Petit el peix: un còmic silenciós per als que encara no saben llegir textos

VALÈNCIA. L’objectiu principal de la col·lecció «Mamut» quan va nàixer l’any 2008 era publicar còmics per als més menuts, ja que fins aleshores potser no hi havia cap creació gràfica pensada exclusivament per a aquesta franja d’edat. De fet, és curiós com, al llarg de la història de la literatura infantil, es repeteix la iniciativa d’uns pares que, cansats de buscar un còmic suficientment adequat per al seu fill, decideixen llançar-se a l’aventura d’editar ells mateixos llibres amb les qualitats que consideren més idònies, en aquest cas còmics divertits per a infants curiosos i amb un contingut adaptat per a una lectura fàcil. Amb els anys, però, a aquest propòsit inicial se n’ha afegit un altre: l’intent d’aconseguir estimular el plaer de llegir entre els més menuts. Tot i això, cal dir que, afortunadament, són llibres sense cap pretensió didàctica sinó que, més bé, es tracta d’unes obres enginyoses i amb un gran sentit de l’humor per a captivar els lectors; dues de les qualitats que, en essència, desprén Petit el peix de Marta Cunill (Bang Ediciones, 2018). 

Aquesta és la història d’un peix molt menut amb què el protagonista es troba de casualitat un dia d’estiu a la platja mentre localitza petxines, caragols i altres éssers marins que habiten a la vora de la mar. Ara, només ha de buscar-li una peixera a la seua mida, però amb l’inconvenient que aquest no para de créixer. Cada dia que passa es fa encara més i més gros i, és clar, no tots estan contents amb aquest creixement, que no deixa de ser un poc desmesurat, s’ha de dir. Així, primer, el posa en la peixera, després el trasllada a la banyera i, a continuació, a la piscina, d’on l’ha de traure ràpidament perquè la resta de la gent, que espera fora molt enfadada, s’hi puga banyar. Es tracta de tot un procés d’aprenentatge i descobriment en què el protagonista comprendrà finalment quin és vertaderament el lloc on millor s’hi troba el seu amic, un argument innocent desenvolupat sols amb imatges, amb una destresa narrativa encisadora i un final realment ben trobat.  

Marta Cunill és una jove il·lustradora de Vic que prové del món del cinema. Després de diversos rodatges i produccions va estudiar animació i es va especialitzar en il·lustració. És segurament la formació i el coneixement del llenguatge cinematogràfic, la causa de l’excel·lent exercici de seqüenciació de la imatge que mostra en aquest relat. D’altra banda, no deixar de resultar una mica sorprenent com, després de confessar no haver estat mai una gran lectora de còmic en la infància, Cunill es topa ara amb aquest interessant camí narratiu i expressiu i assoleix una manera de fer pròpia. L’autora, doncs, s’allunya una mica de l’estricta i rígida divisió en vinyetes que caracteritza habitualment l’estructura del còmic i presenta una barreja més personal que combina les il·lustracions a doble i una pàgina juntament amb la fragmentació més tradicional; un esquema compositiu encertat, àgil i visualment molt atractiu. 

Pel que fa a l’estil de les seues il·lustracions, resulta inevitable pensar en l’obra de Juanjo Sáez, un il·lustrador català conegut especialment per la divertida sèrie d’animació Arròs covat. Aquest últim destaca per unes imatges de colors plans, amb un predomini dels fons neutres, sense a penes detalls espacials, i alhora per un dibuix que es defineix per una delimitació amb un traç negre que origina uns personatges de traços simples i amb uns rostres sense ulls, ni nas, ni boca, ni res, tret de quan l’escena ho requereix. Aquesta és, sense dubte, una de les peculiaritats gràfiques de Sáez més ressenyades. Marta Cunill, segueix aquesta tendència estilística i compositiva i s’acosta també a aquest tipus de figuració, tot i que la il·lustradora es desmarca d’aquesta absència de trets i prefereix, en canvi, uns protagonistes amb els rostres amb unes expressions i unes emocions ben definides amb les quals poder narrar les diferents situacions que s’hi succeïxen.

Cal reconéixer que, certament, el món de l'edició infantil està liderat per l'àlbum il·lustrat, per això obrir mercats nous és una tasca complicada, ja que exigeix oferir productes de qualitat que convisquen amb la resta d’oferta literària infantil i aporten una mirada nova sobre el món del llibre. Petit el peix, amb un edició acurada, una estètica atrevida i renovada i un argument enginyós i entretingut és, indubtablement, una aposta guanyadora per a tots aquells que, com el protagonista d’aquest còmic, busquen entre allò de sempre, alguna cosa que els enlluerne i els fascine quasi tant com el plaer de descobrir llibres deliciosos que faran dels més menuts els bons lectors de demà.