ALACANT. Entre els Furs que Jaume I concedí a la ciutat i regne de València entre 1238 i 1271, hi ha un que diu:

“Si alcú traurà o pendrà alcunes coses de cases ho d'altre loch on se tendrà foch […], tot allò qui.n serà treit o pres sia retut a aquell de qui era. E si alcú d'açò d'altre qui ho haja pres o treyt d'aquelles cases o d'aquells lochs, alcuna cosa reebrà o celarà reta atretant a la cort, si donchs enfre III dies no ho hauria restituït”.

Es tracta d’una disposició que vol evitar els actes de pillatge, als llocs i cases que han estat afectats pel foc, obligant a restituir les coses així obtingudes als seus legítims posseïdors. Si estudiem els centenars de disposicions atorgades per Jaume I, veiem que, moltes d’elles, tenen com a objectiu fer del territori valencià un espai on viure amb una certa seguretat, i on les normes siguen les que determinen com s’havia d’actuar davant determinades situacions i quins són els valors a protegir. La terra, els conreus, l’aigua, les fonts i les séquies, les cases, el bestiar, els rius... estan presents en alguns d’estos furs primigenis. També hi ha una especial protecció per al territori i els bens que resultaren afectats com a conseqüència d’alguna desgràcia, com un incendi.