Entre cassalles i vaquerets

VALÈNCIA. Entre efluvis d’alcohol i festa major comence aquest darrer article. Mentre passege pel matí pels carrer del poble i encara puc veure destrals de la nit anterior, restes de vidres trencats i gots de plàstics oblidats i plens de líquids ja calents pel sol. 

La festa gran, Dénia i la Santíssima Sang. Dénia i els Bous a la mar, la capital de la Marina Alta i els seus festers, tot ple de samarretes de quintos i de diverses penyes taurines i no. Concerts, xarangues, i una marabunta de gent. El poble en ebullició. Xafugor, humitat, caloreta i diversió. 

I tot el poble (o ciutat) a l’espera del tret que dissabte passat va anunciar l’inici de festa major i més tard la primera entrada de bous des de Marqués de Campo fins al Port.

I clar, amb tanta festa, entre cassalleta i vaqueret una pot divagar. I pot pensar perquè hi ha tant de pros i contres contra aquesta Festa d’Interés Turístic Nacional que són els bous a la mar. Una tradició que per als que són d’ací és gairebé “sagrada”. I en canvi, per a d’altres és tortura i maltracte animal. És a dir, una bestialitat.

 Des de fóra, en canvi, l’estampa fa goig amb les barquetes al port en direcció a la plaça desmontable on fan els bous. I allí al bellmig la ‘tradició’. I el bou, rodejat de festers, que cau al mar, suposem que estresat. I mort de por. 

Canícula i celebració. La Marina no és una excepció pel que fa a la cultura valencia de festa i bous. De tradició popular. Són milers els seguidors. També milers el que no. Lectures hi ha per tots els costats. El debat ja porta anys. Drets dels animals versus tradició. Tots dos, diuen, estimen el bou. Tots dos tenen part de raó.

I en aquest sentit, almenys pel que fa als bous al carrer, sembla que sí que hi ha hagut certa evolució i consciència, ja que el veïnat mateix amb el suport dels consistoris, han dut a terme accions per suprimir pràctiques en les que era evident el patiment. Així la festa a molts pobles, sense renunciar al bou, ha deixat enrere l’embolat i el caixó (encaixonat). 

Però a l’estiu toca festa a la mar i sinó, comproveu-ho. Moraira la setmana vinent té també bous al port.

Potser el que hem de fer és trobar l’equilibri i mirar de conjugar festa i tradició però amb major sensibilització cap a l’animal. Ja sé que sembla una utopia mirar de conciliar postures però entre cassalleta i vaqueret tot es pot parlar. 

Entre festa i obres

Mentrestant, amb tanta festa i tantes obres (a Dénia), ha sortit a la llum una nova troballa arqueològica amb la que deleitar al personal. Es tracta de les restes d’un hostal andalusí -funduq- dels temps del Regne Taifa de Dénia (S.XI), així com una inscripció funenària romana, encara més antiga, de l’any dos cents. 

Però les bones noves pel patrimoni de la terreta no s’acaben ahí. Cal destacar la subvenció que dels Fons Europeus que ha rebut el municipi de Teulada-Moraira i que servirà per a recuperar i posar en vàlua un dels jacimients arqueològics més importants del nostre litoral, el Cap d’Or. Amb totes les meravelles que inclou, des de el seu sender d’accés fins a la Cova de la Cendra, la Torre Vigia, l’Aljub, i el seu poblat iber.

I és que la Marina, plena de festes, cultura, bellesa, natura i tradició, no ens l’acabem.