VALÈNCIA. A L’Emperador tenen clar el motiu que els va posar en marxa: “Fem discos perquè ho necessitem. Potser algun dia no els editem, però continuarem fent cançons, és el que sabem fer”.I on assenyala la seua brúixola.
“Hem aprés a donar-li tota la importància a la cançó, això és el que fa grans els grups”.
Acaben de publicar el seu segon llarga durada, però han arribat a ell a una edat madura, entre els 29 i els 36 anys en què es mouen els quatre membres de la formació. Tots han transitat ja per altres projectes, així que porten la motxilla plena de queviures i d’un relativisme que els lleva preocupacions. “Ja saps com va el negoci, el que passarà, i que és molt difícil que passe una cosa diferent”.
Això sí, han albirat un horitzó a perseguir. “Pensem que este disc pot arribar a moltíssima gent. És una de les coses que he intentat marcar-me: com arribar a més gent”.
Reconeixen, però, que no hi ha una ruta traçada, que en certa mesura caminen a la intempèrie, i que això també els resulta interessant. “Realment sé com es fa, això d’arribar a més gent”.
Eixa qüestió és la que queda en l’aire de La gran aventura (Primavera d’Hivern, 2019), en realitat el tercer àlbum d’una banda de rock que va sorprendre amb Manual d'instruccions per escalar una muntanya (Mésdemil, 2016), el qual reunia talls dels seus dos primers discos, publicats en forma d’EP.
Abans, Antonio Requena (veu i guitarra), Carles Arnau (baix) i Víctor Vila (bateria) es reunien per a tocar a la seua localitat, Canals. Compartien un altre projecte. “Ens comunicàvem entre nosaltres en valencià i cantàvem en castellà; semblava un poc absurd. Un dia vaig arribar jo amb una cançó en valencià, la vam tocar i ens va agradar”, recorda Requena.
Al cap de poques setmanes, el compositor va portar una altra lletra en valencià i van decidir enregistrar els dos temes. El repertori va créixer prompte fins a formar un EP de cinc cançons, Vuit Vuitmils, un embrió de quatre cançons amb un embolcall purament artesanal. “Ahí estàvem, retallant cartolina amb cúter per clavar dins el CD”, rememora el cantant i guitarrista del grup. El disc el van sentir al seu entorn íntim, responsable de la lleu espenta cap a un immediat segon EP, Alpinistes, i l’interés en buscar un segell. Sembla un camí no massa original per a una banda, però hi ha un punt d’improvisació constant, de deixar que els esdeveniments trobaren els seus propis motius: Requena apunta que durant tot eixe procés no s’havien plantejat ni tan sols formant L’Emperador.
“Vam escriure a Mésdemil –segell desaparegut a 2017– però ens vam advertir que no podrien editar-nos. Un dia després, en sentir el disc, van dir que sí que ho farien”. Amb el seu debut discogràfic, durant 2016 i 2017 la banda va pujar a l’escenari de tots els concursos possibles, guanyant presència al circuit: Sona la Dipu, Vinilo València, Proyecto Demo (de Radio 3) o La Gramola d Keith. “No sabíem si era la manera idònia de fer-nos conéixer, però no ens va anar malament”, explica Requena. Ja havien incorporat una segona guitarra, la de Rafael Vicente.
Mai, en definitiva, ha existit un pla. Això marca el caràcter de la banda: “No ens reunim per a fer pluja d’idees sobre el títol d’un disc, per exemple, no li peguem un milió de voltes a les coses”, reconeix la veu del grup. Hi ha una intuïció, igual que en les composicions de Requena, qui afirma que és incapaç d’encetar un disc a partir d’un concepte previ: “Cree cançons a partir del que em passa, tracte de contar el que porte dins”.
Això és el que converteix este segon àlbum en una introspecció profunda on les lletres i les guitarres giren en el mateix sentit, amb vocació de tuneladora. “Possiblement siga el disc més personal que he escrit. Ha sigut una època complicada, amb molts canvis i alguns d’ells que no volia fer, i eixe és el fil conductor del disc”, afirma el músic. Per això s’ha despullat de les referències cinematogràfiques i literàries que esguitaven lletres passades. Només hi ha un relat purament personal.
Entre les experiències concretes que marquen l’àlbum, el músic rescata la relació amb el seu avi durant la seua última etapa de vida. “Ell era pintor i jo l’ajudava. Ell era molt perfeccionista, si no aconseguia una cosa determinada, la tornava a començar; jo pense diferent: si una cançó ix de determinada manera no la canviaré; podria refer-la i que el resultat fora millor o pitjor, però no la canvie”, remarca el músic.
Eixa manera de concebre la creació està connectada amb altra de les obsessions de l’autor: la cartografia. Les cançons de L’Emperador estan plenes de mapes, com si entre totes formaren un missatge secret, una ruta encriptada cap al tresor. “Sempre m’ha cridat l’atenció la manera de trobar els llocs o la forma d’arribar a un cim que vols aconseguir”, reflexiona Requena sobre una inquietud que no té tant a vore amb les línies traçades sobre un plànol, i sí amb la llibertat de crear sendes pròpies: “Si a cadascú de nosaltres ens marcaren un punt on arribar, triaríem camins molts diferents”.
Si la manera d’arribar fins a este segon disc va ser intuïtiva, sí que tenien clar que volien envoltar-se de nou dels seus herois. “Crec que es nota que ens agraden Los Planetas”, riu Requena. “Quan tenia 16 anys va arribar a casa una cinta gravada per les dos cares: en una estava una part de Una semana en el motor de un autobús(RCA-BMG, 1998) de Los Planetas, i en l’altra una part del LHR (Grabaciones en el mar, 1998) de La Habitación Roja. Vaig descobrir un univers que em van volar el cap”, recorda.
Al seu primer disc ja van buscar l’abric un d’eixos referents quan van demanar a Paco Loco que els produïra. Ara, a La Gran Aventura apareixen als crèdits dos ídols més de la banda: Jorge Martí, cantant de La Habitación Roja, col·labora en el tema Cel del sud; i Carlos Hernández Nombela –qui ha treballat, entre milers de bandes, amb Los Planetas– va ser el productor del disc. “Crec que hem fet un disc atemporal, cançons que seguiran sonant igual d’ací a deu anys, això ho tenia molt al cap”, raona el músic sobre un treball en el qual reconeix major densitat de guitarres, però on no s’allunya del punt lluminós que marquen les melodies.
El passat mes de juny el grup es va clavar sis dies a l’estudi per donar-li forma al disc. Abans, a l’etapa durant la qual Requena estava vomitant les seues experiències amb la guitarra acústica, va passar un dia per casa de sa mare, per a arreplegar uns llibres. Allí es va trobar amb dos que llegia de xiquet, de l’estil tria la teua pròpia aventura. D’això tractava el disc, va pensar: “Tots tenim una manera de mirar a l’horitzó, d’imaginar el que t’agradaria fer i com arribar fins ahí”. La següent gran aventura de L’Emperador s’enceta el 23 de març, al Loco Club.
