Enric Valor, un exemple de compromís amb la llengua i la cultura valenciana

CASTALLA. Abans se solia dir, en el moment en què un bebé naixia, que tant de bo arribara amb un pa davall del braç. Aquesta expressió feia referència a la bona sort que la nova personeta portava al món, representant el pa un aliment bàsic i necessari per a les famílies més pobres. Aquest xiquet no va nàixer amb un pa, però sí amb una casa plena de llibres, que més tard portarien la bona fortuna al protagonista d'aquesta història. Mai podria imaginar-se Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 - València, 2000) que la nodrida biblioteca que formava part de sa casa influiria tan poderosament a la seua formació i saviesa, coronant-lo posteriorment com un dels escriptors valencians més potents del segle XX i, no menyspreant-lo, de la història literària valenciana. Les seues rondalles, novel·les i contes continuen llegint-se i la seua figura segueix sent estudiada als col·legis, instituts i universitats. Hui, 9 d'octubre, dia de la Comunitat Valenciana i, per tant, de celebrar la terra en què va nàixer i viure, el seu record continua present a la societat, avivant-se amb iniciatives que el situen com a centre.

Un exemple de la seua memòria al present és el del pròxim 2020, quan pel 20 aniversari de la seua mort i el 109 del seu naixement, s'obrirà al públic la casa natal del novel·lista com a una casa museu que tothom podrà visitar, gaudir i enriquir-se. L'habitatge número 24 del Carrer Major de Castalla netejarà la seua pols, greixarà portes i finestres i se sotmetrà a les obres d'adequació, recuperació, rehabilitació i reparació que siguen necessàries, segons un comunicat del Consell, qui va adquirir l'immoble l'any 2013. És aquest mateix l'òrgan que el divendres 5 d'abril de 2019 va aprovar la cessió gratuïta a l'Ajuntament del municipi perquè puga fer ús de la casa natal d'Enric Valor i s'utilitze com a museu literari.

Una custòdia que era motiu de conflicte i que caminava de boca en boca des de temps enrere, ja que el poble la demanava incansablement, bé per mitjà de l'organisme municipal, bé pel moviment a través de les veïnes i veïns. Ja en mans de l'Ajuntament, la Generalitat li cedirà l’immoble per un període de deu anys, què podrà prorrogar-se de manera automàtica des d'un any fins a un màxim de 30. La família Valor i Vives es va veure obligada a abandonar aquest habitatge el 1926, quan Enric sumava 15 anys. Aquell va ser el moment en què van haver de marxar debut a la pèrdua de les seues possessions després d'endeutar-se per poder fer front a l'afonament del negoci en què treballava la família: la vinya. Aquesta dura experiència va repercutir a la vida i obra del castellut, qui la va plasmar el 1983 a la novel·la Temps de batuda.

Després de perdre les seues pertinences (la casa i les terres), la família -que era de provinença benestant i culta, però que es va veure sacsejada pels nous temps i per la guerra- va residir a Elda (1926-1932), Alacant (1932-1934) i, finalment, a València, passant un breu període a Catarroja. No obstant això, la vida d'Enric Valor no es va aturar, ja que va començar a publicar les primeres obres narratives breus a l'hora que treballava, es va afiliar al Partit Comunista (i va ser un soldat fidel a la República) i col·laborava amb capçaleres de premsa com El Tio Cuc, El Luchador, El País Valencià o La República de les Lletres, on es pot apreciar el compromís que va adquirir amb la llengua i la cultura valenciana. 

L'any 2011, en el centenari del seu naixement, el nom d’Enric Valor va ser trending topic, no a les xarxes socials, sinó a la Comunitat Valenciana. I és que tot el món recordava a l'escriptor i el gran llegat que havia deixat durant els seus 89 anys de vida, amb escrits a periòdics i activitats diverses. Una cultura valenciana que es va enriquir amb l'obra literària i narrativa del castellut, la qual compta amb dues grans aportacions: d'una banda les rondalles i, d'altra, les novel·les i relats breus. Les seues obres narren el panorama i la vida social del sud de la Comunitat des de finals del segle XIX fins a la Guerra Civil i, a més, les novel·les simbolitzen una via d'escapatòria, ja que col·loca al poble i la natura com a refugi de la ciutat. Les més importants són les del Cicle de Cassana, totes tres escrites en poc més d'una dècada: Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991).