Quin és el patrimoni de la humanitat valencià?

VALÈNCIA. Les falles estan a punt de convertir-se en patrimoni immaterial de la humanitat. El dia 2 de desembre serà oficial i el dia 4 se celebrarà amb una gran festa. Sense dubte, la nostra festa més multitudinària mereix un reconeixement a l’altura de la gran aportació que fa a la societat valenciana. Una festa viva, pública, oberta, original, artesanal, plena de color, sorollosa, tradicional i emotiva que encisa tots aquells que tenen la sort de viure-la des de dins. Si no hi ha sorpreses, molt prompte acompanyarà els altres sis esdeveniments i llocs valencians que ja eren patrimoni de tots. Tres són patrimoni material (o cultural) i tres, immaterial:

• La llotja de la seda va ser la primera a formar part de la llista el 1996. Paga la pena fer-hi una visita guiada per comprendre el simbolisme de les seues meravelloses figures. 
• L’art rupestre de l’arc mediterrani és molt desconegut, ací en tenim més de 300 exemples, i alguns jaciments, com Morella la Vella, la Sarga, Valltorta-Gasulla, la Cova de l'Aranya i el Pla de Petracos, són visitables i patrimoni de tots. 
• Palmerar d’Elx, un bosc on des de fa centenars d’anys creixen, amb permís del morrut roig, milers i milers de palmeres. Diuen que hi ha més palmeres que habitants a Elx, impossible contar-les totes, com impossible no enamorar-se de la majestuositat de les palmeres.
• Sense deixar Elx, el seu espectacular i centenari Misteri va ser el primer de tot Espanya a entrar en la llista de patrimoni oral immaterial de la humanitat. 
• El Tribunal de les Aigües impartix justícia des de fa més de 1000 anys, els dijous, també és patrimoni de tots des del 2009. 
• L’últim a entrar en la llista va ser la festa de la Mare de Déu de la Salut, que se celebra a Algemesí cada mes de setembre. Per a mi és un exemple meravellós d’amor al seu poble per part d’uns veïns que es desviuen per la seua festa. 

Açò ja està a la llista, totes i cadascuna d’elles mereixedores del reconeixement de la UNESCO. Però els valencians no hem de quedar-nos parats i hem de reivindicar que la resta del patrimoni valencià obtinga també el reconeixement. Per això jo propose que fem campanya per tal que la UNESCO reconega estes altres meravelles valencianes. 

Patrimoni Cultural Valencià que hauria de reconéixer la UNESCO

-El Trinquet de Pelayo, i per extensió el joc de la pilota valenciana. És el recinte esportiu en ús més antic d’Europa, un lloc únic que el 2018 complirà 150 anys.

-El Mercat Central de València, que recentment ha celebrat el seu 100 aniversari, i continua sent un dels mercats més bonics del món, si no el que més. Ho pensa fins i tot la BBC.

-Morella i Peníscola, a Castelló, són dos pobles que sense dubte podrien optar per la seua bellesa i singularitat a formar part del patrimoni de tots. 

-Guadalest i Tabarca, a Alacant, són dos llocs únics i meravellosos dignes de tots els reconeixements. 

-L’aqüeducte de la Penya Tallada a la Serrania de València, el conjunt històric de Bocairent, els castells de Sagunt, el de Dénia, el de Santa Bàrbara, el d’Onda o els que estan seguidets en eixa ruta dels castells que passa per Villena, Sax i Biar. Tenim més de 50 castells a la Comunitat. Les torres àrabs, les creus de terme, recintes emmurallats, esglésies... hi ha moltes coses meravelloses a la nostra terra, n’he nomenat algunes, impossible nomenar-les totes.

En canvi, estic convençut que d’ací a 100 anys, algun valencià del futur dirà allò de “la Ciutat de les Arts i les Ciències és un marc incomparable” i proposaran que siga patrimoni de la humanitat. Amb l’argument que “Calatrava va revolucionar l’arquitectura del segle XX per donar pas la del segle XXI” o millor encara: “va ser criticat a la seua època, un incomprés, un visionari”. A Déu gràcies que la salut no m’arribarà per a viure eixe despropòsit. 

Patrimoni Immaterial valencià que hauria de reconéixer la UNESCO

Ací arriba la part de les propostes menys convencionals, les que són immaterials i, per tant, més difícils de catalogar. 

-Sopar o raonar a la fresca. Açò seria un reconeixement compartit amb totes eixes poblacions del món en què la gent es planta la taula al mig del carrer i passa la nit “a la fresca”. Les ciutats són cada dia més impersonals i deshumanitzades, per això caldria reivindicar esta costum tan nostra que ajuda a fer de les nostres places i carrers llocs més habitables.  

-L’olor de putxero és el perfum més poderós del món. Només cal una blafà del putxeret que fa ta mare per tal que el teu cos reaccione generant litres de suc gàstric. “L’eau de putxer” és la medicina ideal contra la inapetència i la desgana. 

-El socarrat de la paella és el nostre bé més apreciat. Hi ha germans que han deixat de parlar-se per una disputa pel socarrat d’una paella dominical. És un patrimoni que hauríem de compartir amb tot el món, especialment amb Jamie Oliver, que si ho tastara, seria un gran ambaixador. 

-La tomatina tal volta siga més coneguda fora d’Europa, com a festa, que les falles. Bollywood i els milers de japonesos i australians que l’han viscuda a Bunyol tenen la culpa de la seua recent popularitat. Què hi ha més valencià que el “tot per l’aire”?

-Els miracles de Sant Vicent Ferrer amb els seus altars, la celebració del Corpus Christi, les tamborades d’Alzira i Alcora, els mercats de Xàtiva i Cocentaina, l’entrada de bous i cavalls de Segorb, la festa dels moros i cristians, les fogueres, el Betlem Tirisiti, els tocs manuals de campanes o la columbicultura. Tenim patrimoni per a donar i regalar. 

Som festius, som tradicionals i, per tant, ens encisa defensar les nostres tradicions i les nostres festes, però una cosa hauríem de deprendre. Estes festes són patrimoni dels valencians i algunes ara de tota la humanitat, no patrimoni privat d’unes persones en concret. Així que cal aplaudir les persones que fan possible que el patrimoni continue viu, però no aquelles que s’apropien de les festes per interessos particulars o polítics. I, per descomptat, sempre que es puga, participar i fer més gran el nostre patrimoni, que serà una de les principals herències que deixarem als nostres fills.