'El llarg viatge de Nanuq': I Premi Enric Solbes d'Àlbum Il·lustrat 

VALÈNCIA. Toni Cabo és un dels il·lustradors que va encetar la seua trajectòria professional als anys vuitanta a la revista Camacuc, juntament amb altres noms també consolidats en la il·lustració infantil valenciana actual, com ara Paco Giménez. Així, tot va començar amb el famós personatge de la Georgina, una de les sèries de còmic més emblemàtiques publicada durant més de deu anys. D’aleshores ençà s’ha dedicat també a la il·lustració de llibres de text i de narrativa infantil i juvenil, però és la historieta gràfica el seu llenguatge preferent, tal com acrediten les nombroses publicacions aparegudes en revistes infantils com, per exemple, Tretzevents, Esquitx i Piu-Piu. De fet, és autor i guionista del conegut Boro, Moro i Puromoro, premiat com a Millor Còmic del 2015. Amb tot, el darrer mes de novembre, Toni Cabo recollia el I Premi Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat, un guardó que, per primera vegada, s’afegia a la convocatòria dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, considerats com dels més prestigiosos del panorama literari valencià.

El llarg viatge de Nanuq (Bromera, 2017) de Toni Cabo, és, doncs, el projecte guanyador d’aquesta primera crida que tot just aquesta tardor ja es pot trobar a les llibreries. Aquesta és la història de Nanuq, un nom que en la llengua dels inuits vol dir ós polar, i que en aquest conte esdevé una criatura menuda que, sense desitjar-ho ni esperar-ho, es queda sola davant la immensitat d’un horitzó extens, fred i blanc. Espentat per les circumstàncies, l’ós ha d’iniciar un llarg viatge que l’allunye d’aquesta soledat sobtada i no buscada amb la companyia d’una única maleta que amaga allò que més s’estima. Els obstacles, però, no han fet més que començar, ja que aquest només és el principi d’un insòlit periple seguit d’aventures i encontres inesperats però, això sí, amb un final feliç i esperançador. Es tracta, en essència, d’un àlbum il·lustrat que promou l’adquisició de valors ètics i socials i amb un èmfasi especial en el respecte al medi ambient i la natura, requisits de les bases d’aquest guardó que el relat compleix d’una manera explícita i disciplinada.

Cal recordar que els àlbums il·lustrats, són obres literàries on la paraula i la il·lustració han de col·laborar junts per a establir el significat de la història. Es tracta d’un tipus de llibres en què la funció principal de la il·lustració no sols es basa en acompanyar el text sinó en representar, interpretar i augmentar-ne el significat amb l’objectiu clar de contribuir a l'apreciació de la narració. Des d’aquest punt de vista, El llarg viatge de Nanuq segueix les regles literàries i compositives que demanen aquest tipus de publicacions, com ara la presentació d’un text breu i concís juntament amb unes il·lustracions a doble pàgina que delaten l’estil particular de Cabo, caracteritzades per les tintes planes, els fons neutres i el gust pels traçats dels contorns en negre dels elements que s’hi representen. Aquestes particularitats estilístiques s’emparenten, efectivament, amb el llenguatge del còmic i, en aplicar-les en aquest format, s’originen unes imatges amb una narració visual més senzilla i descriptiva, amb una reproducció fidel del text que no afegeix cap altre detall complementari.

Tanmateix, la il·lustració no és l’únic aspecte plàstic que s’ha de tenir en compte en l’àlbum il·lustrat sinó també el format, la coberta, la tipografia, les guardes, etc., ja que tots aquests elements d’edició avancen informació del que conté l’interior del llibre, col·laborant-hi d’una forma activa en la història molt abans d’iniciar-se pròpiament aquesta. En El llarg viatge de Nanuq, però, juntament amb la il·lustració de la coberta, aquesta aportació d’informació visual extra s’evidencia, sobretot, al final, amb l’aparició d’una troballa inesperada. Es tracta d’un sobre de color blau en l’última pàgina, en substitució de les guardes, del qual s’extrau una carta que conté un missatge de la mare de Nanuq escrit a mà i en un full quadriculat on li demana que siga valent ara que ha de viure per ell mateix; un recurs extern al text i una solució gràfica diferent en forma de joc per a concloure el relat.

Certament, la creació d’un premi i, en aquest cas concret, l’establiment d’un guardó dedicat a l’àlbum il·lustrat no és sols una bona notícia per a la literatura infantil en general i la valenciana en particular sinó que, a més, esdevé un autèntic estímul per a trencar motles i convencions fetes en les edicions infantils o, almenys, així hauria de ser. Reconéixer i valorar els àlbums il·lustrats per les propietats literàries i artístiques condueix, doncs, cap a una consolidació de la literatura infantil il·lustrada com un gènere literari més, juntament amb la novel·la, la poesia i l’assaig. Establir criteris temàtics que l’allunyen, per tant, dels valors de la literatura universal, com és el plaer de llegir per llegir, i de certes exigències estètiques, pot comportar el risc de caure en la reiteració de tòpics i paralitzar-nos en un carreró tancat, valga la redundància. Malgrat tot, cal aplaudir la decisió encertada d’incorporar l’àlbum il·lustrat en aquests guardons així com per aquesta primera convocatòria, que espere siga el principi de moltes més.