ALACANT. Són els números 1, 2, 3 i 4 de l’Esplanada. Les terrasses dels bars per a turistes i les copes de les palmeres retallen la seua vista. Però ja no hi ha excusa per no fixar-se en els detalls de tres dels edificis més bonics de tota la ciutat. El desmantellament de l’antic mercat de la ciutat, a la Porta de la Mar, va obrir la veta per a estos edificis.

A les portes de la I Guerra Mundial, l’oficina de l’arquitecte alacantí Juan Vidal rebia un singular encàrrec. L’hereu d’una rica família francesa, arribada a la ciutat cent anys abans, havia consolidat la seua fortuna amb la duana del port. José Lamaignère Rodes li va encomanar una finca per llogar cases i acollir la seu de l’empresa familiar als baixos. Un edifici de cinc altures rematat per una torre que va desaparèixer als anys 50, quan la finca va créixer en dos noves altures.