Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

PUNT DE FUGA / OPINIÓN

Impostos: el preu de la civilització

16/10/2020 - 

Mai és bon moment per a parlar d’impostos. Per auns mai hi haurà una conjuntura econòmica propicia per a abordar una reformafiscal progressiva, per a altres mai serà políticament convenient posar el temadamunt la taula. Però el cert, és que les xifres canten. En Espanya segons lesúltimes dades disponibles de 2018, la pressió fiscal es situava en 34,74%mentre que en la mitja de la Zona Euro era del 40,5%, una diferència de 69.826milions d’euros. A la fi, qualsevol persona amb dos dits de front ha de reconèixerque existeixen problemes greus de suficiència, de falta de progressivitat i defrau en el nostre sistema fiscal, però aquestos segueixen allargant-se en eltemps.

Sovint ni tan sols cal tocar res per a que algunsposen el crit en el cel. El PP, Cs i Vox es rasguen les vestidures perl’infern fiscal que, segons ells, està creant el govern del Botànic. Larealitat? L’única reforma d’entitat en aquestos 5 anys fou en 2016 a instànciesde Podem. I en que va consistir? En reduir l’IRPF a les rendes baixes millorantla progressivitat perquè teniem els tipus més regressius de tota Espanya. Unabaixada que es va compensar amb l’increment de l’Impost de Successions iDonacions als patrimonis més elevats.

L’agressivitat dels partits de l’oposiciócontrasta així amb la parquedat del govern valencià i els titubejos davant lespressions de lobbies que defensen interessos econòmics particulars. De fet,contrasta també amb l’opinió majoritària en el si de la societat. Els estudissobre opinió pública i política fiscal publicats regularment pel Centred’Investigacions Sociològiques (CIS) així ho avalen. L’últim d’ells, publicaten octubre de 2019, revelava que el 78,4% dels enquestats es posiciona a favorde millorar els serveis públics encara que s’hagen de pagar més impostos, i queel 83,1% considera que els impostos no es distribueixen amb justicia i que nopaguen més els qui més tenen. 

Per a ser precisos, el problema que té la dretaespanyola no és amb la pujada d’impostos sinó amb la progressivitat. Les seuesbaixades d’impostos es centren en beneficiar als més rics i les seues pujadesd’impostos perjudiquen sobretot a les rendes mitjanes i baixes. És exactamentel què va fer Rajoy entre 2012 i 2014, en plena crisi: pujar l’IVA, l’impostmés regressiu que existeix, i crear un tram especial en l’IRPF que tocava atots els nivells de renda.

La rebaixa de l’IRPF plantejada pel govern deDíaz Ayuso en Madrid és un altre bon exemple. Les rendes iguals o inferiors a1.000€ no es veuen beneficiades en absolut, les rendes mitjanes obtenen laimpressionant xifra de 7€, les rendes de més de 6.000€ al mes en canviaconsegueixen un descompte de 250€. Això si, els 4.163 milions en beneficisfiscals que la Comunitat de Madrid deixa de recaptar cada any perjudiquenfonamentalment als usuaris dels serveis públics, és a dir, a les rendesmitjanes i baixes.

La crisi econòmica està tenint dos gransconseqüències en l’àmbit econòmic: d’una banda l’endeutament de lesAdministracions Públiques que han de fer front a despeses extraordinàriesdisposant de menys ingressos, i d’altra banda el creixement de les desigualtatsperquè l’impacte de la crisi no és simètric i està afectant més a les rendesmés baixes. Ahir el Fons Monetari Internacional va publicar l’última edició delseu Monitor Fiscal. Una institució econòmica internacional que s’hacaracteritzat durant dècades per la seua ortodoxia neoliberal deia el següenten el seu informe:

 “Los gobiernos deben asimismo tomar medidas paramejorar el cumplimiento tributario y evaluar la aplicación de impuestos másaltos para los grupos más acaudalados y las empresas más rentables. Losingresos resultantes contribuirían a pagar servicios críticos, como las redesde salud y de protección social, durante una crisis que ha afectado de manera desproporcionadaa los segmentos más pobres de la sociedad.”

El cert és que els impostos són necessarissempre, en els bons i en els mals moments, perquè són el què permet tindre unesinstitucions operatives que funcionen per impulsar el desenvolupament econòmici la cohesió social. El president dels Estats Units, Franklin D. Rooseveltsolia repetir una cita d’un antic jutge de la cort suprema, Oliver WendellHolmes: Els impostos són el preu de la civilització. Doncs això. 

Noticias relacionadas

next
x