Foto: RAFA MOLINAVALÈNCIA. Turistes que ens visiteu en estiu, no vingueu! Que ací fa molta calor i les paelles les fem amb caragols! A més ací tenim alguns senyals en valencià, meduses mortíferes, el personal és molt liberal i fa topless en les platges, i no hi ha ones altes en la mar per fer surf. Seriosament: no vingueu, que a Cullera no es pot aparcar, a Gandia et sentiràs com a Madrid i a Moncofa recordaràs, per culpa dels edificis a mitjan fer, els pitjors moments de la crisi econòmica. De veres, no cal que ens visiteu, que ací en realitat ja en som molts i costa trobar lloc als bars, millor aneu a Turquia i aprofiteu per a ficar-vos cabells, a Croàcia que ara està de moda després del Mundial de futbol, o aneu a les illes gregues a lluir figura. I potser així no hi haurà embussos de trànsit, massificació a les platges, preus abusius en xiringuitos i restaurants turístics, i una exagerada demanda de pisos turístics que apugen el preu dels lloguers de llarga durada.
Però si després d’estes advertències continueu seguint volent vindre perquè sabeu que no estan tan massificades les platges, coneixeu algun baret amb preus raonables, no voleu fer surf, no sou tan puritans com Instagram i no vos escandalitza vore un mugró a l’aire, i ja vos heu assabentat que el tema de les meduses és menys perillós del que diuen, sereu benvinguts amb algunes condicions que cal deixar clares:
-Teniu prohibit clavar-se en l’orxata. Si no vos agrada no la demaneu, no la begueu, no la compreu i prou. Però no vingueu ací a criticar-la, i encara menys quan la que heu tastat és la de pot i no d’una d’orxateria. Algunes orxates de supermercat són com les paelles de supermercat, còpies econòmiques de productes meravellosos sense substància ni sabor. Unes altres sí que estan bones inclús en tetrabric, però siga la que siga la que heu tastat, vigileu a vore que digueu de l’orxata, que ací tenim la pell molt fina si ens toquen la xufa.
-Res de queixar-se de la calor. En estiu fa calor de tota la vida del Senyor, i si no fera calor no seria estiu. Si vols fred te’n vas a la muntanya o a Islàndia, però res de criticar el nostre oratge. Només pots fer alguna referència a la humitat, i sempre amb respecte. Per a desfogar-te està permés cabrejar-se en la ponentada, això sí, cal fer referència a la procedència del vent amb alguna frase del tipus “aire castellà, en hivern roí i pitjor en estiu”.
-Fer poc de gasto està prohibit. Els valencians quan ens assentem a taula no mirem pèl i ens fem això de “café, copa i puro”; bo, el puro no, que ja no es pot fumar. En canvi els turistes dinen molts dies fora de casa i alguns tenen per costum estalviar al màxim. Al Saler em va comentar un cuiner “ací hem fet un menú econòmic d’ensalada i paella entre setmana especial per a turistes, perquè al preu normal no vénen”, també el Baret de Miquel a Dénia tanca en agost perquè segons els seus responsables “s’ompli de clients que agarren taules de 8 per a demanar quatre cosetes, et maregen tot el que poden per a fer el mínim gasto possible”. Confirmant que el valencià és molt millor client que el turista. Així que si vens, almenys no sigues rapinyaire i ajuda dins de les teues possibilitats econòmiques als treballadors que estan fent més hores que un rellotge per fer-te la vida més còmoda en agost.
-Acostuma't als nostres horaris. Si vols sopar a les 6 de la vesprada, en Copenhaguen segur que ho trobes tot obert, però ací sopem al voltant de les 10. Així que tampoc et fiques a fer soroll a la piscina a les 4 de la vesprada, que estem tots pegant una becadeta i això és sagrat. I si hi ha una revetlla, uns focs artificials a mitjanit, o estem raonant a la fresca fins ben entrada la nit, no et queixes i aplica’t el refrany: “allà on vas, fes com voràs”.
-Res de demanar paella mixta. Això és un invent demoníac dissenyat pel mateix Llucifer per a encendre als valencians. Perquè nosaltres és vore una gamba al costat d’una cuixa de pollastre, o enmig d’una paella una clòtxina menjant conill, i mira: només de pensar-ho em fa oix. Xe demanat una paella com toca, un arròs a banda o una fideuà i deixa’t estar d’invents! Perquè com deia aquell, els invents amb gasosa.
-Si hi ha festa, unix-te. Si alguna cosa destaca dels nostres pobles en estiu són les festes locals, ja siguen pobles de mar o d’interior. També les ciutats viuen un ambient festiu els mesos de més calor, per tant no s’hi val vindre ací i després queixar-se del soroll o la festa. Si sona la música baixa a ballar, si hi ha molt de soroll a un bar i no pots parlar, alça la veu, si tens ganes de tranquilitat revisa quan són les festes del teu destí abans de triar-lo, o bé sigues u més de la festa.
-Respecta el teu entorn. Muntanyes plenes de deixalles, platges que evidencien les restes de beguda de la nit anterior, plàstics a l’aigua… Si véns a embrutar, millor queda’t a casa. Nosaltres no som precisament els més nets del món, així que només ens falta que vinguen de fóra a embrutar encara més el nostre entorn. Ni pensar-ho.
-No t’equivoques de souvenir. Res d’anar a la botiga de records al costat de la Catedral i comprar la camiseta de Messi, una figureta d’un bou i una flamenca, o un llibre de receptes de tapes. Si vols comprar regalets, compra ceràmica, joguets, taronges, camisetes dels nostres equips de futbol o qualsevol cosa valenciana, no t’emportes cap a casa un pernil de Salamanca, si passes ací l’estiu millor endur-te de record una paella, torró o inclús unes espardenyes. I per descomptat res “made in Xina”.
Segurament el meu missatge i les meues normes no arribaran al destí triat: els turistes. Tot i que són de sentit comú i també podem aplicar-nos-les els valencians quan eixim fóra. Perquè en el tema de la despesa i de la festa no cal insistir, però fugir dels falsos records i deixar el destí igual de net que quan arribes, és més que necessari. Els turistes no creen rebuig, i no n’han creat mai a la nostra terra. Si alguns han alçat la veu per la massificació que hi ha en alguns destins turístics, és per culpa dels especuladors i els oportunistes que s’han carregat molts indrets únics de la nostra terra en la cançoneta de “ho fem pel turisme”. Perquè els bons turistes vindran si tenim un producte de qualitat, diferencial i si mantenim les nostres tradicions i arrels. Ja que quan viatgem busquem viure una experiència real i, com més preservem paisatge, costums i més ens diferenciem de la resta de llocs del món, més fàcil serà que vinga un turisme de qualitat i respectuós a visitar-nos. Perquè tot i que sembla impossible, molta gent de fora respecta més la cultura valenciana que els mateixos valencians. Així que benvinguts siguen turistes que no venen a imposar els seus costums, i benvingut siga el turisme sostenible en el medi ambient i respectuós en les nostres tradicions. La resta: no cal que vingueu.
