Mai m’oblidaré de Nuria Montes, exconsellera de Turisme, dient l’hivern del 2024 que el canvi climàtic beneficiava el turisme perquè s’allargaria la temporada turística. Uns mesos abans, en plena onada de calor del 2023, el biòleg Andreu Escrivà declarava al programa de Jèssica Crespo a la Cadena SER que ningú voldria vindre a estiuejar al Mediterrani tropical. Esta setmana m’he enrecordat dels dos.
Este estiu fa gràcia escoltar com avisen a l’oratge que ve una onada de calor: des de fa un mes es viu en una sauna permanent. La sensació d’ofegament no deixa eixir al carrer, ni tan sols es mitiga sopant a la platja. No es pot fer exercici a l’aire lliure en cap moment del dia. I si en octubre fan por les inundacions, ara el que fa mal són els esclafits tèrmics, amb ràfegues de vent que en el futur seran huracans com al Carib.
Nuria Montes ara torna a treballar a HOSBEC, la patronal d’hostaleria d’on va eixir. Probablement mitigarà els efectes de la tropicalització del Mediterrani amb la seua bambolla d’aire condicionat: de casa al cotxe, del cotxe a l’oficina, al gimnàs, a casa de nou. Però la nostra cultura no és la dels Emirats Àrabs o la dels Estats Units, on viuen permanentment en bombolles artificials.
El canvi climàtic no només acabarà amb el turisme, també podria acabar amb la nostra manera de viure si no ens adaptem. Això no vol dir viure malament. Però no és el mateix una onada de calor a Bèlgica que a València. Ací el calor es humit, la mar ja no refresca i no ho farà en les pròximes dècades.
A les cases, l’aire condicionat és la mesura més eficient, perquè asseca l’ambient. Els ventiladors de sostre són l’opció més saludable, però amb els nivells d’humitat d’esta setmana, hi ha un punt en què no serveixen de res. L’aire condicionat consumeix electricitat, però cada vegada és més renovable. La part negativa és que calfa el carrer, però és urgent instal·lar-lo en les cases de gent gran i malalta. S’ha de compaginar reformant les cases més antigues amb nous criteris d’eficiència energètica: més aïllants, menys vidre, més altura, més ventilació. Hi haurà cases que caldrà construir de nou.
Al carrer, en canvi, prompte vorem com tendals i para-sols es combinen amb ventiladors gegants. Grans ombres amb corrents de vent faran que es puga tornar a eixir al carrer abans de les 20h. Als barris més antics, els carrers són estrets i les cases tenen poca façana per mantindre’s fresques. Ens vam atrevir a desafiar una tradició centenària perquè l’urbanisme actual està pensat per quan la mar ajudava a refrescar. Però a les pròximes dècades, al litoral recuperarem esta tradició i anirem més enllà: imitarem les comarques de l’interior, on les muntanyes a la nit refresquen l’ambient. Menys asfalt i més terra i arbres. No s’han d’instalar nebulitzadors i humidificadors: són contraproduents. Però hauran més fonts i làmines d’aigua a cada zona infantil.
F2. Vaporización de Teresa Margolles (2018)
Amb poca traça, alguns ajuntaments habiliten enguany sales climatitzades com si els refugis climàtics foren búnkers antiaeris: espais d’emergència puntual, no infraestructura quotidiana. La gent no necessita refrescar-se com si foren conills a la carnisseria. Fins ara, el millor refugi climàtic als barris han sigut els centres comercials, per a aquells que no tenien la sort de tindre aire condicionat, videojocs i televisió per cable. Un parèntesi: l’augment del preu d’este entreteniment privat és caldo de cultiu per al malestar.
Durant tot l’any, els barris necessiten espais on practicar esport, jugar a videojocs, banyar-se a una piscina, fer tallers artístics… Són centres cívics, casals de barri, centres de majors, espais joves, biblioteques i poliesportius. Palaus del poble com proposava Eric Klinenberg. A les nostres ciutats quasi no n’hi ha. Mentres s’avança en la seua construcció, durant les alertes les piscines dels hotels s’han d’obrir al veïnat vulnerable. Es pot trencar esta sauna i tindre una vida millor que la que teníem. Hem de fer més cas als biòlegs que als hostalers.
Carlos Pastor-Garcia
@carlospastorrr
