Elvira Cambrils: "Em reconec en Carmelina; amb la seua literatura em va parlar d'un món igual al meu"

ALACANT. Recordeu els ídols sobre els qui escrivíeu a classe? Les redaccions versaven des de familiars fins a cantats preferits o protagonistes de la sèrie de moda. I si aquests referents no hagueren existit? O si, havent existit, hagueren quedat invisibilitzats? "La invisibilitat és l'arma per a desqualificar a algú", assenyala l'escriptora pegolina Elvira Cambrils, guanyadora del premi literari Carmelina Sánchez-Cutillas d'Altea amb la novel·la Aire. Darrere d'aquesta frase resideixen totes aquelles dones que van existir, però que no s'hi van conéixer; artistes, científiques i d'altres camps que podrien haver protagonitzat alguna redacció a l'escola.

"Si quan jo era jove haguera tingut les referents que existien -perquè estaven, però oblidades-, haguera pogut ser un altre camí. Per a mi el món de l'escriptura estava absolutament vedat, com si no hi haguera dones escriptores i, molt menys, valencianes", exposa la problemàtica. És per això que quan la guardonada va llegir l'obra literària de Carmelina Sánchez-Cutillas la va sentir com a seua: "Amb Matèria de Bretanya em va parlar d’un món que era exactament el meu. Si traslladem els anys 30 als 60, quan transcorre la meua infantesa, em veia absolutament reflectida. No només per això, sinó pel seu posicionament cap als més dèbils, als vençuts; em reconec en aquesta mirada compassiva, a pesar de viure rebel·lant-nos contínuament per la situació de condemna que vivim les dones a priori".

Així, l'autora es va inscriure en aquest certamen alteà, moguda per "alguna cosa més que el desig de guanyar un premi, perquè la meua relació amb l’escriptora i les escriptores valencianes és molt feminista, de sororitat. En certa manera, em reconec i m’emmiralle amb aquesta escriptora". És per això que la també catedràtica de Filosofia celebra que siga una altra dona qui li haja donat la "possibilitat de reeixir una mica més en un món tan complicat d'escriptores valencianes. Com a mare literària i com a celebració del seu aniversari, per a mi era com alguna cosa més i així ho estic vivint", assegura.

Ha sigut fa no res quan s'ha descobert que en 2021 es compleixen cent anys del naixement de l'autora que dóna nom a aquest premi, que ha acabat atorgant-li la victòria a Cambrils d'entre les 91 obres presentades a la seua modalitat (161 en total del certamen). "Com que no sabia que s’havia ajornat la data de lliurament, pensava que ja estava donat i quan em va cridar la regidora em va pillar de sorpresa", garanteix. Aquest no és el primer guardó que sostenen les mans de la pegolina, encara que comenta que cap es viu igual: "El primer va ser el que va decidir, amb 50 anys complits, que anava a continuar escrivint; aquest ve després d’una trajectòria de quinze anys en els quals he passat de ser una escriptora jove a madura", distingeix.

Sororitat a la literatura i a la vida real

Aire és una novel·la amb la sororitat com a protagonista: set dones a un saló de bellesa, cadascuna de les quals representa un estereotip distint. És per aquesta diferència que, al principi, estan distants, quasi enemistades, però que a l'anar succeint-se converses, mirades i, fins i tot, silencis es miren des d'altre punt de vista. "Tot això precedit per un sentiment de què l’altra és la germana, l’amiga, la companya, la que pateix com ella pel simple fet de ser dona. Ahí apareix un vincle poderós que, encara que moltes d’elles no coneguen la paraula sororitat, és el que les uneix", resumeix Cambrils. Si bé matissa que "la novel·la no pretén ser cap assaig sobre feminisme".

Una obra on qualsevol paregut amb la realitat no és simple coincidència. "Són dones del nostre temps. Eixa ona de feminisme que ens està recorrent també li ha arribat a elles", estableix la connexió. És per això que en preguntar-li si creu que el discurs feminista actual està intoxicat o confós, l'escriptora respon que, "com és normal, dins del feminisme hi ha moviments diferents. Amb la llei trans hi ha col·lectius feministes a favor i d’altres en contra. El que sí que pense és que el feminisme ha calat en la mesura en què les dones ja no es deixen sotmetre per les convencions socials. Des d'alguns sectors s'intoxica dient que s'està en contra dels homes o ximpleries d'aquestes, però jo crec que eixe discurs ningú se'l creu ja".

Si bé és cert que cada vegada s'involucra més la paritat en qualsevol aspecte per aconseguir aquesta igualtat negada durant tants segles, també ho és que en la categoria en què Cambrils ha resultat premiada (Novel·la i prosa creativa) és la primera dona a aconseguir-ho en aquestes cinc edicions. I de tots els premis que s’han repartit durant aquests cinc anys, sumen tres dones enfront de tretze homes. "Les dones necessitem tindre referents. En el cas de la literatura valenciana, les escriptores han estat absolutament silenciades. Hi ha tot una allau d’escriptores soterrades de les quals ni jo mateixa, que m’interessava per la literatura, coneixia res. És molt difícil entrar en un món que saps que tens vedat a priori", lamenta.

Seguint aquest fil, l'autora estableix que, encara que ara comença a demanar-se la paritat, els jurats dels premis estan constituïts majoritàriament per homes, els cercles literaris influents són homes, també els editors... "Els editors que estan als premis literaris volen obres que, més enllà de la qualitat literària, siguen d’escriptors que poder promocionar o que troben que tenen una certa venda. Jo ho comprenc perfectament, perquè el món editorial també està en la corda fluixa; però que ho comprenga no vol dir que ho justifique. Per tant, en la mesura en què més dones accedisquen al poder de decidir la qualitat literària de les obres que s’escriuen, més dones apareixeran en públic, la qual cosa revertirà en què siguen més les xiques joves que decidisquen fer eixe pas", explica el cicle.

En aquest sentit, l'escriptora confessa que a l'àmbit literari han desconfiat d'ella per ser dona, posicionant treballs de companys com a superiors pel simple fet de ser homes. "El fet que sigues una escriptora posa una ombra damunt de tu i et qüestiona. Si un home escriu sobre maternitat i dones és un home fantàstic, un gran escriptor capaç de posar-se en la pell d’una dona; si ho fa una dona, són coses de dones. Des de la facultat ja sabia que per a reeixir com els meus companys havia de demostrar més", sentència. I fixa un primer manament com a imprescindible per arribar a la paritat: "En lloc de trobar-nos enemigues hem de trobar-nos aliades i reconéixer-nos les unes a les altres. El fet de competir entre nosaltres és absolutament negatiu per a reeixir; els homes competeixen, però lleialment, per ambició i per voler fer-ho el millor possible; no en el sentit de voler desqualificar a l’altre".