'Sierra Leona', creuant un riu d’aigües turbulentes

VALÈNCIA. Diu la saviesa popular que mai ens banyem en un mateix riu per segona vegada. El riu, com la vida, flueix. El que també és ben cert és que quan creuem un riu deixem una part del món enrere, ja siga de forma literal o, com en el cas que ens ocupa, metafòrica. Cruzar el río és el disc amb el qual la cantant, guitarrista i compositora de Xàtiva Ainoa Cabanes comença la seua nova aventura discogràfica, Sierra Leona. Disc de debut que sonarà en viu i en directe el 14 de novembre a la nova edició del Festival Les Arts Lite a La Marina Sud de València.

Fins a quin punt aquesta nova aventura suposa una continuació amb Flaco Favor, el grup que va liderar al llarg de quasi una dècada? Ainoa respon des de l’altre costat del fil telefònic.

“Crec que hi ha un punt de continuïtat tant com de ruptura. La continuïtat té lloc en el sentit que el meu rol continua sent el mateix, el de cantant i compositora, rols en els quals em vaig formar en Flaco Favor. La ruptura ve en el sentit que ara m’he mogut en camps en els quals no ho havia fet fins ara. Vaig fer aquestes cançons després de la dissolució de Flaco Favor, i per això les vaig fer amb la llibertat que t’aporta la soledat, fet que està molt bé.”

Sierra Leona parla del vertigen de tornar a encetar una nova etapa a través d’unes composicions més ambientals i reposades que en el seu anterior projecte, amb alguns afegits electrònics que deixen els ocasionals fúria rockera en un segon pla, bevent de referents com Sigur Ros o Patrick Watson. Amb això, la nova música de Cabanes perd en contundència encara que guanya en profunditat. Era eixe l’objectiu amb el qual va encarar el disc?

“Sí, era una necessitat. És un disc dens, en el que cal endinsar-se amb calma. No va ser una cosa premeditada, va eixir d’una manera prou natural. Possiblement el pròxim disc no tinga res a veure amb aquest, però en aquell moment era el que m’abellia fer. Amb l’edat fas una miqueta allò què més t’abelleix.”

L’edat, el pas del temps, la maduresa. Primer avís. En Cruzar el río, la cançó que dona títol al disc, Ainoa canta: “Quizás, con suerte, podamos cruzar sin heridas”. Com si fora senzill avançar en la vida sense saber conviure amb les cicatrius. Tal vegada això siga madurar. Així doncs, i a risc de sonar a tòpic, podem estar parlant d’un disc de maduresa?

“La veritat és que tots els artistes sempre diem que el nostre últim disc sempre és el més madur (rialles). Encara que sí que és un disc que parla d’eixe període de temps en el qual comencen a succeir-te coses que et canvien la teua vida, que ja passa a ser una altra cosa. Sobre créixer, per bé i per mal. Sobre dos persones que se n’adonen que ja no són les mateixes persones i estan sofrint estant l’una amb l’altra.”

El primer disc de Sierra Leona és un treball d’estructura clarament circular. El disc arranca i conclou amb dos instrumentals, Punto inicial i Punto final i, a més, es repeteix la mateixa frase, “Ya no somos las mismas personas”, en les cançons Cruzar el río i Umbral del dolor. Segona cançó i penúltima, respectivament. En eixe sentit, parlem d’un disc conceptual?

“Sí, és la primera vegada que ho faig i no sé si ho tornaré a fer. M’abellia molt fer un disc que tinguera tot eixe pes líric de contar una mateixa història a través d’una col·lecció de cançons. Per a mi era un repte fer tot un disc al voltant d’un mateix concepte.”

El que està clar és que la idea de canvi personal i vital està present al llarg de tot el disc. Fins a quin punt ha canviat Ainoa Cabanes des de la primera vegada que va pujar a l’escenari ja fa més d’una dècada, què ha guanyat i què ha perdut pel camí?

“He guanyat una joventut dedicada a la música, que és una de les coses més boniques que podré fer en ma vida. Respecte a perdre, he perdut pors i he aprés coses al voltant de la part fosca d’aquesta indústria, la qual no és precisament el meu punt fort, encara que tracte de veure la part positiva. I a mantindre els peus a terra a través de l’aprenentatge. Al final, el més bonic de tot açò és la música.”

Per a la seua nova aventura, Ainoa s’ha envoltat d’una banda d’autèntic luxe: Toni Carrillo, Víctor Vila, Tono Hurtado i David González, que militen o han militat en bandes com Tardor, Polock o L’Emperador. Parlem d’una banda d’acompanyament que donen forma a les cançons i a la prodigiosa veu d’Ainoa, o be d’un projecte conjunt on cada membre afegeix el seu granet d’arena a les cançons?

“La veritat és que en aquest disc m’he implicat molt en la producció, i deixe un marge perquè ells puguen moure’s i implicar-se a través dels seus instruments, encara que també és cert que ja porte les cançons prou treballades quan arribem al local d’assajos. No obstant això, són molt bon músics, amb una gran sensibilitat, fet que per a mi és molt important. És flipant compartir escenari amb ells.”

Sierra Leona va presentar el seu primer treball en directe el passat mes de febrer, i quan ja començava a agafar corredissa... ja sabem totes i tots el que va passar el mes següent. Tenint en compte l’aire melancòlic del disc i que hi ha passatges on es parla de soledat i aïllament, les cançons d’Ainoa han adquirit un nou significat després de tot el que ha passat als últims mesos?

“Una de les coses curioses que ens va passar és que quan ens van confirmar per al Festival Polifònik Sound, els organitzadors del festival van triar Cruzar un río per als vídeos promocionals del festival, perquè encara que no ho semble és una cançó molt positiva. I clar, amb la pandèmia va adquirir una nova dimensió. Aquest és el riu que ens toca creuar ara, i tractarem de creuar-lo amb el menor número de ferides possible.”

Composar ara cançons noves suposarà parlar d’un nou món, mentre que les d’aquest primer treball parlen d’un món que ja hem deixat enrere?

“Sí que estic composant nou material. És evident que tot allò que està passant t’afecta, encara que al llarg del procés de composició solc mirar molt cap a endins. Potser siga una mica egoista, però per a mi és més important treballar amb les emocions que tenen lloc de portes endins que allò que vaja passant a l’exterior. Això fa que la música siga molt més perdurable en el temps.”

En els últims temps, anunciar una actuació en directe ja és quasi un acte miraculós, però la realitat és que tindrem l’oportunitat de gaudir del nou disc d’Ainoa Cabanes. Resulta massa aventurat tal com està el patí parlar de projectes futurs a partir del pròxim concert?

“El que teníem clar després del confinament és que no podíem parar. Hem tingut sort perquè hem pogut traure concerts com el de la Pèrgola, el Pops Marítims o el pròxim a Les Arts Lite. Ni volem ni crec que hem de parar, ja que entre tots ens toca reconstruir aquest nou món.”

Construir un nou món. Creuar aquest riu tan inquietant d’aigües turbulentes amb el menor número de ferides possible. I si és amb música, molt millor. Tant de bo tinga raó.