota la figuera. O fent la migdiada amb les persianes baixades i el ventilador. Poca fam, molta mandra, xafogor.
M’he trobat un pollet de falcia al carrer, indefens. Havia botat del niu per les altes temperatures. Ha tingut sort. A la vora hi havia gats i no podia aixecar el vol. L’he arreplegat, l’he ficat en una caixa de sabates i l’he dut a casa fins que he pogut trobar una solució. Ja està en bones mans. Em diuen que aquests ocells són els nostres aliats contra els mosquits. Jo a casa no tinc pardals, tinc dues podenques i un parell d’andragons. Aquests darrers, insectívors sigilosos, viuen a la terrassa i de tant en tant els vislumbrem entre parets, plantes i flors. Un d’ells però, cada matí en obrir la finestra del balcó el trobe al costat de la tomatequera i a un pam de la menta. Es voldrà refrescar pense jo. No obstant, malgrat la seua presència, encara entren bitxets i pertant he hagut de ficar mosquitera a l’habitació.
Estiu intens amb onades de calor. Amb nits ardents i no precissament de passió. Bullir de sang al cos. Dutxa freda i roba interior. Suor.
De dia, aigua i café del temps (amb una copeta amb gel i una rodanxa de llimona. Hi ha qui li posa també el granet de café). I si ens apropem a la geladeria llet merengada, orxata o granissat de café. Ja ficats un Blanc i Negre. Es nota que fa calor. Com cada dimarts baixaré a Benissa a veure als meus pares i aniré directa al refrigerador. Un got de gaspatxo amb bon puntet d’all, sí senyor. A Dénia ja tocarà preparar aiguallimona altre cop, sempre amb una rameta de canyella que li dona un coloret més fosc i també dolçor.
Calitja, aire del desert. Meló d’Alger i de tot l’any, ben talladet. Nectarines, albercocs, prunes clàudia, bresquilles… I ensalada d’encisam, cogombre, tomaca i ceba. I després, passejadeta, això sí quan baixa el sol. `
Temps de sopar a la fresca, de les primeres maraes i de banys a la platja quan la lluna rodona es fa gran. Temps també de matí, de quan encara refresca de la nit. De quan sentim piular els teuladins. Moment per obrir finestres i aprofitar el dia fins que Don Llorenç torne a bullir.
Canícula. Sequera. Insolació. Cops de calor. Deshidratació. També temps de focs. Emergència climàtica que ens posa en alerta altre cop. Esperem que aviat trone i caiga una tromba d’aigua que ho aclarisca tot. Això sí, sense inundacions.