ALICANTE. “Abans vivia al carrer Sant Vicent, a un pis gran decent-vint metres i coneixia al veïnat, però era de ‘bon dia i bona nit’. Des de que estic ací, la meua qualitat de vida ha millorat molt. No et trobes sol perquè som una pinya i si et passa alguna cosa, tot el món està pendent”. Ramón de la Ossa (85 anys) fa deu anys que viu a esta particular comunitat de la Plaça Amèrica, al barri d’Altozano. Un edifici municipal amb setanta-dos pisos de lloguer social: cinquanta-sis reservats per a majors i setze per a jóvens. 

“Este projecte naix únicament per a persones majors, però vam tindre una xicoteta experiència intergeneracional al Barri Antic i va eixir bé la mescla”, conta Mayra Baydal, treballadora social al Patronat del’Habitatge d’Alacant, on van pensar que este solar dotacional destinat a centre de salut podria aprofitar la seua edificabilitat per a construir un centre de dia i esta cuidada comunitat deveïnes. 

Encara que les persones majors tenien una situació més vulnerable, amb la crisi immobiliària del 2008 els jóvens començaven a trobar dificultats per a emancipar-se. “Vam pensar que si fóra només de persones majors, es convertiria en una residència, com si la societat apartara a qui estroba a l’etapa final de sa vida. I a la gent jove li podria servir per a donarla primera espenta en la vida adulta, enriquint-se els dos moments vitals amb diferents estils de vida”. 

L’arquitecta Carmen Pérez Molpeceres signa junt amb Consuelo Argüelles Álvarez este complex municipal on se superposen un aparcament subterrani, un centre de salut, un centre de dia i la comunitat veïnal, que ocupa les últimes quatre plantes. L’enfilat corredor està obert pels dos extrems –així es garanteix la ventilació creuada- i també per dalt i baix, com si fóra una corrala madrilenya: “volíem que la gent es relacionara independentment de la planta on visquera, que la sensació decomunitat fóra entre totes les plantes”.