acidesa valenciana / OPINIÓN

Salari mínim i productivitat, el management importa

26/01/2020 - 

Aquesta setmana el nou govern de coalició de l’estat espanyol ha acordat amb organitzacions empresarials i sindicals pujar el salari mínim en tot l’estat a 950€ mensuals (12 pagues). Les reaccions d’alguns posant-se les mans al cap, tot i que la mesura és producte de l’acord, no s’han fet esperar. L’argumentari d’aquelles persones contràries a la pujada del salari mínim es basa en considerar que aquest a l’estat espanyol és més baix que a altres estats europeus perquè el nivell de productivitat de l’economia espanyola és més baix que el dels nostres socis europeus. Així, d’acord amb el seu pensament un menor creixement dels salaris ha de dur necessàriament a més ocupació i menys atur.

Però, quina és la realitat del nostre entorn? Allà on hi ha un creixement menor dels salaris és on l’atur és més baix? Davant dels mantres els propose veure què ens diuen les dades. He cercat a l’EUROSTAT dades sobre l’evolució dels costos laborals als territoris europeus durant els darrers anys. Per a facilitar la comparació temporal ens anem a centrar en l’evolució de l’índex de cost  laboral des de l’any 2016 fins el tercer trimestre de 2019 (última dada disponible). En tractar-se d’un número índex, aquest ens facilita la comparació directa entre els diferents territoris europeus i pren el valor 100 en l’any de referència. La figura 1 que hi trobaran a continuació és un mapa on es mostra l’índex de cost laboral.

 

Com poden observar al mapa, és als països de l’est d’Europa on l’índex de cost laboral ha experimentat un major creixement entre 2016 i el tercer trimestre del 2019. Seguidament trobem els països germànics, Suècia, Irlanda i el Regne Unit. Després hi trobem Grècia i Portugal. Finalment, és a Itàlia, Bèlgica, França i Espanya on els costos laborals han crescut en els darrers tres anys menys d’un 5%, és ha dir on els salaris han crescut menys. D’acord amb aquells que hui en dia estan criticant la pujada del salari mínim a Espanya, aquesta evolució dels costos laborals per davall dels del nostre entorn hauria de conduir a taxes d’atur menors. És així? Què ens diuen les dades?

Amb les dades d’EUROSTAT he generat un mapa (figura 2) que mostra els diferents nivells de taxes d’atur per territoris europeus (l’ultima dada disponible a la base de dades és la de l’any 2018).

Com es pot observar a la figura 2, aquells territoris que havien experimentat majors creixements en els costos laborals són els que presenten taxes d’atur més baixes. Mentre que a l’estat espanyol (excepte el País Basc i Navarra) totes les comunitats autònomes es troben en els nivells d’atur més elevats d’Europa, tot i que el creixement del cost laboral es trobava al nivell més baix. Ergo, alguna cosa grinyola en la teoria d’aquelles persones que sostenen que pujar el salari mínim fa pujar l’atur. La setmana passada els citava a Einstein “és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici”.

Aleshores, què és el que pot haver-hi darrere d’aquesta realitat que mostren les dades? Doncs, habitualment els macro-economistes solen considerar que sols si creix la productivitat poden créixer els salaris. A la vista de les dades, però, no és clar que els països de l’est d’Europa tinguen tots nivells de productivitat per sobre de la dels diferents territoris de l’estat espanyol.

Vaig a argumentar una explicació als fets basant-me en la meua especialitat (l’organització d’empreses). En una empresa, que és la unitat bàsica de producció, hi ha incentius per a millorar el rendiment (la productivitat) d’un recurs quan aquest és més car i més escàs. Per tal de treure el màxim rendiment a un recurs car i escàs, el management crea i desenvolupa tècniques de gestió que tenen un impacte positiu en la productivitat i és aquest impacte positiu en la productivitat el que fa créixer els resultats de l’empresa. 

Tenint en compte que l’economia és un sistema d’incentius, si el recurs que anomenem treball no té una retribució suficientment elevada, quin incentiu té l’empresa per a innovar en senti ampli? Senzillament, si els salaris no creixen ens carreguem l’incentiu a la millora contínua en el management i amb això a increments substancials en la productivitat i rendibilitat en les empreses. Sincerament pense que és molt probable que els baixos salaris espanyols estiguen des-incentivant la innovació en sentit ampli, i conseqüentment el creixement de la productivitat. Així ens quedem enrere respecte als altres territoris europeus.