Mar i Muntanya (164) / OPINIÓN

Arròs amb ceba, ceba amb arròs

26/11/2019 - 

Arròs amb ceba, ceba amb arròs…. Benvolgut siga el nostre cançoner popular. Qui no ha escoltat mai aquesta cançoneta o fins i tot l’ha interpretada amb una colla d’amics mentre es preparaven per cuinar tots en quadrilla. Si potser que fins i tot l’hagen cantada el nostre iaos, de joves i no tan joves. És el que té la saviesa popular, que ben transmesa, sobretot de forma lúdica, pot passar de generació a generació. Qui canta els mals espanta i el poble quan ho fa mostra la seua idiosincràcia, la seua realitat, o almenys els records que encara queden d’ella. 

Si no qui se’n recordaria ara del famós tio Pep que se’n va anar a Muro a comprar una tartana i un burro per treballar el seu bancal. No podem fugir del nostre passat. Hem d’acceptar i estimar les nostres arrels llauradores i també aquells temps en què molts de nostres familiars van passar misèria i fam. Què voldrien dir els de la cançó de l’arròs amb ceba i la ceba amb arròs? que amb ironia i aquests dos ingredients ja hi havia prou? que el menjar de pobres també estava bo? O ja ficats en teories, que si hi havia sort, a poc que li afegiren algun que altre ingredient pescadors i jornalers anaven enriquint cada àpat donant-li el seu propi toc… Només cal fer un repàs pels plats tradicionals dels nostres pobles, almenys a la Marina. 

Arròs amb fesols i penques a Benigembla, amb fava pelada a Pedreguer, a Pego arròs amb crosta -diferent del que fan a Elx-, o ja més al litoral arròs de senyoret a Calp, arròs a banda a Dénia i Xàbia, i a tots els pobles, grans i menuts, paella i arròs caldós, sense oblidar l’arròs melós -tan bo a l’hivern-. Amb cullera o cullerot. I així com el diumenge era dia de putxero de diumenge el dilluns amb les sobres feiem altre cop arròs al forn. 

I això que em deixe infinitat de plats fets amb aquest cereal. Com per exemple l’arròs negre -tintat- dels pescadors, o la paella amb espinacs i aladrocs. Plats tots ells que formen part de la nostra cuina tradicional, de mar i muntanya, amb peix, vegetals i carn. Amb conill, bolets i farigola, o amb d’altres mil i una formes i tasts. Això sí però, amb arròs bomba o bombó. I a ser possible de la marjal. Un altre dia creuarem fronteres imaginàries i ens anirem cap al nord. I parlarem si s’escau dels blauets, els riberers de la Marina que cada any marxaven del poble -Benissa- a la Ribera del Xúquer per a la plantació i recol·lecció de l’arròs.  

A l’hivern, cullera i arròs. Receptes tradicionals en calent cuinades en olles, perols, cassoles, paelles i calders.  Dinar cassolà on s’aprofita tot. Sense oblidar però d’altres plats que formen part també de la nostra identitat, paisatge, cultura i diversitat com a poble valencià. Xicotetes riqueses gastronòmiques nascudes des de l’humilitat. Sabors i olors, patrimoni i records. Coques, espencat, saladures, embutits, borreta de melva, xones, faves sacsades, bull amb ceba, pilotes o figatells. La Marina no te l’acabes mai de menjar… 

Recordeu, arròs caldós, remei pel cos.


Ramonet, si vas a l’hort

Cull-me figues, cull-me figues

Ramonet, si vas a l’hort

cull-me figues i albercocs.