La Constitució que ens uneix (i ens separa)

La nova legislatura iniciada al Congrés dels Diputats ha posat aquesta setmana en primer pla la necessitat de reformar la Constitució, així com la voluntat del president del Govern, Mariano Rajoy, i del seu partit, el PP, de no tocar ni una coma del text aprovat el 1978. Des que es va aprovar la Constitució s’han fet dues reformes exprés. Una el 1992, per a què els ciutadans de la Unió Europea tingueren dret a votar i ser votats en les eleccions municipals del país on resideixen i una segona, el 2011, per a donar prioritat al pagament del deute públic de l’Estat.

Durant els últims dies han sigut moltes les veus que s’han escoltat demanant una reforma constitucional per adaptar-la a les noves realitats socials i, per a què els ciutadans, sobre tot aquells més joves que no se senten vinculats al text de 1978, renoven el seu compromís amb un document de convivència que ha permés a Espanya un llarg període d’ estabilitat.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha estat un dels més clars en demanar una “actualització” de la Constitució que per a ell és indispensable i que hauria de revisar el text des d’una perspectiva de gènere, reforçar l’Estat de benestar social i els drets dels ciutadans i donar encaixament territorial a la singularitat dels diferents territoris. El missatge de Puig, que va un poc més enllà que el de la gestora del PSOE i s’aproxima als dels seus socis parlamentaris, ha contrastat amb la decisió del PP de convocar un acte alternatiu al del Consell. Una iniciativa del delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, que torna a transmetre la imatge que els ponts entre l’Executiu de Mariano Rajoy i el de Ximo Puig cada dia són més febles i no hi ha voluntat de col·laborar ni en qüestions fonamentals, ni formals.

"Els ponts entre l’Executiu de Rajoy i el de Puig cada dia que passa són més febles"

Però, què és el que reclamen els partits de la Constitució? El PP res, perquè el text del qual ara fa una aferrissada defensa –malgrat totes les reticències que va tindre el 1978- li dóna marge per a recentralitzar l’Estat i no considera que siguen prioritaris cap dels canvis que es proposen. El PSOE vol una reforma controlada per a buscar l’encaixament territorial de les diferents sensibilitats de l’Estat, sobretot de Catalunya. Ciudadanos demana la retirada de l’aforament de la gran majoria dels alts càrrecs,que va pactar amb populars i socialistes per separat. Podemos és el partit que va més enllà, en proposar obrir el debat sobre el dret a decidir, una reforma electoral ampla o canvis que blinden la independència dels jutges. I Compromís, per la seua banda, també vol fer una reforma de la Constitució d’ample abast, però intentant valencianitzar els canvis, el que el porta a accentuar-se en qüestions com finançament just.

Unes diferències massa grans per a portar endavant una reforma de calat a la Constitució, sobretot si el Partit Popular -que té majoria al Congrés i majoria absoluta al Senat- no està disposat a moure ni una coma, malgrat que les noves generacions cada vegada es troben més allunyades d’un text que, en molts casos, ni tan sols han llegit.

A més a més, si Rajoy decidira establir una relació bilateral amb els nacionalistes catalans i bascos per a desactivar el problema territorial a Espanya, les probabilitats que la Comunitat tinga protagonisme en la reforma de l’arquitectura institucional de l’Estat són mínimes.

Una setmana poc productiva

D’ altra banda, aquesta setmana en què hem celebrat l’aniversari de la Constitució, un dimarts, i la festa de la Puríssima, un dijous, s’ha convertit en un exemple d’allò que l’expresident de la Generalitat Alberto Fabra va voler combatre amb la idea de traslladar els festius entre setmana al dilluns més proper, tal com fan els anglesos amb els bank holiday. La mesura, basada en la racionalitat econòmica, va fracassar estrepitosament a la Comunitat Valenciana, perquè ni el món faller estava per canviar la festa de Sant Josep a un dilluns, ni semblava adient traslladar el 9 d’Octubre a un altre dia. 

De tota manera, la iniciativa de Fabra va ser valenta i va tindre èxit a alguns municipis, encara que no es va avaluar a escala estatal. Supose que el Govern del PP no té cap intenció de rebre les crítiques de l’Església catòlica en cas que es trasllade la festa de la Puríssima a un dilluns. I tampoc creu que la festa de la Constitució haja de celebrar-se un altre dia que no siga el de la seua aprovació. Llàstima que la iniciativa de Fabra no servira per a estimular el debat a Espanya sobre la racionalització de les festes. De tota manera, Fabra, que ara és a Madrid, encara està a temps de presentar alguna iniciativa al Senat per impulsar el debat.