CASTELLÓ. El 17 de juliol de 2023, Carlos Mazón Guixot va prendre possessió del càrrec de president de la Generalitat Valenciana. Aquell mateix dia va anunciar que el govern que anava a formar seria "el de los mejores". Una de ben grossa!
Si el senyor Mazón era el màxim representant d'aquest suposat govern de l'excel·lència, la credibilitat cau pel seu propi pes. Ell mateix va abandonar els valencians i valencianes per anar-se'n de dinarot mentre molts pobles s'estaven ofegant. Va construir una cadena de notícies falses i mitges veritats per mantenir el seu seient al Palau de la Generalitat. I, fins i tot el dia de la seua dimissió —o no dimissió—, no va tindre el valor d'adreçar-se per primera vegada en tot un any a les víctimes de la catàstrofe del 29 d'octubre per demanar-los perdó. Com hem vist a les Corts durant aquests dotze mesos, va preferir victimitzar-se i llançar totes les pilotes fora. Ha acabat el seu mandat amb una actitud miserable que el condemna a passar amb pena i sense cap classe de glòria per la història de la Comunitat Valenciana.
Tanmateix, vull detindre'm en el seu govern de "los mejores", i més concretament en el conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, el senyor José Antonio Rovira. Aquest senyor va començar el seu pas per la Conselleria afirmant que sobrava professorat a les aules dels centres educatius valencians. Alguna família que tinga un fill o filla en edat escolar pot pensar que això té sentit? Regla de tres directa: més professorat, millor atenció; menys professorat, pitjor qualitat. Què no entén el senyor Rovira?
I això només va ser el principi del desgavell. El govern del PP, amb el suport de l'extrema dreta, va continuar amb les retallades a les Escoles Oficials d'Idiomes, eliminant centenars de classes presencials, ajuntant nivells diferents i convertint moltes línies en semipresencials. El resultat? Desànim, menys matrícula i menys coneixement idiomàtic per competir en el mercat laboral.
A la Formació Professional, la situació tampoc ha sigut millor. S'han precaritzat els contractes del professorat especialista del sector productiu, s'ha deixat en el limbe el desenvolupament de la nova llei de l'FP, i s'ha reduït la jornada lectiva dels cicles semipresencials de 30 a 25 hores, fet que ha deixat uns 200 docents al carrer.
Podríem pensar que són casos puntuals, però només són la punta de l'iceberg del maltractament a l'educació pública. A més, s'ha aplicat un districte únic que fomenta la segregació i permet als centres concertats triar el seu alumnat; s'ha reduït el pressupost del programa Edificant, que havia sigut una gran aposta del govern del Botànic per millorar les infraestructures educatives; i s'ha paralitzat la construcció de nous centres després dels anys de corrupció de CIEGSA i dels barracons que caracteritzaven l’etapa prèvia al 2015.
L'altra gran destrossa ha sigut la mal anomenada "llibertat educativa". Aquesta llei és una cortina de fum per afavorir interessos electoralistes tant del PP de dreta extrema com de l'extrema dreta de Vox. És una llei que ataca el valencià i que suposa fulminar els criteris pedagògics dels centres educatius per elaborar els grups. En un altre article la vaig definir com una llei clarament ideològica i antipedagògica.
Podria continuar enumerant exemples, però la llista seria tan llarga que no cabria en un sol article. Al final, davant de tanta improvisació i mediocritat, només puc preguntar-me: va ser una tómbola la que va decidir els càrrecs del govern del senyor que estava de dinar al Ventorro? En aquella tómbola, va eixir que el senyor Rovira fora conseller d'Educació? Per molt que ho vulguen tapar, la societat valenciana ho té clar i com deia Albert Camus: "la veritat és com el sol: la pots amagar durant un temps, però no desapareixerà".
Esperem que si hi ha canvi de conseller no isca d'una tómbola, encara que, veient els precedents, potser serà fruit d'un altre sorteig: el d'una reunió en algun restaurant de la capital del regne entre el senyor Abascal i el senyor Feijoo. I si no és així, continuarà sent la tómbola la que decidirà mantindre al senyor Rovira en el seu seient de conseller.
