ALACANT. En aquesta part de la conversa amb el diputat provincial Ximo Perles, Plaza aborda qüestions relacionades amb la coalició Compromís: el futur de la formació, la seua recent divisió al Congrés dels Diputats —on els seus representants es troben en grups parlamentaris diferents—, així com temes d'actualitat tant a nivell estatal com de la Comunitat Valenciana.

—Quin futur li veus a la coalició Compromís? Continuarà tal com la coneixem o acabarà sent un únic partit?

—Compromís té un futur molt esperançador, pense jo. I ho dic per un motiu: ara mateix és una coalició que no té cap condemna per corrupció política. És cert que és un espai de caràcter ampli, i jo no ho veig com una cosa negativa. Crec que s’ha de normalitzar la discrepància. ¿Ens barallem dins de Compromís? Sí, és cert. Però crec que cal entendre que la discrepància no és un problema en si mateixa. Aquestes tensions internes no han afectat la gestió que s'ha fet, ni quan hem estat a l'oposició ni quan hem governat. Les discussions internes no són noves, sempre n'hi ha hagut, perquè som tres partits.

—Però al Congrés els dos diputats estan en grups diferents... això no és un problema?

—Jo crec que no és un gran problema. Quin problema hi ha, en realitat? En el penúltim debat, Compromís va tindre dos torns d’intervenció, un al grup mixt i un altre al grup de Sumar. ¿Quin problema hi ha en això?

—Potser si voten diferent, es pot visualitzar una divisió…

—Jo no crec que la discrepància siga un gran problema, ni tan sols els vots per separat, si això significa que estàs representant millor els teus votants. No tots els votants pensen igual. Quan es va plantejar eixir del grup de Sumar, a mi personalment no em va convèncer, no ho entenia del tot. Però entenc que el partit Més no se sentia representat en eixe grup. I això és legítim.

A vegades es magnifiquen certes coses. A les eleccions europees ja vam anar en coalició amb Sumar, i al Parlament Europeu vam formar grup amb altres forces com ERC o el BNG. No se li va donar tanta importància aleshores. Les coalicions electorals s’utilitzen per optimitzar el vot i superar les barreres del 3% o 5%, depenent del context. El més important és que els representants siguen fidels als seus votants. Mentre això es complisca, no hi veig cap problema.

—El projecte de Sumar el veus acabat? O encara pot renovar els seus socis?

—A mi em va decebre molt el que va passar amb Íñigo Errejón. El considerava un gran parlamentari i líder, i em va decebre. No m’ho esperava. Sobre el futur de Sumar, doncs no ho sé. Es parla d’una nova coalició, o fins i tot d’una idea més àmplia com la que defensa Gabriel Rufián amb una força internacionalista. Però la realitat és que al Congrés les circumscripcions són provincials. I ací, a la província d’Alacant, Sumar no té pràcticament implantació. Quants regidors té? Quants col·lectius locals?

—Potser n'hi ha alguns d'Esquerra Unida o de Podemos...

—Sí, però insisteix: Sumar ací no existeix. És com si digueres de fer una coalició amb ERC o el BNG. Són partits respectables, però ací no tenen representativitat. I això em sembla una manera d’enganyar la ciutadania. Com quan algú diu “anem a votar Pedro Sánchez” o “anem a votar Feijóo”. A Alacant, ningú vota ni Sánchez ni Feijóo directament. El mateix passa amb Sumar: que Compromís vaja amb ells no té cap transcendència ací. Una altra cosa és que Baldoví puga fer un míting a Galícia o Rufián a València. Ideològicament hi ha afinitats, però això no canvia la realitat.

—Veus factible la continuïtat del govern de Pedro Sánchez després del que ha passat?

—La meua opinió, que no és la majoritària dins de Compromís, és que Pedro Sánchez hauria de deixar-ho. No crec que siga culpable de res, però sí crec que ha comés errors en les persones que ha tingut al seu costat. I trobe que aferrar-se al càrrec és un error. A tot Espanya, ¿no hi ha ningú que puga substituir Pedro Sánchez? Crec que sí. I una nova cara podria il·lusionar més l’electorat progressista.

El que m’hauria agradat a mi, en un món ideal, és que Sánchez haguera donat pas a una nova investidura. Tot i això, entenc la postura majoritària dins de Compromís, que és aguantar i mantenir el govern de progrés, almenys fins que es traga alguna cosa. Però crec que haguera sigut millor per al PSOE i per a l’esquerra un relleu.

—Creus que Carlos Mazón esgotarà el mandat o dimitirà abans?

—Jo crec que aguantarà. Però vull ser molt crític amb la premsa. ¿Per què se li dóna credibilitat a algú que ha mentit de manera tan descarada? Recorde quan va dir que “havia arribat al Cecopi passades les set” i després es justificava amb un “fet fàctic” dient que les huit i vint-i-vuit són després de les set. Em recorda quan li deia a ma mare que arribaria després de dinar i apareixia a mitjanit. Les úniques veritats que diu Mazón són les que li interessen. La resta és mentida. No entenc com encara té credibilitat. I crec que aguantarà perquè és una mala persona. No té empatia, no li importa que ningú el vulga. Ni tan sols li importa que l’escridassen pel carrer o que huit de cada deu valencians vulguen que se’n vaja. Té una actitud psicopàtica en aquest sentit.

—Es presentarà a la reelecció?

—Això ja depèn del partit. No crec que el deixen repetir com a candidat. Ara bé, la dimissió sí que depèn d’ell, i no crec que ho faça per la seua falta d’empatia. Fins i tot dins del seu partit ja hi ha un moviment campista contra ell. Però no li importa.

—Veus possible un canvi de govern a la Generalitat Valenciana el 2027?

—Sí, ho veig factible.

—Pedro Sánchez convocarà eleccions abans d’hora?

—Depèn. Pedro Sánchez també té un punt psicopàtic. Als grans partits no es convoquen eleccions per responsabilitat, sinó si els interessa. Si el PSOE pensa que li interessa, les convocarà; si no, no. I el mateix passa amb el PP a la Generalitat. Jo soc partidari de respectar els mandats, excepte si el Parlament decideix el contrari.

—Amb tot el que està passant (Santos Cerdán, la DANA, Montoro…), creus que pot créixer la desafecció cap a la política?

—Malauradament, sí.