-Per a mi són les Jordan.
-Per a mi les Reebok Pump.
-Jo crec que les Adidas Gazelle no tenen rival.
-Eixes no valen res, com les Paredes de tota la vida no n’hi ha cap.
Esta podria ser una discussió entre quatre amics al voltant d'una taula en qualsevol moment del dia. Quatre amics que nasqueren el segle passat i visqueren el boom de les sabatilles esportives. Perquè les primeres sabatilles esportives, pensades específicament per a jugar a bàsquet, foren les Converse All Star fa més de 100 anys. Esportives que ja ningú amb coneixement gastaria per a eixe propòsit. Però, la gran eclosió d'este calcer ara tan habitual va tindre lloc als anys 80 i, des d'aleshores, han passat de ser un producte pensat per a fer esport a ser d'ús diari, fins i tot en ambients seriosos i de treball.
Molts són els col·leccionistes que compren models dels 90, també hi ha molta gent que gasta sempre el mateix model de sabatilles i les té en mil colors, fins i tot hi ha qui es casa amb unes Converse com Mick Jagger o unes Nike Cortez edició de Swarovski especial per a nòvies. Com que ja tenim clar que les sabatilles estan de moda i han conquerit els nostres peus, repassarem alguns models que marcaren època i que són les esportives més mítiques de la història.
En 1989 Dominique Wilkins va fer un anunci de les Reebok The Pump i aleshores no era conscient que estava despertant el desig de milers d'adolescents. Unes sabates unflables, quina ment havia creat una genialitat pareguda? Els models eren prou colorits, això les feia poc utilitzables pel carrer en contrast amb les Reebok Classic que eren sabates de colors llisos, pensades per a les dones, que tingueren també gran èxit. Encara recorde les meues Pump, res a vore amb les que gasta ara Kendrick Lamar, comprades a meitat de preu al carrer Marqués de Campo de Dénia en 1993 i que les vaig portar fins que es desferen. Ara encara fabriquen models nous, però semblen, per desgràcia, massa ortopèdiques.
Ja hem parlat de les primeres, que són les que més s'han venut en tota la història. Imitades per John Smith (i molts més) i versionades en infinitat d'ocasions, cada cert temps tornen a estar de moda. Qui no ha tingut unes All Star? Pràcticament, tots hem portat este calcer alguna vegada, que és l'equivalent a les Wayfarer en ulleres o als Fred Perry en polos, un clàssic amb sabor a autèntic.
Air Walk the one, les No fear, les Etnies, però, especialment, les Vans negres en la ratlla blanca o arlequinades són sabates llegendàries entre els skaters. Han passat de les taules Santa Cruz al públic que veu passar uns xicons damunt dels patins per la vorera i els marmola, contradiccions de les modes. És posar-te unes Vans, agafar una long board, escoltar de fons Prety Fly dels Offspring i pensar que eres capaç de ser jove de nou. Però, et mires a l'espill i en un atac de realitat penses: "La gorreta de costat i els calcetins blancs pujats ja no són per a mi". I deixes les Vans per als concerts de León Benavente i prou.
Conegudes com les sabates de Forrest Gump. Ara estan de moda novament, com ja va passar en la segona meitat dels 90 arran de l'eixida de la pel·lícula. Un model de principis dels 70, quan Nike encara no s'anomenava Nike (era Blue Ribbon Sports) i estava pensat per a corredors quan encara no hi havia sabates específiques. El model ha anat actualitzant-se i l’hem vist a Leonardo DiCaprio o Kristen Stewart en algunes de les pel·lícules més vistes dels últims anys.
Si parlem de Nike també cal enrecordar-se de les Jordan. Quan van eixir les primeres sabates amb el cognom de Michael tots els xavals les volíem, encara que no haguérem clavat mai un triple. Nascudes en 1984 han tingut moltes versions, per a mi la més mítica és la VI, del 1991, però per a gustos tapisseries. Ara Jordan és una marca que genera infinitat de productes, tot i això, si no les gasta Michael per a deixar en ridícul els rivals, ja no paga la pena comprar-les.
Adidas va traure les Epi i Kelme les Villacampa en un intent de reeditar l'èxit de les Jordan. El model del jugador del Joventut de Badalona va tindre molta més acceptació i en 2010, 25 anys després del seu llançament, varen fer una reedició. Podrien reeditar també el partit de 1991 on Villacampa, els Jofresa i companyia quasi guanyen els Lakers en un amistós previ a què Magic Johnson anunciara que era portador del VIH i una retirada que va ser temporal.
Fa poc, parlàrem de Jamiroquai en esta secció, un dels molts músics que juntament amb Damon Albarn, els germans Gallagher, els Beastie Boys o Mick Jagger (és fan de les sabatilles) han gastat les Gazelle. Icones de la moda com Kate Moss o recentment Keira Knightley a Begin Again les han portat, i això que al principi no van tindre tant d'èxit. Model del 72, fins a la reedició del 79 no agafaren la fama que les ha convertit en el calcer urbà per excel·lència. Per damunt de les Campus, les Samba i altres intents d'Adidas de fer sabates icòniques.
Les altres Adidas més mítiques, amb permís de les Stan Smith, són les Superstar. Ara versionades per Prada, Pharrel Willians i Yohji Yamamoto, la seua puntera dura les ha convertit en una icona. Model del 69, reeditat als 80 amb un èxit rotund entre diferents tribus urbanes de Nova York, duren un poc més que la resta per la goma en la zona on peguem les puntades.
La marca d'Elx J'Hayber va nàixer en 1972 per a omplir les classes de l'EGB amb les seues sabates model Olimpus. Dures i duradores, eren ideals per als preadolescents dels anys 80 que veien una llauna i pensaven que era una pilota. Les Paredes, altra marca il·licitana, eren molt semblants i el seu eslògan "súbete por las paredes" les va fer molt populars. Tal volta, la falta d'I+D, inversió en disseny, d'internacionalització o que sé jo, han fet que les nostres marques no hagen arribat en bona forma comercial a l'època actual. Llàstima, perquè als nostres records d'infància apareixen irremeiablement sabates com Paredes, Panama Jack, Snipe, Kelme o J'Hayber.
Hi havia una època en la qual les Puma semblaven esportives de mercadet, però de sobte tragueren el model Sparco i les Puma tornaren a ser guais. Pensades per a la Fórmula 1 i altres esports de motor, viatjaren dels circuits als carrers amb molt d'èxit en una època on Schumacher i companyia ens feren amants del motor.
Ho deixarem ací recordant també altres sabatilles com les Victoria, que són el model pasqüer per excel·lència; les Air Max o Pegasus de Nike; les Avia o Superga italianes; les New Balance; les Fila blanques; les Asics Trajano, per a córrer; les Onitsuka Tiger, per a matar a tota la colla d'amics de Bill; les Le Coq Sportif, allez enfant de la patrie; les Camper, que semblaven de quan jugava Garrincha; les Adidas Predator, per a tirar amb efecte; les Mizuno, o les Munich. Tantes marques i models que han passat pels nostres peus i que encara hui, en molts casos, els seguim portant fidels com som fidels als colors del nostre equip de futbol (o de bàsquet) favorit.