X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

El negoci (i la catàstrofe) de la revenda d'entrades de concerts per Internet

Els fans i els promotors es queixen d’un negoci organitzat per grans empreses que es lucren al marge dels grups i dels organitzadors i que ha deixat sense entrades a milers de persones. El problema ha arribat als Concerts de Vivers o als de la Plaça de bous a València

26/02/2018 - 

VALÈNCIA. Acabes de saber que el teu grup favorit ve a la ciutat. Emoció! Ho anuncies a un amic per whatsapp. Anem junts? Vinga! Entres en Google. Escrius el nom del grup i la ciutat. T’afanyes per no quedar-te sense entrada així que punxes sense mirar en el primer enllaç que oferix el motor de busca. És Viagogo. En entrar en la pàgina, l’estrés.

“Hi ha 4 persones mirant la teua entrada”, diu una pantalla. Ostres, ràpid!, penses. “Queda només l’1% de l’aforament de l’espai”, diu una altra finestra. Ostres! Les entrades s’estan esgotant davant de mi! El preu em sembla molt car però, clar, pel meu grup, el que siga. “Les entrades que busques són de les més demandades”, diu un tercer ‘claim’. Tot està preparat per generar la sensació d’urgència que fa que, finalment, compres les entrades, pagues tres vegades més del preu real i t’endossen sense informar unes oneroses despeses de gestió, cobrades a última hora, que et fan entrar en còlic nefrític. El que no sabies, perquè està preparat per a que no ho sàpies, és que tardaràs encara dies en tindre la teua cara entrada a la mà perquè estaves comprant en una web de revenda. Parada cardíaca. Ah! I un detall: ningú garantix la validesa de l’entrada. Touché.

D’açò pots, en part, donar-li les gràcies als Rolling Stones. El 22 de juny de 1972, en mig d’una de les gires més importants de la història del grup, la revista homònima publicava un article que descrivia el col·lapse massiu de Ticketron, el sistema de venda d’entrades que havien elegit i amb el qual milers de fans es varen quedar sense ticket encara que havien fet cua durant hores. Aquell no era un sistema de revenda, però fon la incipient fallida que encara hui fa estralls entre els fans. Des de Robe Iniesta (Extremoduro), que ha denunciat a Viagogo per estafa en dos ocasions, fins a Tom Yorke (Radiohead), que ha fet públics interessants cabrejos  en mitjans de comunicació internacionals, músics i productores estan en peu de guerra. Però, per què els hauria d’enfadar si el preu de l’entrada és més cara i no competix amb la venda real? Els fans ho tenen clar.

El primer cabreig: el dels fans

Viagogo són uns estafadors totals. Per a començar diuen que s’estan esgotant les entrades i si vas a la pàgina oficial, comproves que el preu és tres vegades menor i en queden moltíssimes!”, conta Mercedes Valle, melòmana i viatgera que ha patit la compra per plataformes online. “Després ocorre que Ticketmaster, que són la mateixa empresa que Live Nation i segurament que Viagogo, però per altra via, en els concerts grans, et diuen que pots comprar les teues entrades en El Corte Inglés, en Viatges Halcón o en la Fnac. Però després de moltes compres i de fer moltes cues a primera hora, he comprovat que cadascun d’estos llocs tenen unes entrades completament diferents i cap d’ells té les millors entrades. Estes millors entrades estan només online i no ixen mai a la venda. Mai és mai: el primer anell mai surt a la venda. Si et quedes a casa, quan aconseguixes entrar a la web després de dos hores, ho tenen tot muntat per dir que les entrades estan esgotades. I mires en Viagogo o en motors de revenda, i ja estan allí posades a 200 o 300€ cada entrada. Així és com funciona”, es queixa Valle.

“Després, pot passar la ironia meravellosa que dos mesos més tard entres en la plataforma i hi haja millors entrades que les que havies comprat el primer dia a primera hora. Perquè, clar, si quan puja la demanda el primer dia no aconseguixen vendre-les totes en els motor de la revenda, doncs les posen de nou a la venda després. Això funciona així. ‘Arxicomprovat”, argumenta. “Això feia que, com veies que o bé compraves una merda d’entrades o bé pagaves en la revenda quasi el mateix de la zona vip, doncs compraves la zona vip. I es posava de gom a gom. Però hi ha grups que han dit: s’ha acabat!”, explica.

 

¿Existixen solucions?

Valle conta que una de les solucions que els grups han trobat és la venda d’entrades nominals, amb les quals tenen el control d’on van les entrades i que la seua validesa estiga garantida per als fans. Una altra de les possibles solucions és la prevenda, més coneguda com ‘presale’, en anglés. “Envien un e-mail als fans que estem inscrits en les seues pàgines web i ens deixen comprar fins a un màxim de 4 entrades nominals a cadascun. De manera que els fans, almenys, tenen l’entrada garantida, abans que ixquen a la venda i es descontrole tot. No pots enfrontar-te tu sol com a grup contra tota esta estructura”, es queixa. “Si vas a comprar entrades de tots els concerts que siguen en palaus d’esports o recintes grans acabes en Ticketmaster. És indignant. Al final és que dius, a fer-la mà! Ja no vaig a concerts!”, s’enfada.

Açò passa amb concerts més grans però també més menuts. “He anat a comprar entrades per a un concert de Wilco i el primer dia a les 10 del matí les primeres 10 files no estan a la venda. Així, totes en un bloc, en blau. I quan vas al concert allí hi ha gent asseguda, que segurament les ha comprat en revenda. I no és com en concerts grans en què la web et posa en espera i penses que es poden haver esgotat. És que els importa tan poc, i són tan descarats que a les 10 i 30 segons del matí no estan disponibles”, descriu. “Ah! I si no entres en el sitting plan [plànol de seients] i dius que et donen “les millors disponibles” no et donen mai les millors! Et donen les que els rota i igual acabes en el segon anell del Palau Sant Jordi”, es queixa. 

 

Viagogo, així com altres plataformes, revenen entrades suposadament de particulars, però mai posen en contacte a les persones entre sí. El procés és el més opac possible. Si te’n fartes i aconseguixes revendre la teua entrada a un altre particular virtual que mai coneixeràs, la plataforma et diu que només rebràs els diners quan haja acabat el concert i sempre i quan la persona virtual que ha comprat la teua entrada haja pogut utilitzar-la per ser l’original. Com que és impossible conèixer qui és esta persona i contrastar la versió de l’empresa, la que està venuda no és la teua entrada, sinó tu. A més, el preu revenda que et permet la plataforma és menor al preu que tu vares pagar per ella en esta mateixa web. De nou, no sols no recuperaràs els diners sinó que ara, suposant que existisca este suposat comprador, la plataforma té retinguts durant mesos els teus diners i els de l’altra persona. Gol per l’esquadra. ‘Again’.

“Em posa a parir. Jo els he cridat per telèfon per queixar-me i es desfan en 200.000 excuses: ‘No és així, no sabem com solucionar-ho, és que hi havia molta demanda’... I ja està, amb això et quedes”, es crispa. “La única solució que hem trobat és anar a vore als grups en festivals, on compres una entrada de dia i no hi ha seients i et poses on vulgues. I com que les entrades dels festivals es venen només en les webs dels festivals, açò no passa”, explica Mercedes Valle.

Promotors i artistes, desesperats

Els promotors i els artistes veuen en la revenda una amenaça per a la seguretat dels seus negocis. “Afecta a diversos nivells. Per començar al públic, perquè estos portals de revenda no donen informació transparent per a que la gent comprenga que son entrades de revenda, i no entrades oficials. I això pot generar confusions respecte al preu més car i sense possibilitat de comparar ni elegir amb el canal oficial”, critica Sergi Almiñana, director de El Caimán Producciones, a la Comunitat Valenciana. “A més, les revendes es fan al marge de l’artista i de la productora. Les plataformes oferixen una revenda entre particulars i estes empreses poden estar un poc al límit legal perquè la legislació és de 1982, obsoleta, i sense regular el comerç digital”, afegix.

A nosaltres com a promotors ens afecta perquè perdem competitivitat perquè nosaltres intentem sempre vendre les entrades al preu més competitiu possible per afavorir l’assistència de la gent als concerts i les plataformes les venen més cares. I després s’estan generant uns beneficis de venda d’entrades en què una part del benefici no repercutix en l’artista ni en el promotor. I clar, l’artista veu afectada la seua imatge, no controla on es comercialitzen les seues entrades... i perd el control sobre un concert que organitza ell o del qual és responsable”, explica.

  

En la Comunitat Valenciana este problema ha arribat ja a diversos concerts com el de Jamie Cullum en la Fira de Juliol en Vivers en 2017 o fins i tot amb el pròxim concert de Manolo Garcia a la plaça de bous el pròxim mes de setembre de 2018. L’escassedat de grans concerts d’artistes internacionals fa que ens afecte menys el problema de la revenda. “Com a promotora i membre de l’Associació de Promotors Musicals de la Comunitat Valenciana no tenim encara estudis amb dades que quantifiquen com ens afecta. Evidentment ens afecta en la Comunitat Valenciana i genera conflicte però molt menys que en altres llocs. Però encara que afecte a concerts més grans este és un problema més enllà de les xifres, perquè afecta al públic”, detalla Almiñana.

“No és un secret que Ticketmaster tinga Seatwave, una plataforma de revenda d’entrades que és seua. És una realitat que la revenda és un negoci que no està ben regulat. El que diuen les grans tiqueteres és que la revenda es pot realitzar però de manera regulada i amb informació clara. Nosaltres els promotors el que pensem és que la revenda no ha d’estar controlada per les tiqueteres sinó pels promotors i els artistes per a que pugues elegir si vols que el teu concert tinga opció de revenda”, afegix. Però no serà senzill. 

El màrqueting online és un negoci global i les normatives territorials que es vagen a posar per països no van a frenar açò de manera radical. Evidentment ajudaran a que hi haja més regulació i informació, però no ho pararà. En el meu cas, parlant en nom de la meua promotora, no estem en contra de que existisquen les plataformes de revenda però l’artista i el promotor han de poder elegir i interactuar perquè és un event seu. I el més important és que no ha de ser un problema per al client perquè al final a nosaltres ja ens costa molt vendre entrades com per a que damunt patisca el públic”, detalla.

Per a ell, els sistemes internacionals d’entrades nominals o de comprovació de la validesa de l’entrada mostrant la targeta de crèdit, no és una bona solució. “Això complica l’accés al recinte i per a nosaltres no és una bona mesura perquè dificulta l’accés, crea cues... i nosaltres intentem tot el contrari, simplificar açò. Així que és un sistema que s’haurà de desenvolupar des dels actors que tenen a vore amb el concert”, puntualitza Almiñana. “Des de l’àmbit de la indústria alguna associació empresarial ha tingut ja contactes amb el govern i ells han dit que van a intentar abordar, però ja vorem”, explica escèptic.

next
x