ALACANT. Un estiu fa des que la saga Terminator va robotitzar el paisatge del Baix Segura, concretament, Catral, l'única ambientació de la Comunitat Valenciana i que es va sumar a les també participants poblacions de les comunitats d'Almeria i Múrcia. Però pareix que James Cameron, el director d'aquestes produccions, no va ser el primer a adonar-se de les característiques àrides que presenta aquest paisatge de l'oest d'Alacant. I és que el mateix Orson Welles mastegava la idea d'hissar tot un desplegament cinematogràfic a la serra del Carxe, un territori fronterer entre Alacant i Múrcia: "Vam veure que Orson Welles va estar a aquestes terres quan es trobava a Espanya rodant El Quixot o actuant en la pel·lícula L'illa del tresor. Ell era un tio molt creatiu que feia 40 coses a l'hora i, pel vist, es va passar per ací amb la idea de trobar aquests paisatges que, per casualitat, eren el western de la meua infància", relata Fran Ruvira, el director alacantí que va rodar, fa uns anys, Orson West, el western frustrat d'Orson Welles. "Ell el que feia realment era una ruta gastronòmica, que era el que l'interessava de Múrcia i Alacant, però anava sempre pensant en futurs projectes, molts dels quals mai els va dur endavant. Aleshores, Orson West és la història sobre una pel·lícula fantasma i eixa pel·lícula fantasma em serveix per a parlar d'aquestes terres", explica el director.
Unes terres que ubiquen l'escenari principal a la serra del Carxe, així com a Pinós, Villena o Novelda: "D'una banda tens el paisatge de desert, d'un més clàssic a un d'alta muntanya, que es pot trobar entre la frontera del Pinós i Múrcia i el Carxe; i, d'altra banda, vam aprofitar per mostrar altres llocs de la comarca que el guió original necessitava com, per exemple, el Teatre Chapí de Villena o la Casa Museu Modernista de Novelda, que juga a ser un dels escenaris de la vida d'Orson Welles", detalla Ruvira. A més, afig que guarda "un record molt bonic de poder rodar i trobar aquestos espais a les nostres comarques, perquè de vegades no fa falta anar-se'n molt lluny per a saber que al costat de casa pots crear un ambient per a una pel·lícula del llunyà oest o una casa modernista com la de Novelda, que podria ser la casa de qualsevol dels grans personatges que ha interpretat Welles en la seua filmografia".
Tot i que el llargmetratge de 87 minuts de duració ja havia visitat alguns cinemes fa temps, el divendres 26 de juliol va xapar per primera vegada el territori televisiu a Terres de Cinema, la sèrie documental de la cadena autonòmica À Punt. Una estrena que Ruvira, junt amb l'equip, acull "molt content per la reacció de la gent. Era la primera vegada que es veia per televisió i la veritat és que el feedback que hem tingut ha sigut molt interessant des de molts punts diferents de la Comunitat", menciona. Cada capítol de Terres de Cinema serveix per a veure com la societat ha aprés del cinema i la seua relació amb la realitat, un leitmotiv que amb Orson West es plasma com "un homenatge a eixa innocència de la gran pantalla, perquè la pel·lícula es compta a través de tres xiquets que veuen el cinema. El que hem volgut fer és, anys després, tornar a trobar altres xiquets que se deixaven envoltar per eixe punt cinematogràfic. Es tracta d'un capítol en homenatge al meta cinema", apunta Ruvira. I comenta que, a més, també es mostren "alguns dels elements que té la pel·lícula, però que amb una narrativa més televisiva que permet explicar-los de manera més clara com, per exemple, el valor del paisatge o de l'arquitectura de pedra seca que apareixen en la peli, com pous, ribes, aljubs... O la part sociolingüística d'aquest valencià que es parla a les terres murcianes".
Però no sols el capítol d'aquesta sèrie documental suposa una mena d'homenatge, sinó que la mateixa Orson West ho és: "Es tracta d'un projecte d'homenatge a aquesta terra de frontera que se situa a l'oest d'Alacant, que va nàixer a partir d'una llegenda de poble que parlava sobre l'arribada ací d'un cineasta. El que fa la pel·lícula és utilitzar aquests elements per realitzar un homenatge a aquestes terres de frontera que constitueixen l'excusa per parlar del territori des del punt de vista més etnogràfic", puntualitza el director. Tanmateix, eixa llegenda va acabar resultant, més bé, una realitat, posant-li nom a aquell director estranger: Orson Welles, a qui Ruvira va seguir-li la pista: "Quan et poses a investigar el punt real de Welles te n'adones que era un enamorat d'Espanya, sobretot en un moment en què la indústria cinematogràfica de Hollywood li va tancar les portes. Aleshores, trobem molts records o elements reals d'ell que el connecten amb aquestes terres. A la filmoteca de Múnich, Alemanya, s'hi arxiven diverses versions d'un monòleg enfocat en aquestes muntanyes. O, per exemple, hi ha moltes fotografies d'ell pel recorregut de Múrcia o Alacant", relata l'alacantí. Però matissa que "la peli no vol parlar d'això; no és tan important el pas de Welles, sinó la llegenda del director per aquestes terres".
El western, que tenia un pressupost oficial d'1 milió 400 mil euros, reuneix tant actors professionals com actors del mateix poble, també amb les dues vessant, actors professionals del poble, com és el cas de Sònia Almarcha. "Principalment, els actors i actrius són d'ací, perquè per a mi era molt important eixe element etnogràfic, eixa forma de parlar d'ací. Però hi ha també gent de fora; és una barreja", resumeix Ruvira. A més, la pel·lícula "va estar acompanyada d'una exposició que es diu El Carxe, territori de frontera, amb la col·laboració de la Universitat d'Alacant i de comissaris com Brauli Montoya, Vicent Beltrán i Ester Limorti, on explicaven els elements etnogràfics i sociolingüístics que hi havia en la peli i en la zona", revela.