VALÈNCIA. Escriu Maria Beneyto en el seu poema Mujer que miente la edad: “¿Qué esconde la mujer que se mutila/edad, tiempo sobrante, en esos años/que le poda a su vida? ¿Qué desdice?/¿Qué verdad se arrepiente y huye de ella?//En su vivir está siempre creando/biografía apócrifa a su signo./Su verdad es aquella, la inventada,/la que se ralentiza en la demora”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va presentar ahir les activitats del programa Escriptora de l’Any 2025, que en este cas, celebra la “vida ferida de lletra” de Maria Beneyto. I ho ha fet amb un descobriment: aquest poema ben podria estar escrit en primera persona.
La celebració de l’Any Maria Beneyto coincidia, en principi, amb el centenari del seu naixement. Però la comissió de l’AVL encarregada de la commemoració ha determinat, mitjançant una investigació, de l’escriptora va nàixer cinc anys abans del que es pensava. Segons explicaren ahir en roda de premsa, la immensa majoria de les biografies i manuals estableixen el naixement en 1925. Però una simple visita a la seua làpida, al Cementiri General de València, permet comprovar que es data en 1922. Algo falla.
A partir d’ací, la comissió va intentar trobar la resposta al seu fons, a la vegada que va demanar la partida de naixement. En l’arxiu trobaren un carnet d’identitat que proposava també la data en 1922, però en el mateix calaix, també hi havia un passaport que indicava que era en realitat 1920. Finalment, una amiga de la família va recuperar la partida de naixement que aclaria qualsevol dubte: Maria Beneyto va nàixer el 20 de maig de 1920 a les 2 de la matinada. Com a nou recolzament, s’ha trobat un carnet de la UGT expedit en 1938, i en aquella època, podies formar part del sindicat només a partir dels dihuit, en cap cas als tretze.
“No hi ha canvi en l'apreciació de la seua obra, però sí, per exemple, en la visió sobre el pes de la mort del seu pare, on ja no és una xiqueta de tretze anys, sinó una jove de dihuit”, explicava ahir l’acadèmica Carme Manuel. “¿Qué esconde la mujer que se mutila/edad, tiempo sobrante, en esos años/que le poda a su vida? ¿Qué desdice?”.
En tot cas, l’Any Maria Beneyto no tractarà de curiositats i troballes. Després de l’experiència Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Ibars, Manuel ahir va insistir en una qüestió fonamental per entendre el punt de vist d’aquestes commemoracions: “l’objectiu és el de reivindicar les escriptores de postguerra per a la difusió per a tots els públics. Només així les podrem estimar i donar l’espai que es mereixen”.
“Maria Beneyto no és cap excepcionalitat. Pensar que la dona escriptora és una excepcional fa que se li veuen com monstruoses, quan han estat envoltades d’altres escriptors i escriptores. N’hi ha una genealogia femenina, i que no estiguen als llibres d’història de la literatura no és culpa d’elles”, va afirmar l’acadèmica. Per això un dels grans objectius de l’AVL és la d’apropar la seua obra i vida als currículums escolars. “Mentre no estiguen aquestes escriptores en els llibres de secundària, no existiran”, recordava.
Però l’Any Maria Beneyto és una crida a tot el que es vulga sumar. Entre les activitats previstes, donarà el tret de partida una exposició itinerant en la biblioteca municipal de Tres Forques, on està dipositat el seu fons. La mostra viatjarà per tot el territori —en el cas de València, passarà per totes les biblioteques municipals.
Serà essencial la recuperació i posada en valor editorial la seua obra. S’ha trobat un llibre inèdit en valencià, Al límit de l’absurd, una novel·la que es creu que va escriure entre els 80 i els 90 i va presentar a diversos premis sense èxit. L’AVL ho rescata i edita ara amb il·lustracions de Pepa Úbeda. També s’editarà un volum amb la poesia completa en valencià, a càrrec de Josep Ballester, en col·laboració amb El Magnànim. La dona forta també torna, en aquest cas, en una edició no venal a càrrec de Bromera.
Pel que fa a les traduccions, un viatge d’anada i tornada: es traduirà al valencià la novel·la El río viene crecido, una de les poques obres contextualitzades a la riuà del 57, però també a la del 47, molt més desconeguda perquè la pèrdua de vides en eixe cas va ser protagonitzada per les persones que vivien en xaboles a causa de la pobresa extrema en temps de postguerra. Aquesta traducció es coedita amb Drassana i El Magnànim. Per altra banda, hi haurà una traducció de cinquanta poemes de Maria Beneyto del valencià a l’anglés.
En el terreny de la divulgació, s’està confeccionant una jornada didàctica sota el nom Maria Beneyto, llegir els silencis compactes. A més, s’ha confeccionat una guia didàctica i un còmic realitzat per Daniel Olmo amb guió de Raquel Ricart. Se celebraran dos recitals poètics: un a l’Aula de Poesia de la Universitat de València, amb Elsa Moreno i el col·lectiu Las Sin Rostro; i un altre a partir de la plataforma Poètica 2.0 en el Teatre Micalet.
S’estrenarà el documental Irreductible, realitzat a partir de l’entrevista que li va fer Maria Lacueva l'any 2007, un material també inèdit. I fins i tot l'Orquestra de València estrenarà dues obres inspirades en dos poemes seus. La Nau de la UV acollirà una mostra sobre la relació epistolaria entre l’escriptora i Joan Fuster; mentre que la pàgina web de l’AVL publicarà cada mes una reimaginació d’un conte original de Beneyto a càrrec d’escriptores valencianes actuals.
Aquestes són només algunes de les activitats previstes. L’Ajuntament de València té previst un programa propi, que anunciarà pròximament. Igualment, segons ha pogut saber aquest diari, la Conselleria de Cultura de Rovira mantindrà el compromís fet per l’exconseller Vicente Barrera de que el Consell proclame 2025 l’Any Maria Beneyto i també presente una bateria d’activitats.