CASTELLÓ. Soledat, frustració, tendresa, amor, tristesa, melancolia, autoconfiança, por, rabia, valor, optimisme, entusiasme, esperança, curiositat, calma, plaer. "Mostrar el que sentim és un acte revolucionari", manifesta Sara Bellés (Benlloc, 1989). En efecte, no sempre és fàcil. Els estigmes i la vergonya solen impedir treure allò que hi ha més endins nostre. "Quantes vegades hem aparcat comportaments al carrer per tornar a vestir-los quan siguem fora? I quantes vegades hem deixat els sentiments guardats a casa, per a trobar-los en tornar? Doncs sí, sentir pareix un acte revolucionari en un món que contínuament frena les emocions. Tant de bo, sota la seua caixa de ferramentes -tals com el llapis, l'aquarel·la, la tinta o el lleixiu- l'artista castellonenca no ha dubtat en posar-se enfront d'aquestes suggestions per fer-les fora de l'obscuritat.
Aquest preludi no és, a més, casualitat. Les emocions abans esmentades han sigut escollides per les mateixes persones que han volgut representar tot allò que queda entre la vida i la mort. La tasca de Bellés ha sigut, aleshores, donar-les forma. "Cadascú dels models escollia quin sentiment volien escenificar, que sense dubtes era aquell que els cridava des de dins". I entre el pinzell i el text, la pintora ha representat un conjunt d'obres que respiren sobre aquest manifest: "El que podem veure en la meua obra és el relat personal i reial d'aquelles impressions que socialment són més difícils de mostrar, inclòs per a la pròpia persona. Vivim en una societat on la felicitat és l'estat ideal, i tot el que s'isca d'aquí no està ben considerat. No sols parle de reaccions roïnes, també l'entusiasme està mal vist perquè té un nivell massa alt de felicitat, la gent ho considera exagerat", assenyala Bellés. Així mateix, encara que les persones retratades responen a diferents períodes i sexes, Sentim posa especialment la llaga en les accions que des de menudes s'ha représ a les dones, "tals com no enfadar-se o no sentir rabia".
