X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

GENERACIÓ AVARIADA*

Encara col·lecciones cromos?

17/09/2019 - 

VALÈNCIA. Et canvie a Camarasa pel Tato Abadia, era una frase que es podia escoltar al pati de les escoles a principis dels anys 90. Obrir un paquet de cromos (ningú els anomenava adhesius) de 5 pessetes era una il·lusió infantil pareguda a la que ara senten els jóvens davant de les noves confirmacions del seu festival de música favorit. "Vindrà Rosalia al FIB!!!" o "Manel tocarà en el Deleste!!!" és l'equivalent a "m'han eixit Fernando Gómez i Laudrup en el mateix paquet!". Uns cromos que en molts casos calia apegar amb pegament de barra amb el risc que caigueren a poc a poc de l'àlbum. Ara bé, t'oferien la possibilitat d’apegar com si fóra un post-it una part del cromo damunt d'altre jugador en eixes caselles en què podies triar entre dos jugadors del mateix equip.

El Tato Abadia manté el bigot i ara es dedica a l'hostaleria, sempre a Logronyo; i Camarasa és possiblement el treballador que fa més anys que treballa ininterrompudament en el València CF. Perquè hi ha coses que mai canvien i, per això, els cromos continuen col·leccionant-se, ara a 80 cèntims el paquet -es coneix que la goma d'enganxar va cara- però la il·lusió per acabar l'àlbum es manté intacta. Com també els intercanvis al pati de l'escola i a la plaça Redona de València, on roba no se’n vendrà més, però els futbolistes continuaran canviant de mans per a fer-nos sentir com Mendes l'últim dia de mercat.

Tot i la polèmica dels mercats ambulants municipals, segur que podreu continuar comprant articles de col·lecció. Perquè, qui no ha col·leccionat objectes absurds en la seua joventut o continua col·leccionant-los? Recorde amics que col·leccionaven fòssils i pedres minerals, uns altres, tota la sèrie de G.I - Joe's, micromachines, o clauers inversemblants. Jo mateix també vaig acumular sobres i cartes perfumades, que mai enviava i que acabaven perdent el perfum, però que eren una filigrana. Els ficava en la mateixa carpeta de color blau desventat on guardava les fotocòpies de Bola de Drac i així Freezer amb olor de pàtxuli semblava molt menys perillós.

Eixe tràfec de fotocòpies va ser un fenomen valencià molt curiós. No només perquè hi havia quiosquer que feia l'agost cobrant més per eixes fotocòpies, sinó perquè algunes eren inclús un poc pujadetes de to. Com aquella de Bulma demanant-li a Goku que li clavara el bastó màgic. Cromos de la Bola del Drac, tazos, els toys que apareixien al bollycaos o els més inquietants de tots, els monstres. No els del cinema, que també tenien una col·lecció d'adhesius prou sinistra, sinó aquells de la Pandilla Basura que tenien noms rimats com Guarrona Secundona, Porquerías Elías, Marrano Adriano o el Mocoso Ildefonso. En escenes molt desagradables de vore que traumatitzaren més d'un xiquet.

Ara estan els que acumulen objectes analògics, figuretes com aquelles amb les que jugaven en la seua infància, tasses, llandes de cervesa, samarretes del Hard Rock o fotografies japoneses antigues. Perquè el món globalitzat i Internet han propiciat l'opció de col·leccionar qualsevol artefacte de qualsevol racó del món i, el que és més importat, d'acabar les col·leccions inacabades. Encara que en comprar les peces que falten es perd la meitat de la gràcia de fer una col·lecció, què és intercanviar amb els teus amics els "repetits".

Prompte esperem que també puguem intercanviar les repetides, perquè el futbol femení també està generant aficionats i estrelles a una velocitat de vertigen, que de moment els responsables de Panini no han sabut apreciar. Així que no hi ha àlbum de la lliga femenina i per a les xiquetes continuen venent col·leccions de dibuixets plens de purpurina com “Magiki las hadas del bosque”. Perquè hi ha coses en les quals es millora lentament i encara queda molt de camí a fer.

Fotocòpies de Goku ja no se’n col·leccionen, de fet no tardarem molt a considerar les fotocòpies de paper tecnologia obsoleta. Però hi ha algunes col·leccions que no passen mai de moda com els dinosaures de plàstic fets a la Xina, que fascinen per igual a xiquets d'ara i a xiquets de fa 40 anys. O els pokémons, que quan eixiren els col·leccionàvem amb la Gameboy o en cartes i que ara es col·leccionen de manera virtual.

Perquè arribat setembre es torna a l'escola i és moment de començar rutines. Una d'eixes rutines per a molts valencians era baixar o pujar a la capi a comprar roba nova al Corte Inglés i aprofitar els desapareguts "corticoles" per al material escolar. I una altra rutina clàssica nacional són les col·leccions de Planeta DeAgostini o les que acompanyaven als diaris de paper que requerien una fidelitat màxima. "Primera entrega 100 pessetes" i pensaves que seria barat acabar la col·lecció de roques minerals, però a la tercera entrega ja costava 800 pessetes cada pedreta i acabaves pagant la col·lecció a preu de coure, sí, eixe metall que furten dels camps perquè es paga al pes i que si no es comprara en la ferralleria tal volta no el furtarien.

Ara no té massa sentit fer-te la col·lecció sencera de torn: "aprén italià en 60 fascicles", perquè en Internet trobaràs cursos gratuïts i vídeos per a avorrir sobre com aprendre italià. Que italià no aprenies, però gastaves 60.000 pessetes en acabar una col·lecció que es passava anys a la prestatgeria agafant pols. I tampoc sé si té massa sentit fer la col·lecció de "mapa de la Comunitat Valenciana en imants" o "coberteria de 36 peces de la Comunitat valenciana" en escut versió prèvia al redisseny inclosa. Tal volta ara el que podem col·leccionar és una carpeta amb fake news com aquella que tenia jo de retalls de la guerra del Golf Pèrsic, que explicaven fil per randa com era l'exèrcit americà i cada una de les batalles lliurades en l'Operació Tempesta del desert.

Perquè si ho pensem amb deteniment, hi ha col·leccions que el planeta terra, no el DeAgostini, continua fent sense que vullguen acabar-les mai, com les de la lliga de futbol, any rere any. Entre eixes col·leccions trobem la d'”abusos contra el medi ambient", "monstres disfressats de polítics", "frases masclistes i xenòfobes" o "epidèmies evitables". Així que potser hem de pensar què volem col·leccionar, si petxines de la voreta de la platja, o fer la col·lecció de botelles de plàstic del fons de la mar; si volem col·leccionar "polítics racistes" o "activistes que treballen per millorar el món"; si no ens preocupa fer la col·lecció de "llocs que abans de l'explotació urbanística eren meravellosos" o si pel contrari ens estimem més fer la col·lecció de "llocs que continuen igual de meravellosos any rere any", on poder crear records similars per als futurs col·leccionadors. Que n’hem de fer, m’he tornat a posar nostàlgic. 

Noticias relacionadas

next
x