ALACANT. Per a Ximo Llorens (Alcoi, 1954), la jubilació no existeix a efectes pràctics. Als seus 67 anys, continua exercint com a periodista i conreant la narrativa, però la seua trajectòria ha estat i estarà sempre marcada pel teatre. S’inicià en la dramatúrgia en el grup Asalla i es consolidà amb La Cazuela. Hui, és un actor, autor i director reconegut en tot el territori valencià i estatal. A la prestatgeria del seus guardons, destaquen el Premi Ciutat d’Alcoi, el Premi de Teatres de la Generalitat Valenciana i el Premi Evarist Garcia de Teatre Breu en Valencià de la Diputació d’Alacant, aquest últim per partida doble. El seu nom es gravà al trofeu de la primera edició, l’any 2000, i ho ha tornat a fer dos dècades després. El certamen, que es fundà amb la finalitat de fomentar i difondre els treballs en valencià d’autors locals, té ara al seu tron l’obra Els embruixats de Clichy.
Vas guanyar el Premi Evarist Garcia en la seua primera edició i, quasi 22 anys després, has tornat a ser l’afortunat. Com has rebut aquest segon guardó?
Amb molta satisfacció. 22 anys després, continue fent el mateix, que és el que he fet tota ma vida, i si, a més, em reconeixen la faena, és per a estar molt content. Que un premi que es va instituir fa 22 anys seguisca estant vigent, crec que és una bona notícia.
