VALENCIA. Protecció versus massificació. Turisme i Sostenibilitat. Meravelles de la terreta que cal dossificar per gaudir-les sense que es puguen arribar a deteriorar. Parle en aquest cas en concret del nostre litoral, per tal de reconéixer que l’experiència pilot de limitar l’accés de cotxes a una cala tan particular i bella com la Granadella, a Xàbia, ha estat un encert. Cal trobar maneres de no morir d’èxit, ofegats per la saturació de vehicles que evidentment denosten aquest paratge natural, que no fa tant -setembre de l’any passat- va patir d’allò més amb un incendi forestal.
Poc a foc la flora regenera les zones afectades i aquesta coneguda cala retroba el seu encant. En aquest sentit la instauració d’una barrera de control a la carretera que duu a la cala i que impossibilita l’entrada de vehicles a motor en temporada alta (fins setembre) entre les 10 i les 19 hores té sentit. No cal oblidar que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va decidir tancar el barranc que fins fa poc la gent emprava per aparcar just al costat de la Granadella (setanta places), i que llavors, aquesta situació obria una via de caos davant el gruix de banyistes que acostumen a baixar fins a la platja en vehicles que ja no tenien prou espai per circular i estacionar. De fet els darrers estius la sobreexplotació de la zona i el col·lapse circulatori feien complicada la tasca dels serveis d’emergència en cas de necessitat.
La mesura, és clar, ha estat acompanyada, sinó hagués estat insuficient i injusta, per una posada en marxa d’un autobús gratuït que fa el recorregut cada vint minuts i que s’ha hagut de reforçar en les hores punta davant la demanda de turistes i residents. El transport públic ha estat una iniciativa de l’ajuntament xabienc, que així soluciona dos problemes d’una tacada. El nou punt de trobada és una parcel·la municipal aprop de la carretera (de La Guardia) on s’ha habilitat un aparcament gratuït gran per a uns dos cents vehicles. Des d’allà els autobusos fan la ruta fins a la cala. Ara cal veure si els restauradors de la zona n’estan contents o no. Canvia el consum pel fet de baixar en cotxe o en autobús? Hi va menys gent? Pel que fa als veïns de la Granadella, als taxistes i als que van a treballar val a dir que sí que hi poden accedir amb llibertat d’horari.
Aquest exemple de protecció del litoral s’hauria d’escampar a d’altres zones i cales de la nostra costa per revaloritzar el seu atractiu natural. És angoixant a vegades veure les línies de vehicles que s’aglutinen un darrere un altre a la recerca d’un espai per tal que els seus ocupants puguen gaudir d’unes hores d’esbarjo davant la mar en indrets tan especials com la cala Baladrar, a Benissa, per exemple. Massa trànsit en les carreteres del litoral. Saturació dels darrers anys versus la tranquil·litat amb la que es podia uno banyar fa no tant. Podem revertir la situació sense que això signifique que menyspreem el turisme? Podem dotar aquestes cales d’un plus especial i facilitar un accés menys contaminant amb transport públic? És viable aquesta proposta o ací a la Marina Alta estem ja tan acostumats a agafar el cotxe que ja no sabem com funcionar si no és engegant el motor? Si això succeeix pels residents i turistes que viuen en el mateix municipi que la cala imagineu-vos pels que venen de fóra, dels pobles d’interior.
Tornem al problema de sempre pel que fa a la Marina Alta, el transport públic. Tot i que la situació millore una miqueta en temporada alta està clar que en moltes àrees el servei és insuficient. Potser és que sóc una somiatruites i aquesta mena de solució no és viable econòmicament, o potser l’aïllament tan propi d’aquesta comarca de mar i muntanya és un fet endèmic que no s’acabarà mai.