ALACANT. Per la carretera d’Ocaña s’observen les muntanyes que no van enamorar Gabriel Miró. El literat alacantí va mirar de fer país descrivint els paisatges de la Marina i el Comtat, clarament més commovedors, per convertir aquest terreny en la «muntanya alacantina» que ell, amb Emilio Varela, Óscar Esplá, Germán Bernácer i els intel·lectuals que es conjuraven a Polop, volien incorporar a l’imaginari local.

L’altra cara de la moneda era el Rebolledo. La vertadera muntanya alacantina, en tant que correspon al terme municipal d’Alacant, queda reflectida en el pujol de Fontcalent. Aquest territori, més aspre –o siga, menys estètic–, va ser objecte de sàtira del cèlebre setmanari El Tio Cuc, el més venut del primer terç del segle XX, quan la informació local ens marcava més l’agenda. El personatge satíric que donava nom a la publicació es presentava com a diputat a Corts pel Rebolledo –«exdiputat» en els anys de la dictadura primoriverista–, i exhibia una ruralitat ferma i honrada, al mateix temps que miserable i obsoleta en un món que canviava.