Al territori valencià tenim una llarga trajectòria emprenedora, no de bades des del S.XIX al nostre territori hem sigut capaç de desenvolupar diferents indústries de manera altament competitiva. Arribant a tenir una fortalesa exportadora important en el context sud-europeu.
Però més que reflexionar en torn a l’especialització productiva de la nostra economia, els propose que ho fem al voltant de la necessitat de desenvolupar una política intensa i efectiva de suport al teixit empresarial present i sobre tot de suport al teixit empresarial potencial per a que aquest últim arribe a ser una realitat.
Començant pel principi, pel que fa a l’especialització productiva aquesta que escriu veu poc recomanable determinar des de l’administració de manera encotillada quina ha de ser l’especialització productiva del nostre teixit empresarial. La raó principal és perquè el teixit empresarial ha de donar resposta a les necessitats del mercat, condició d’inici per al desenvolupament una economia competitiva i d’alt valor afegit. Seria recomanable donar suport, a la part de les empreses que ho necessiten, per a que desenvolupen plenament les seues capacitats estratègiques que els permeten anticipar-se als canvis dels mercats en els que operen en el present o poden operar en el futur.
Això duu implícit que les polítiques de suport a l’empresa necessiten ser dissenyades de manera que siguen una espècie de reg per goteig, allà on és necessari i en la quantitat necessària. A diferència de les actuals polítiques que serien més semblants a un rec a manta. El primer motiu per a seguir aquest esquema seria l’efectivitat, sempre és més efectiu actuar allà on es necessita. El segon motiu és l’eficiència, sempre és menys costós des del punt de vista pressupostari intervenir només on és necessari. En un context de restriccions pressupostàries causades principalment per l’infra-finançament de la Generalitat, aquest esquema esdevé una necessitat (no una opció). Es fa necessari dissenyar un esquema integral de polítiques de suport a l’empresa valenciana altament efectiu i, en la meua opinió, centrat la generació i desenvolupament d’actius intangibles al llarg de tot el teixit empresarial.
Foto: RAFA MOLINA
Quan em referisc a tot el teixit empresarial, vull dir TOT. Des del xicotet comerç fins a la gran empresa. Per suposat que el tipus d’actius intangibles a desenvolupar en cada realitat empresarial és diferent i que diferents realitats empresarials requereixen de diferents intensitats en el suport des del punt de vista quantitatiu, però sobre tot qualitatiu.
Per què em preocupa el desenvolupament d’actius intangibles en el teixit empresarial valencià? Doncs perquè en diferents llocs de món s’ha demostrat que aquests actius tenen una capacitat de proporcionar avantatges competitius sostenibles a les empreses arreu del món. A més, a diferència dels actius tangibles, els intangibles són més difícils d’imitar i substituir per part dels competidors.
Aquest article l’escric des de Munich on aquesta setmana he estat participant en un congrés internacional sobre actius intangibles. Arreu del món es repeteix el patró, quedant demostrat que aquests actius intangibles són la clau d’un teixit empresarial d’alt valor afegit i altament competitiu a nivell global.
Per a desenvolupar aquestes polítiques de suport, trobe que la manera en que està estructurada l’administració valenciana no és adequada. Se’ns fa necessària una Conselleria D’Empresa que siga responsable de desenvolupar aquestes polítiques integrals de suport al teixit empresarial basades en el desenvolupament d’actius intangibles. Què ens fa diferents? Què ens fa millors? Les respostes a aquestes preguntes són la clau del nostre desenvolupament empresarial futur. I eixe desenvolupament empresarial és la millor política d’ocupació que podem implementar.
Foto: MARGA FERRER
