Aspencat no va morir en 2017: La llavor, el grup que reinterpreta les cançons amb extra d'intimisme

ALACANT. Aspencat, una banda referent de la música en valencià, va deixar en standby el seu recorregut musical en 2017. Tant de bo, no va morir en aquell any, ja que la seua música continua sonant, no només a l'Spotify dels i les fans que les recorden, sinó en directe. El grup La llavor, orquestrat pel baix i fundador d'Aspencat, Xavi Aspenbass, respecta les lletres dels temes, si bé reinventant la part musical, dotant-la del format acústic. Una mena de reinterpretacions que inundaran el Teatre Arniches aquest dissabte 29 de gener a les 20:30 hores.

Aquest projecte tracta de donar-li una altra visió -o, millor dit, escolta- a la tracklist, interpretant les cançons des d'un lloc més sentimental. Com Aspencat ja s'armava originalment de lletres intimistes, aquesta nova pretensió s'ha realitzat des de la música: "Aspencat es caracteritzaba per una energia més desbordada; encara que les lletres sí contenen emocions", estableix el fundador, qui assegura que tenia "molt clar" el camí per on volia portar aquest projecte musical, que va acabar d'embastar-lo amb les aportacions de la resta de músics.

Així, el que un dia va ser ska, reggae, drum and bass o dubstep, té ara un recorregut "esborronador", que tracta de "tocar la fibra" i que conjuga amb el protagonisme de les veus femenines de Clara Olóndriz i Raquel Mengual. Junt amb elles i amb Aspenbass, completen el grup Iván Espí, Jordi Pastor, Jaume Galiana, Rubén Escrivà, Vicent Caselles, Kesus i Joan Femenia, aquest últim rapsode que lliga a la música la vessant més poètica. Menció especial també per a Manolo Miralles i Ximo Guardiola, qui van "tirar una mà" al començament, ajudant a perfilar la banda.

En aquest camí de fer créixer la cançó en el sentit més emocional, s'han seleccionat temes dels distints àlbums d'Aspencat, entre on es troben A passes de gegant (del disc La festa està servida) o la coneguda Xiqueta dolça (Obri la llauna). A més, es poden trobar d'altres originalment integrats a treballs com Naixen Primaveres o Essència.

La llavor de La llavor

La llavor és un nom adoptat a posteriori. Al primer concert, en gener de 2020, aquest projecte musical es presentava davant de Benidoleig com a Aspencant, "perquè era el cant de les dones que interpretaven cançons d'Aspencat. En un principi la idea era fer un recorregut de tota la banda i convidar a tots els músics que han passat per ella, des del primer fins a l'últim, i organitzar com una germanor; tancar una etapa", explica el fundador.

Arran d'aquell concert -que sorgia amb la voluntat de ser el primer i últim- van decidir continuar, donant-se tot "de manera molt natural", assegura Aspenbass. A més, apunta que no podia malbaratar-se el talent de l'equip de músics i de les cantants: "La qualitat i la quantitat de músics en valencià que tenim i la fornada que ve de gent jove és impressionant; hi ha molt de talent, no només a la meua banda, sinó al nostre País Valencià", afegeix.

I per què aquest canvi de nom? "Vam passar d'Aspencant a La llavor perquè, segurament, només puguem tornar a ajuntar-nos per a treballar, la idea és fer cançons pròpies; hi ha molt de talent en cada personeta que compon el grup", insisteix. Si Aspencat va estar al top del cartell de festivals importants, La llavor aspira, de moment, a fer les seues cançons i a "anar concert a concert; no tenim intenció d'aconseguir la fama ni tenim una meta, encara que sí ens agradaria rodar pel País Valencià per a mostrar la nostra música i compartir els sentiments, i pujar a Catalunya, que pot aportar molt al grup, perquè Aspencat ens vam professionalitzar quan vam anar a aquell territori".