ALACANT,. Ximo Perles, diputat provincial de Compromís i regidor a Calp, fa balanç dels dos anys de mandat de Toni Pérez (PP) al capdavant de la Diputació d'Alacant. Perles conclou que la institució ha perdut capacitat d'iniciativa política, alhora que acumula retards significatius en l'execució d'obres i ha aplicat retallades en diversos plans destinats als municipis, especialment als de menor grandària. Així mateix, critica l’absència de grans projectes estratègics per a la província i les dificultats que presenten altres ja anunciats, com ara els centres de congressos projectats a Alacant i Elx, que encara no s’han materialitzat. En un altre moment de la seua intervenció, Perles també analitza la situació actual de la coalició Compromís.

– Ja quasi hem passat l’equador del mandat de Toni Pérez a la Diputació. Quin balanç en fas com a diputat de Compromís?

– El balanç és el d’una absència total d’activitat política. No hi ha gestió ni projecte polític. Toni Pérez ni hi és ni té equip. Això es nota en el dia a dia: el Pla +Cerca, pitjor que mai; l’execució pressupostària, també. A més, partim d’una Diputació hipotecada per la gestió de Carlos Mazón. La sensació és aquesta: abans, la Diputació es feia servir com a bastió contra el govern del Botànic. Ara, com que no tenen contra qui lluitar, la gestió pròpia està totalment abandonada.

– Això augura que els dos anys que queden aniran pel mateix camí? O creus que pot passar alguna cosa que faça canviar el rumb?

– No hi ha cap senyal que indique un canvi de rumb. Fa dos dies vam aprovar les bases del Pla +Cerca, malgrat haver advertit que hi havia errors materials i criteris absurds. Ho vam fer prèviament, en comissions, no com a crítica política sinó com a aportació constructiva. Havíem demanat formar part del grup de treball per millorar la gestió entre tots, però mai se’ns va convocar. En definitiva, no els importa què diga l’oposició perquè tenen majoria absoluta. Però, a més, tampoc tenen criteri propi, i acaben fent autèntics desastres.

– Creus que aquests errors del Pla +Cerca poden ser objecte d’una impugnació legal?

– Jo entenc que haurien d’esmenar-los perquè hi ha errors materials en la modificació de crèdits que estan en exposició pública. Compromís no té la voluntat de bloquejar la modificació, però són ells qui haurien d’esmenar els errors. Ens consta que els tècnics del plenari van fer una esmena in voce i el PP es va negar, simplement per no donar-nos la raó. Era una errada patent i manifesta: hi havia dos llistats de municipis amb quantitats diferents. És que era absurd.

– Més enllà de la valoració política, a nivell de gestió: què és el que trobes a faltar als ajuntaments, fins i tot als del PP?

– La Diputació té diverses funcions. Rebem queixes per la manca d’assistència jurídica als municipis, especialment els més menuts, que no tenen serveis propis. Cada vegada reben menys diners. El departament de contractació té 200 o 300 expedients paralitzats. És una barbaritat. Hi ha coses que funcionen bé, com SUMA o el Consorci de Bombers, però n’hi ha d’altres que estan completament paralitzades. La Diputació s’està convertint en un llast per a la gestió del dia a dia.

– I els alcaldes del PP no es queixen, o ho fan amb la boca menuda?

– Jo crec que sí que es queixen, però naturalment ho fan als seus companys de partit. No ho faran davant de mi ni de la premsa. Però sí que hi ha descontentament. Per exemple, el PP governa municipis com Llíber, que és un dels grans perjudicats pel repartiment del Pla +Cerca, i que depèn totalment de les inversions de la Diputació.

– I on es gasten, realment, els diners de la Diputació? Més enllà la despesa corrent i pagar nòmines...

– És una molt bona pregunta. On van els diners? No van. Tenim despesa corrent i alguns grans contractes, com carreteres, asfaltat, etc., que funcionen raonablement bé. Més enllà d’això, sí que hi ha subvencions, però cada vegada són menys i menys rellevants. El que està passant és que s’acumula remanent de tresoreria per falta d’execució i de gestió. Sí, és cert que hi ha dificultats per gastar a causa de les normes fiscals, però el PP també va votar en contra d’augmentar la regla de despesa al Senat. És una contradicció.

– En l’anterior mandat, es feien grans accions com Fitur, exposicions del Marq o etapes de la Vuelta Ciclista. Què ha passat amb tot això?

– La política turística actual es va deixar portar per una proposta de la Generalitat que va generar molt de descontent: els municipis no estaven presents a Fitur. Gran error. Ara, per exemple, s’han aprovat subvencions a "projectes singulars" com les havaneres de Torrevella o el Castell de l’Olla d’Altea, que poden tindre sentit. Però de sobte s’inclou una cursa de Finestrat, que ningú coneix i no és més important que, per exemple, el circuit de trail de la Marina Alta. Per què s’hi inclou? Perquè Finestrat està governat per Juanfran Pérez Llorca, mà dreta de Mazón. Això és amiguisme pur, sense cap justificació documentada. No hi ha impuls polític. L’equip del PP a la Diputació no té projecte, ni il·lusió, ni voluntat. Estan només per escalfar la cadira.

– Veus voluntat política en els dos centres de congressos projectats?

– Veig que estan en un carreró sense eixida. Fa anys que ho prometen i no saben com eixir-se’n. És una animalada política i econòmica: dos centres de congressos, 60 milions d’euros, l’equivalent a quatre anys del Pla Planifica per a tots els municipis. No poden disposar del remanent. Prometen, però no fan res. Ara han gastat 200.000 € en un nou concurs de projectes. Tot va lent i no té sentit. La Diputació no està per a això. Està per ajudar els municipis menuts. Però Mazón va prometre "no un palau, sinó dos", i ara ningú sap com fer-ho realitat.

– Creus que hauria de ser la Generalitat qui impulsara eixos projectes?

– Si de cas, els ajuntaments beneficiaris, com Alacant o Elx, o la Conselleria de Turisme, si s’hi veuen amb capacitat. Però la Diputació no té aquesta funció. El seu objectiu hauria de ser garantir serveis bàsics als municipis petits: cicle hídric, sanitat, educació, transport públic... Però això no es fa. Hi ha municipis que no tenen escola, ni consultori mèdic ni transport públic. Si una família té fills, ha de marxar. O bé portar i arreplegar els xiquets cada dia, cosa incompatible amb una jornada laboral si no ets milionari.

– En l’anterior mandat es parlava molt del despoblament. Ara s’ha oblidat?

– Totalment oblidat i tractat amb frivolitat. L’últim plenari va ser sagnant: es van concedir 100.000 € a Rojales per "risc de despoblació", mentre Tollos, que ha passat de 104 a 109 habitants, no rebia res. Per què? Perquè ha crescut un 4% i "ja no està en risc". Però els serveis bàsics estan garantits a Tollos? No. No tenen ni sanitat ni educació ni pressupost per oferir-ho. Això són excuses. Toni Pérez presumeix de visitar pobles, però ho fa com qui fa turisme rural. I això no és el que s’espera d’un president de la Diputació.

– I per acabar, a què atribueixes que s’aprovara la vostra moció per mantindre Alacant en zona de predomini lingüístic valencià?

– El PP es va veure forçat a aprovar-la per contrarestar una moció de Vox que anava totalment contra el valencià. Vox és un partit molt radical, i amb la llengua ho és especialment. Fa poc, una diputada de Vox em va dir que no em respondria si li parlava en valencià. Això és brutal. Parlen de radicalisme nacionalista, però jo he anat al País Basc i he parlat en castellà en llocs on només es parlava euskera, i ningú m’ha dit res. Ací, en canvi, et neguen la paraula per parlar la llengua pròpia. Crec que Toni Pérez va intentar netejar la imatge del PP, que depén de Vox, i va acceptar la moció per distanciar-se. El gest, almenys, és positiu a nivell cívic i ciutadà, i envia el missatge que la immensa majoria de representants polítics veuen aquesta croada contra el valencià com una salvatjada.