ALACANT. Son pare va faltar per tuberculosi mentre estudiava Arquitectura. Les causes d’esta pèrdua van marcar a De La Hoz: tots els seus edificis estarien més fora que dins. I a un clima com el d’Alacant, això sí és possible. El 1959, l’arquitecte rebia l’encàrrec per construir el col·legi de l’ordre de les Teresianes a Còrdova, a la falda d’un tossal.

Un exercici que li va servir de pràctica per a un encàrrec major, uns anys després: construir la mateixa escola a Alacant, que fins aquell moment estava a una casa del carrer Foglietti. Les escoles religioses creixien amparades en la política educativa classista de la dictadura, encara que De la Hoz es va servir de les idees desenvolupades durant els anys de la República.

A l’Exposició d’Arquitectura Escolar del 1933 a Madrid, Muro Antón ja va dir que “fer de l’escola un espai tancat era una mesquina concepció d'antany”. El pati es convertia, amb les corrents de renovació pedagògica, en un element fonamental de les escoles.

Encara que es tractava d’una qüestió pedagògica, el canvi es va fonamentar per les epidèmies, especialment per la transmissió de la tuberculosi. L’arquitecta alacantina Inés Tábar Rodríguez va analitzar a la seua tesi doctoral perquè les Teresianes d’Alacant són el major exponent d’Escola a l’Aire Lliure.

Dissenyat amb Gerardo Olivares James, l’edifici es troba completament aïllat del trànsit de cotxes de l’entrada nord a la ciutat. Sobre una plataforma, les aules es distribueixen com si foren les vèrtebres d’una columna que ascendeix la falda de Vistahermosa.

“Per a la formació de les plataformes del jardí”, explica Tábar Rodríguez, “es van aprofitar els terrenys extrets en l’excavació de les aules, i en no ser suficients es va excavar a la part posterior del solar, donant lloc a una depressió al terreny on es va situar el camp esportiu. El mur de contenció de terres que es va haver de realitzar es va aprofitar com a frontó”.