ALICANTE. És possible mantindre el misteri de les nostres ambicions fins a la tomba? Passar per la vida sense que ningú siga capaç de foradar la cuirassa de les aparences no està a l’abast de tothom. El mestre a seguir és, sense dubte, Tom Ripley, un personatge de carn i ossos de paper que va veure la llum l’any 1955 en la quarta novel·la de l’escriptora nordamericana autoexiliada a Suïssa Patricia Highsmith, L’enginyós senyor Ripley, El talento de Mr. Ripley en castellà, tot i que ha trascendit amb més força amb el títol triat per a seua primera versió cinematogràfica, feta a França per René Clément, amb el rostre d’Alain Delon, A pleno sol.
Mai no sabrem quin és el talent ocult de Ripley, un jove universitari novaiorqués, amanerat i seductor, capaç de convèncer el multimilionari Herbert Greenleaf que només ell pot viatjar a Europa per recuperar el seu diletant fill Dickie Greenleaf per a l’empresa familiar.
Qui és Tom Ripley, on s’enfonsen les seues arrels de l’Amèrica profunda que el fan fugir de la mediocritat com de la mort amb la seua dalla? Un con artist que ha desenvolupat la seua habilitat per les confidence trikcs, per guanyar-se la confiança dels estranys envoltant-los d’una atenció sumptuosa i una mica embafant.
Des de la seua primera aparició que som conscients que Ripley amaga alguna cosa, que les seues intencions no són tan innocents com vol aparentar, però no podem imaginar fins a quin punt ha previst els esdeveniments que el faran lliure a l’altra banda de l’Atlàntic. L’amoralitat és l’arma principal per a la seua ambició de viure tranquil i aïllat d’un món que, en el fons, detesta amb totes les seues forces. L’assassinat, la falsificació, la mentida com a força vital el portaran a gaudir d’un estil de vida opulent que enveja, però del que anirà desfent-se tal i com passe un temps marcat per la repetició de les estacions, amagat en l’anonimat d’una xicoteta vil·la francesa, gestionant des de la distància el seu negoci de falsificació d’art, bellugant els fils d’un pintor fictici que s’aprofita de la petulància i la impostura del mercat internacional de l’art, un joc per l’elit diletant dels diners a cabassos. Robar a lladres no és pecat, sembla la divisa de Ripley, una mena de justícia poètica. Ripley, en el fons, és un desclassat voluntari, un cavall de Troia que lluita la seua particular batalla en la guerra de classes, i vol eixir guanyant no importa amb quins mitjans.
