La diversitat d’estils, la qualitat i el suport dels segells expliquen en essència el notable nombre de valencians en els premis de la música catalana decidits per votació popular
VALÈNCIA. Guiats pel far de la rebel·lia, els Auxili van fent camí. “Fem la victòria” canten en L’Ona. És un dels temes d’Instants Cremats, el seu tercer treball i amb què enguany, per primera vegada, estan nominats als Enderrock, el premis de la música catalana. Els han inclòs dins de la categoria genèrica ‘Millor disc de pop-rock’ i per votació popular ja estan entre els deu semifinalistes. Amb tot, si hem de definir-los, és una de les bandes paradigmàtiques del reggae valencià que atrau audiències més enllà del Mediterrani.
Aquests nou pirates, “sempre a punt per l’abordatge” de les injustícies en les seues lletres, expliquen el seu èxit: “Crec que el fet que explica tanta presència dels grups valencians a Catalunya és la nostra forma de cantar més crua, més real”. “Per la situació política que hem patit som més directes i expressius quan parlem de la realitat que ens envolta”, apunta el guitarrista Fèlix Cortés.
Videoclip de L’Ona, en Instants Cremant
En aquesta trajectòria de ràbia, nous sons i èxits viatja des de fa nou anys Aspencat. La banda de la Marina Alta acumula més de 500 concerts on els amplificadors potencien la fusió del reggae, el dancehall i el dubstep amb la sonoritat clàssica del llaüt. Aquesta identitat pròpia ja els va fer l’any passat guanyadors de dos premis Enderrock per votació popular. Amb ‘Música naix de la ràbia’, el single que obri el disc Tot és ara, es van fer amb la millor cançó de pop-rock i el millor videoclip.
Enguany de nou el públic els torna a escollir. De moment són semifinalistes en les dos grans categories: ‘Millor artista’ i ‘Millor artista en directe’, el que s’entendria com un fort recolzament popular a una de les bandes que ha rebentat els llibres d’estils que etiquetaven la música en valencià com a ska; i el que també podria entendre’s com el “no” del públic a l’aturada indefinida que faran en acabar la gira actual, La història és nostra.
“A Catalunya està molt més normalitzada la promoció de la música catalana a través dels mitjans de comunicació”, apunta Pasqu Giner, a qui trobem als teclats, la programació i els cors tan característics. En el seu cas, la seua discogràfica, la valenciana Pro21cultural, col·labora amb diverses oficines de Catalunya, País Basc, Madrid i Galícia per portar-los als millors escenaris espanyols i europeus.
Videoclip de ‘Música naix de la ràbia’, en Tot és ara
Sembla que un dels factors que atrau els votants és la diversitat de gèneres dels grups valencians. Entre els nominats trobem una formació de hard bop estrenada de poc. Són Ramon Cardo & The Nyora Boppers. Acaben de traure el primer disc finançat a través d’un verkami. En la seua nòmina trobem els consagrats Ramon Cardo i Pepe Zaragoza, qui s’encarreguen de la composició dels temes. “Entenc que si ens han triat és perquè fem un bon producte, hi ha qualitat. Comptem amb un dels saxofonistes més mítics dels Països Catalans i de l’estat espanyol en els 70 i els 90 del segle passat”, subratlla el baixista Jaume Guerra.
Sorpresos per la seua nominació estan els membres de Capella de Ministrers, que enguany compleix tres dècades de recerca musicològica del patrimoni musical espanyol. “No sabíem que estàvem nominats fins fa uns dies que un músic de Capella ho va veure de casualitat”, assegura la seua gestora cultural, Beatriz Traver, alhora que afegeix: “sempre et fiquen content aquest tipus de consideracions”.
La formació que dirigeix Carles Magraner podria endur-se’n per votació popular el premi al ‘Millor disc de clàssica’, tot i que específicament el que fan és música antiga. El motiu és el treball de recerca pioner que van fer l’any passat sobre la figura del filòsof Ramon Llull, del qual se celebrava el 700 aniversari de la seua mort. “El resultat va ser una col·lecció discogràfica de quatre volums que vam portar en 2016 de gira per totes les ciutats on Ramon Llull va deixar la seua empremta. Vam recrear el context musical de la seua Mallorca natal, Barcelona, París o Roma, on va conéixer tres papes”, explica Beatriz.
Fa pocs dies actuaren al Palau de la Música catalana, on interpretaren El Llibre Vermell de Montserrat, “una de les joies de la música de la Corona d’Aragó”. Tenint en compte que un altre nominat, el català Jordi Savall, ostenta el prestigi de la música clàssica catalana, els van complaure les paraules de la crítica: “Precisament el que diuen és que era necessari que anàrem més cap allà. S’alegraven que un grup valencià interpretara amb tal l’excel·lència i primera categoria i demanaven que músiques valencianes i catalanes foren un tot”.
“Com? Nominat, jo? A què?”, així em respon Dani Miquel quan li telefone per felicitar-lo. El seu disc Per molts anys! és un dels semifinalistes en la categoria d’infantil. Ell també és un recuperador de músiques, en aquest cas de composicions tradicionals valencianes. “Els premis és un concepte burgés. El fet important és que fem arribar als xiquets la música, que els donem vida i color. Hui cada vegada som més els que fem música infantil. Estan Trobadorets, Marcel El Marcià, Rodamons Teatre, La POP o Ramonets, que fan rock infantil. Però s’ha de fer més música infantil, eixa és la meua meta, que la meua feina no s’acabe”, sosté fidel a la seua defensa de la infantesa.
“En realitat música en valencià, nostra, hi ha hagut sempre” –continua aquest cantacançons– “Ara està més de moda perquè el que porta la vara està apojant-la i perquè per fi s’està ajuntant el país. Compartim la mateixa llengua i cultura i això fa que ens ajudem uns als altres. Quan fem una festa, la fem en comú”.
Els que són ja veterans en aquestes nominacions són els nostres cantautors. Enguany en les categories de ‘Millor Disc de Cançó d’Autor’ i ‘Millor Cançó de Cançó d’Autor’ trobem dos candidats valencians: Pau Alabajos i el tàndem format per Mireia Vives i Borja Penalba. El cantautor de Torrent ja se’n va endur aquests dos premis en 2008: “Et fa il·lusió que la crítica parle bé dels teus discos, però és molt més especial que el públic, que eixa gent que ve als concerts, que et fa costat i que et dóna escalfor des del pati de butaques en els teatres siga la que realment t’ha col·locat en eixa posició d’estar nominat en els deu millors discos del 2016. I sobretot les cançons. Per a nosaltres totes són com filles que no pots voler una més que un altra. Però en canvi quan veus que per al públic hi ha una més especial, això realment t’arriba molt profundament”.
Videoclip de Firenze
En el cas d’Alabajos, és l’autobiogràfica ‘Firenze’, del disc L’amor i la ferocitat, la que de nou ha conquerit el públic: “És sincera, molt honesta, molt íntima. Parla d’una cosa que crec malauradament està passant molt més ara, ja que moltes relacions personals es veuen obligades a conviure amb la distància entre països. La flama has de mantenir-la sempre depenent d’un vagó de tren, d’una sala d’espera d’un aeroport, de fer quilòmetres i quilòmetres. I en el moment que et veus has d’aprofitar fins al més mínim segon per a viure l’amor. Les altres parts de la ciutat queden en segon terme”.
Per la seua part, Mireia Vives i Borja Penalba, han captivat els seguidors amb un viatge musical i literari seguint la ruta marcada per l’última novel·la de Roc Casagran, L’amor fora de mapa. I precisament pel que fa a les connexions amb Catalunya, Mireia reflexiona: “Ara hem d’anar avançant no sols en el corredor mediterrani, sinó anant també a Madrid. Que el català no siga una barrera, que siga tot el contrari. El problema és que en 24 anys hem hagut d’estar en la trinxera, en el raconet de música en valencià, i no és positiu perquè ens etiquetem. Si hi ha barbaritat de música flipant! Els Gener estan sonant en Radio 3!”
Videoclip de L’amor fora de mapa
I, per últim, en la categoria de ‘Millor artista en llengua no catalana’ trobem també un grup arrelat al nostre territori. La Raíz torna a estar nominada. És impossible parlar aquests dies amb ells. Estan tancats assajant la gira que comencen la setmana que ve per Buenos Aires i Xile.
Com a factors d’aquesta major presència valenciana a la llista de nominats, el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, subratlla el nombre més gros de creadors; la diversitat d’estils, en concret, la fusió i el mestissatge; i la indústria musical que ajuda que el públic conegui els músics valencians i els puga votar. Estic parlant de segells discogràfics com MesdeMil o uns altres més xicotets com La Casa Calba, i això fa que els artistes arriben amb més potència als Països Catalans”.
Però perquè la promoció funcione realment, a més de qualitat, discogràfiques valencianes, crítics i mitjans, també fa falta un major suport institucional. “CulturArts està ajudant a l’edició de discos amb ajudes de 1.300 euros quan un treball de qualitat decent costa mínim 10.000, a banda de la promoció i les gires que es requereixen per a donar-los a conéixer. Un bon lloc serien els festivals que paguem amb diners públics i on s’hauria d’exigir als programadors una quota de músics valencians, independentment de la llengua en què canten. En canvi, ara són un reducte, anunciats amb lletra menuda en el cartell, programats en els pitjors horaris i ubicats en els escenaris secundaris”, denuncia Carme Laguarda, responsable de MesdeMil i editora del treball de Vives i Penalba.
Ahir es va tancar la segona ronda de votacions i atenent als resultats, el dijous els organitzadors dels premis anunciaran al migdia els tres finalistes per categoria. En acabar la roda de premsa s’iniciarà l’última ronda de votacions, que durarà del 17 al 21 de febrer. I el desenllaç el coneixerem en una gala el pròxim 9 de març a Girona. Per cert, una cosa, ja que has arribat fins ací, per què no els tires una mà?