Cuestionario fetichista para conocer a los agitadores culturales.
El Qüestionari:
-¿Calaveras o diablitos?
Diablitos
-¿Quina és la teua cançò favorita?
Qualsevol de Billie Holiday
-¿Quina és la cançò que odies?
Estic entre “I want i wish you a merry christmas” i “Macarena”
- Ficats a la faena: de barri o de poble?
De poble.
-Entrada mora o entrada cristiana?
Mora
-Coca dolça o coca salada?
Salada
-Si la resposta es coca salada: ¿de molletes, farcida o amb tonyina?
Totes, totes...ummm quina fam
-T’agraden els teus turmells?
Mai els he tastat.
-Una paraula que odies:
Insomni
-Quin és el teu eufemisme favorit?
creiximent negatiu
-Eres més de TV o d’Internet?
Internet
-Quina és la teua sèrie de TV favorita de tots els temps?
Verano Azul
-Una parella còmica: ¿R2D2/C3PO o Koothrappali/Wolowitz?
Els segons (costa escriure els noms de nou)
-Esta se la furtem al conegut qüestionari Proust: qué és el que més detestes?
Que em facen preguntes.
-L’últim llibre de poesia que has llegit?
El llibre de les sol·lituds, de Martí i Pol
-Quin és el teu objecte fetitxe?
Les minillibretes (sempre duc una al bolso)
-Esta se la furtem als companys del Selfiematón: quin és el teu nom de trama de corrupció predilecte?
Brugal
-Una tipografia: Times o Comic Sans?
Comic Sans
-Parles amb el teu mòbil?
Sí, però no sempre m'escolta
-Fes-te una pregunta breu.
Ser o no ser?
I ara, amolla’ns el teu monòleg. Explica’ns el que vulgues o digues com li va al teu sector cultural?
Quan mire l'actual panorama de la cultura, i en concret el del teatre, veig un desert amb només uns quants oasi. Una xicoteta colla de supervivents d'un «culturicidi» que ve practicant-se des-de fa uns quants anys al nostre territori i que s'ha intensificat amb les darreres polítiques (anti)culturals estatals. Sorprèn comprovar que, amb tants entrebancs, de la nostra terra encara ixen molts talents artístics. Malgrat les circumstàncies, hi ha valents i valentes que tiren endavant i creen noves companyies o que mantenen les ja existents fent un esforç titànic, que munten espectacles de qualitat amb quatre xavos, que arrisquen i que aposten perquè el teatre continue existint. Però la dignitat de la professió està greument compromesa. Alguns sembla que obliden que el teatre és una forma de vida, però que també ha de ser una forma per guanyar-se la vida. A aquells que pensen que la cultura és prescindible donada la situació econòmica, els diria que la indústria cultural és una font d'ingressos per a un territori, que pot generar treball i riquesa. I als companys i companyes, només els diré que ànims, “que tot està per fer i tot és possible”.
(Los Fabulosos Cadillacs. Calaveras y diablitos)