ALACANT. En el seu clàssic de 1962, Nosaltres, els valencians, l’assagista Joan Fuster reclamava “un bon polític, hàbil i convincent, que hauria arrossegat el poble valencià a un destí més digne”. L’escriptor Guillermo Colomer (Alzira, 1966) l’imagina en la seua recent novel·la, L’últim dels valencians, guardonada amb el Premi Lletraferit de Novel·la. Què hauria passat si algú haguera estat capaç de liderar la dreta valenciana cap a posicions valencianistes i que tancaren el conflicte identitari obert en el procés d’impàs cap a la democràcia? És el que planteja la seua narració, que esdevé un thriller ucrònic que conjuga tensions familiars, eròtiques, polítiques i històriques en un crescendo difícilment oblidable.