Altea lliura els seus primers premis de literatura i investigació

ALTEA. Els primers premis Altea de Literatura i Investigació ja tenen guanyadors. La crossa que relaciona els originals trofeus elaborats per a l’ocasió amb els seus destinataris, ja té signes definitius.  El Palau d’Altea Centre d’Arts ha anat desgranant els noms, sota la direcció de Joan Borja, Director de la Càtedra Enric Valor de la Universitat d'Alacant, acompanyat de Vicent Marzà, conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana; Diego Zaragozí, regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Altea; Cristina Llorens, filla de l'homenatjat amb el Premi Estela d'Honor, Ramón Llorens; José Ferrándiz, director de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert; Verònica Cantó, secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; Carles Cortés, vicerector de Cultura, Esport i Llengües de la Universitat d'Alacant; Tatiana Sentamans, vicerectora de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat Miguel Hernández; José Miguel Cortés, president de la Fundació Caixaltea; i Jaume Llinares, alcalde d'Altea.

La rèplica de l’estela funerària ibèrica d’Altea la Vella, a càrrec de Teresa González, ideada per a honorar la memòria dels creadors o els escriptors alteans que, ja desapareguts, han destacat i excel·lit vitalment en l’àmbit de la literatura o de la investigació, ja tenia nom des de feia dies, quan es va fer públic que Ramón Llorens Barber, bibliotecari i erudit, trobaria finalment reconeguda tota la seua tasca de manera pública, després del reconeixement popular que a través de les seues obres, especialment el Diccionario de Altea y sus cosas, rep des de fa generacions. Aquest trofeu, en mans de la seua filla Cristina, és pur realisme màgic, ja que la peça original ha sigut companya de faena de tots els bibliotecaris que per les diferents localitzacions de la Biblioteca Pública d’Altea han passat, començant per Ramon i passant per la pròpia Cristina Llorens Estarelles. Ara mateix la peça s’exposa en el hall d’entrada del MARQ, com a convidada.

Entre els motius consignats per a la concessió del premi honorífic dels Premis Altea a aquest il·lustre alteà destaca, precisament, «la creació i l’organització del premi "Altea", de literatura infantil, des de 1981 a 1985», que són un clar i prestigiós antecedent dels actuals Premis Altea. Igualment, amb el reconeixement i l’homenatge a la figura de Ramón Llorens els Premis Altea 2017 volen memorar i reconéixer «la gran labor que l’autor alteà va dur a terme al llarg de la seua vida com a investigador i historiador, i l’elaboració d’obres de gran valor, que encara ara continuen sent de referència inexcusable per a l’estudi històric d’Altea», així com també «la creació i la consolidació de la Biblioteca Pública d’Altea l’any 1982», o el fet de participar «com a membre actiu en diverses comissions i projectes culturals alteans».

Respecte de les categories literàries i d’investigació, dos dels premis han anat a parar a mans valencianes i un, el premi de narrativa, a un autor alacantí. Totes tres veus d’home, una situació que comença a no ser habitual en la literatura valenciana.

El trofeu La mà del sol, dissenyat per l’escultor Pepe Azorín, que premia la categoria Carmelina Sánchez-Cutillas de novel·la i prosa creativa, ha anat a mans de Joan-Lluís Moreno Congost (Alacant, 1961), per l’obra Tast de salobre. Professor de Secundària, immers en el món del teatre des de l’any 1984 i autor de la novel·la Jack no va passar pel purgatori, editada per Columna Edicions, guanyadora del XII Premi de Narrativa Ciutat de Badalona, XVI Premi Solstici d’Estiu, l’any 2003.

«Tast de salobre conta una història senzilla a partir de la relació entre un ancià i una jove colombiana que el cuida, en la qual apareixen temes d’allò més actuals, com ara la immigració o la violència masclista, i d’altres universals, com ara l’amor, les pèrdues, la mort o el pas del temps.» Vicent, un ancià en les acaballes de la vida, i Luz Marina, una jove colombiana que el cuida, són dos dels protagonistes de Tast de salobre. El tercer protagonista és el mar, omnipresent al llarg de tota l’obra. Els passejos i les converses de Vicent i Luz Marina ens permeten anar coneixent aspectes de la vida de tots dos: Vicent, patriarca d’una de les famílies més benestants de la ciutat d’Alacant, manté una relació tortuosa amb un dels seus tres fills, que marcarà el decurs dels esdeveniments.

El premi Altea de Literatura infantil i juvenil, amb el seu trofeu Aila, de l’Àrea d’Escultura de la Facultat de Belles Arts d’Altea, ha recaigut en l’obra L’àmfora fenícia d’Ivan Carbonell Iglesias (València, 1979), llicenciat en Filologia Catalana, llicenciat en Humanitats i graduat en Història per la Universitat de València, professor de Valencià a Secundària.  Especialista en el folklore, la bruixeria, la medicina popular o el bandolerisme de Cocentaina i la comarca del Comtat, i guanyador de nombrosos premis de literatura breu, s’enorgulleix de manera notòria d’aquest premi amb una reivindicació de l’esperit alteà: «Guanyar la primera convocatòria d’un certamen que naix ja sent important és una sensació única. Si el lloc del certamen és Altea, el sentiment no pot ser més especial. Altea és literatura i és erudició; és Francesc Martínez Martínez, és Carmelina Sánchez-Cutillas i és Joan Borja. Crec que aquests premis reblen el clau d’aquest lligam entre la localitat i les lletres. Altea és amb aquests premis més que mai una vila literària.»

Juli i la seua colla de Cocentaina pretenen passar uns dies de desconnexió al Portet de Moraira, abans d’anar a estudiar a València. Tanmateix, la troballa d’una àmfora fenícia mentre Hipòlit i Juli bussegen al Portet farà que s’emboliquen sense proposar-s’ho en una història de segrestos, fotografies il·lícites i assaltants nocturns. Per si no hi havia prou, un amor estival sacseja també la colla d’amics, que seguirà pistes entre novel·les de Chester Himes, rastres de nazis francesos, Torres de Guaita i Coves de Cendres, i el misteri d’un paratge de Teulada, la Font de la Jana, en què sis segles abans sant Vicent Ferrer va conjurar la màgia que dominava el lloc.

«De la nostra literatura medieval no hi ha molts personatges més fascinants que sant Vicent Ferrer. Del nostre folklore no hi ha éssers més fascinants que les dones d’aigua. I de les nostres costes no hi ha llocs més bonics que les platges de la Marina. Per definició, són ingredients literaris i plasmar-los en forma de novel·la és una temptació que no s’acaba.»

En acabant, la investigació sobre La gestió d’un municipi de la rereguarda republicana en la Guerra Civil, d’Alberto Miralles Martínez (València, 1967), ha rebut el premi Francesc Martínez i Martínez d’assaig i investigació i el seu trofeu Penell, dissenyat per Serafín Cortés. Llicenciat en història per la UNED, màster en mètodes i tècniques de recerca històrica, becat en la Facultat d’Antropologia de la UAM (Mèxic, DF) i actualment docent d’ELE al Regne Unit. El treball és un esforç per conèixer aspectes en què es va veure implicada la societat d’Altea en el context de la Guerra Civil. Reflecteix la situació i la problemàtica pròpia d’una localitat de la costa mediterrània valenciana del primer terç del segle XX, amb l’exigència d’una contribució que la va obligar a un sobreesforç a partir dels seus propis recursos materials i personals. «En el treball de recerca i tractament de les fonts de diversa naturalesa emprades he pogut comptar amb la més que apreciable disposició dels alteans i les alteanes protagonistes dels fets i descendents dels protagonistes.»

Primera convocatòria d’alçada d’aquests Premis Altea de Literatura i Investigació, que agafen el relleu dels premis Altea de literatura infantil dels anys 80 i del Certamen Poètic Vila d’Altea de mitjans dels anys 2000, i que enalteixen noms tan importants per a la literatura valenciana com Carmelina Sánchez-Cutillas i Francesc Martínez i Martínez.  Des del mirador de Bellaguarda estant, l’esperit d’ambdós vetllarà pel llarg recorregut d’aquest certamen.