L'editorial Comanegra ha reeditat un àlbum suggeridor al voltant del moviment dels astres i dels planetes on s'intueix, fins i tot, una representació subtil de l’origen d’un eclipsi
VALÈNCIA. Vet aquí una vegada, la Terra que, en la immensitat de l’univers, se sentia, molt, molt sola. Per això estava tan trista. La Lluna, joiosa i riallera com n’era, i conscient de la melangia d’aquesta, va voler consolar-la però, malauradament, es va contagiar de la seua pena i totes dues van esclatar a plorar juntes i desconsolades. No per molt de temps, per sort, només fins a l’arribada del Sol, que va posar fi a tota aquesta aflicció. La Lluna, la Terra i el Sol (Comanegra, 2018) de Jaume Escala i Carme Solé Vendrell, és un d'aquells clàssics il·lustrats que ben possiblement es reeditarà generació rere generació sense perdre’n mai la sensibilitat ni la bellesa. Així, aquesta és una curiosa història entre la Lluna, la Terra i el Sol, un conte sobre com, de sobte, tots tres van començar a ballar junts. Perquè a vegades les coses que semblen més complicades d'explicar es tornen simples i fàcils si es miren des del punt de vista dels més menuts.
Carme Solé Vendrell va nàixer a Barcelona el 1944, va estudiar pintura a l’Escola Massana de Barcelona i, a hores d’ara, ha il·lustrat més de huit-cents llibres d’ençà de l’edició del primer el 1968, on mostrava una marca personal molt concreta que ja apostava per una creació artística vinculada a la capacitat de commoure i sacsejar les consciències en un món convuls i injust. Solé Vendrell és, així, un referent mundial indiscutible en la il·lustració infantil que ha sabut fer de la manera de dibuixar un llenguatge artístic singular mitjançant el qual expressar la seua experiència vital i el seu posicionament en el món. Amb tot, sempre ha treballat amb un gran sentit crític i honestedat cap al text i l'esperit de l'autor que il·lustrava, per això la diversitat de la seua obra i la individualitat de cadascun dels seus llibres, com ara aquest.
El seu treball se serveix, a més, d’una gran diversitat de tècniques: aquarel·les, pastissos, llapis de colors i tinta xinesa, per exemple, cosa que li permet aquesta permeabilitat gràfica i els canvis de registres. Posseeix, per tant, un estil variant però característic i identificable, especialment en la representació dels rostres, ja que sol prestar atenció a l’expressivitat, sobretot dels sentiments, un aspecte fonamental a l’hora d’il·lustrar també aquest àlbum. Es tracta, doncs, d’unes il·lustracions en què el domini dels protagonistes és absolut i la tendresa amb què es representen delata, sense dubte, la mà d’aquesta reconeguda il·lustradora barcelonina. Tot i això, juntament amb aquest gust per la representació de les emocions, és precisament la compareixença d’un treball plàstic de marcada essència pictòrica, amb colors fortament contrastats i vibrants, gairebé mediterranis, però alhora d’una senzillesa i una elegància formal i compositiva exquisida el que ara cal destacar per sobre la resta.
D’altra banda, Jaume Escala és un cantautor i escriptor català amb qui ja havia col·laborat anteriorment en Els nens del mar i Brrrg. De fet, aquest últim, va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil el 1993. Tot i la diferència argumental amb els esmentats, La Lluna, la Terra i el Sol recull la química literària i visual que aquest tàndem creatiu havia demostrat anteriorment gràcies a unes imatges que complementen i reforcen la poètica narrativa d’Escala, de textos brevíssims, amb els quals busca, alhora, la musicalitat de la lectura en veu alta. Però, amagat rere aquest lirisme, resulta fascinant descobrir que aquesta dansa de la Lluna, la Terra i el Sol, que es desplacen feliçment els uns al voltant dels altres, introdueix, sense adonar-nos-en, tot un seguit de conceptes científics bàsics amb nivells de lectura diferents.
Els estels, els satèl·lits i els planetes, el seu comportament, com ara el moviment de la Terra al voltant del sol així com els eclipsis de Lluna, moment en què la Terra queda entre el sol i la lluna i, aleshores, aquesta deixa de veure’s il·luminada, per exemple, són algunes de les situacions que s’hi poden albirar perspicaçment i dilucidar prenent com a excusa aquestes il·lustracions. Unes escenes que, el lector adult pot descodificar, reinterpretar i explicar als més menuts però que no interfereixen en un relat literari tan lluminós com una nit estelada. Tan com ho són, en definitiva, les guardes que obrin i tanquen aquesta història, aparentment, sobre afectes i amistat.
