‘Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera’. ‘Si no escalfa el Joanet, ja escalfarà el Peret’. Aquests dos homenots del santoral tan estimats a les nostres terres marquen al calendari el canvi d’estació. Ja arriba la calor. La nit més curta de l’any, la de Sant Joan, rei de revetlles especials i per alguns màgiques. Nit del primer bany a la mar. Ja veurem com ho fem enguany.

Solstici d’estiu que se’ns va avançar a dissabte passat. Punt de màxima alçada del Sol en referència a l’horitzó. Dia en què el Senyor Llorenç es va mostrar més alt i nit primera en què el turisme a Dénia ja es va fer notar. De valencians i el que no eren valencians. Just hores abans que acabés el confinament i l’estat d’alarma tibant. Les cales al dia següent ja no donaven abast. L’aforament pel que fa a barquetes, zodiacs i velers també quedava copat. La temporada alta ja ha arribat, amb calor i humitat. ‘A l’estiu tot bitxo viu’.

‘Qui no té la vespra, no té la festa’.

Però aquesta nit, la del 23, ho celebrem, amb més o menys gent. I és que tornem a reviure una festa ancestral amb la vigília de Sant Joan, la Nit del Foc. Canícula incipient i ganes de fer una bona marà, amb coques d’anxova, tomaca i herbes. I amb figaflors o ‘bacores, verdes o madures, però segures’. Ja estem preparats. Nevereta plena de cervessa i on també càpiguen papes, olives i una llauneta de clòtxines en escabetx. I si hi ha revetlla torrada d’embotit. Això que no falte mai.

Gosarem botar la foguera, o només llençarem a les flames vidriella i faves seques? Tradicions que molts hem oblidat. Aquesta és una nit de llegendes, misteris i rituals. Antiga festa pagana a la deessa Pal·las dels romans, deesa del foc amb corona de llorer i romaní, i també senyora de prats i ramats. Nit màgica segons creences populars, en que ‘tot neix i creix’ i on s’aconsella collir herbes i plantes remeieres que tenen les seues propietats curatives al màxim fins que arriba la matinada. I és que ‘Les herbes de Sant Joan fan virtut tot l’any’ .

També moment de renovar i purificar el cos i l’ànima amb el foc i l’aigua de la mar. Saviesa ancestral. Qui no ha escoltat mai les llegendes de Sant Joan? Nit de fades, de dones d’aigua i d’encantades que s’apareixen als mortals. Mitologia local com la de la Joanaina de la font de la jana a Teulada. Natura i màgia que hem de voler transmetre als infants. Cultura popular. Benvolguda i retrobada la tradició oral.

Nit de bruixes i rituals amb clafolls de ceba o carxofes espigades. Qui no vol conèixer el nom del seu futur enamorat?. Tot es cou en aquesta mitjanit, diuen que la més curta de l’any.

I a partir de demà, calor i vida a l’ombra si no vols torrar-te com un llargardaix.

‘A l’estiu,la formiga surt del niu’