Alcohol i dones

Alcohol i dones, segons el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, les planyideres del sud ens gastem els diners en alcohol i dones, per després anant demanant préstecs per poder menjar als nostres estimats socis del nord, que es gasten els seus diners en bicicletes i menjar orgànic, per, una vegada ben nodrits, pedalejar fins al Rosse Buurt d’Amsterdam, un lloc ple de… alcohol i dones. Dijsselbloem forma part del grup socialdemòcrata i la seua explicació de la patinada, bonica com les que mostren les pintures del gòtic flamenc, i feta en un context amable per a aquestes declaracions, el diari alemany 'Frankfurter Allgemeine Zeitung', ha estat que “com a sodialdemòcrata considere la solidaritat extremadament important. Però qui la demana, també té obligacions. No gastar tots els meus diners en licor i dones i després anar demanant ajut”. Cada vegada que un representant de la classe política europea amolla una d’aquestes afirmacions fonamentades en els prejudicis culturals salten les alarmes en el puzzle continental (ja tenim clar que les coses, a l’altre costat de la boira del Canal, conduexin per l’esquerra, fins i tot amb el tema dels prejudicis).

Sempre ix la mateixa justificació: L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme, obra del filòsof,  sociòleg i economista alemany Max Weber, el segon capítol del qual porta per títol “La idea de professió en el protestantisme ascètic”. Un estudi del puritanisme com a fonament de la moral del treball, amb cites com la de Baxter, que ens espeta “més enllà d’una professió fixa, els treballs que un home realitze són ocasionals i inestables i passa més temps en la peresa que en el treball”. Tot el que no siga produir per al sistema, són ganes de fotre’s unes cerveses amb els col·legues. Però el cas és que el pulcre Jeroen erra el tret, ara mateix els fonaments del capitalisme no es basen en el treball abnegat, sinò en la despesa constant. Som els diners que gastem. Qui no en gasta, no és.

A més, Dijsselbloem està desactualitzat, ja que posats a gastar, per la vora del Mediterrani es pot gastar perfectament en farlopa i homes, en porno d’internet (qui en pague) i maria tan bona com la dels seus coffee shops (tan importants ells en els indicadors del producte interior brut dels Països Baixos), en transexuals i en speed, en balconing i en èxtasi, fins i tot en una mica d’LSD, anfetes o pastilletes de color blau per la impotència neuronal. El mercat s’ha expandit fins a diluir el fenòmen de la divisió del treball i de l’organització professional de la societat. El més políticament incorrecte de les afirmacions del polític neerlandés ha estat el seu menyspreu per molts segments consumidors de la societat contemporània. Sembla que per l’Europa més continental, els pecats continuen sent cosa de la intimitat més reprimida. I això que tenen finestres sense persianes i les portes obertes sempre, sense clau, no?

Qui li envia la invitació a les properes Fogueres de Sant Joan perquè puga rebolcar-se en el seu sentiment de culpa? Amb una palometa a la mà i acompanyat per…