El comerç de proximitat i la personalitat de les nostres ciutats

Hui els propose que fem un exercici de visualització. Proven a tancar els ulls i pensen en el centre de la seua ciutat un dels dies d’aquesta setmana pròxima a les festes nadalenques. Quin tipus d’establiment hi veuen? Si, són tot grans botigues de grans cadenes que tenen la mateixa distribució ací que qualsevol altra ciutat del món. Què diferencia la principal artèria comercial de València de la de qualsevol ciutat occidental de grandària similar? La veritat és que a banda de la temperatura, les diferències cada vegada són menors. Parle de València perquè és la ciutat més propera al meu lloc d’origen, però podríem dir coses semblants de qualsevol altra gran ciutat valenciana.

Ara proven a repetir la mateixa visualització del centre de la seua ciutat durant aquestes dates, però durant la seua infantesa (25/30/40... anys enrere). Què veurien? Si, hi ha grans cadenes comercials però també hi ha les xicotetes botigues del comerç de proximitat. Eixos establiments especialitzats on podies trobar els productes més específics, a una bona relació qualitat-preu sobre tot tenint en compte que les persones que les regentaven eren coneixedores al mil·límetre del producte que venien i sabien captar les necessitats de la seua clientela. Moltes vegades inclús coneixien al client pel seu nom. Molts d’aquests establiments estaven i alguns encara estan en edificis històrics que són una joia de l’arquitectura dels S.XIX o XX i el seu mobiliari i decoració et portava a altres moments del temps.

Els posaré un exemple que aquelles persones que han anat “de llibreries” segur que entenen. Se’n recorden de l’ultima vegada que compraren un llibre recomanat per la seua llibrera i els va encantar? Els parle d’experiències, eixa persona amb la que estableixes una relació de confiança i que acaba coneixent els teus gustos literaris i té l’ofici de recomanar-te el llibre que t’agrada llegir. D’això se’n diu tenir ofici, d’eixe ofici també forma part l’atendre a la clientela amb eixa manera de ser mediterrània que tenim la valenciana gent. Eixe tenir ofici, és també el que és capaç d’aportar-li al fet de comprar un valor afegit.

En termes de consum en un món globalitzat, la gent demanda cada vegada més consumir experiències més que merament productes físics. Aquesta tendència és encara més evident en el cas del turisme: el turisme és, cada vegada més, experiencial. Les nostres ciutats com a ciutats valencianes, amb una personalitat pròpia i diferent a qualsevol altres ciutats, poden oferir tant als locals com als visitants experiències de compra diferents a les que es poden trobar en altres llocs del món. Eixe potencial de diferenciació passa per que l’oferta comercial incloga el comerç de proximitat amb els seus locals xicotets carregats d’història.

Pense ara en el centre de València i cada vegada que recorde les tendes de souvenirs que venen vestits de flamenca se’m parteix l’ànima. Els vestits de flamenca són un tret característic molt bonic de les ciutats andaluses i faran be d’aprofitar-lo, però no formen part de la cultura valenciana que no és ni millor ni pitjor si no senzillament diferent. Això no ens ajuda a consolidar una imatge diferenciada del que és València. El mateix passa en altres ciutats valencianes.

En la meua opinió, una tasca important a fer de manera coordinada per part dels ajuntaments i la Generalitat en matèria de comerç i turisme, seria la realització d’un pla director de dinamització de comerços de proximitat. Començant per fer un cens a tot el territori valencià de comerços històrics de proximitat, identificant aquells que operen en un local que tinga trets arquitectònic característiques i/o que venguen o preparen algun producte de caràcter eminentment local. A partir d’ací es podria incloure els comerços més representatius en les guies turístiques contextualitzant-los amb el moment de la història en el que foren creats i amb els monuments que hi haja prop d’ells. L’objectiu hauria de ser identificar i aprofitar les sinèrgies potencials que poden haver entre els sectors comercial i turístic per aconseguir mantenir el comerç de proximitat com a part de l’activitat econòmica de les nostres ciutats.

En altres llocs ja s’han fet algunes iniciatives en aquesta línia, així en l’any 2015 Barcelona va aprovar un Pla de protecció de comerços històrics (la ciutat va canviar l’alcaldia però aquesta política continua), pla al que també va donar suport el Govern català. La proposta que plantege en el paràgraf anterior és més ambiciosa que la que està en marxa a Barcelona des del 2015, atès que no només es tracta d’aconseguir que aquells comerços que estan en un local emblemàtic baixen la persiana. Si no que, pense, que l’objectiu hauria de ser el conservar i posar en valor els actius intangibles (el Know how) del comerç de proximitat.

En definitiva, l’ànima valenciana del nostre comerç de proximitat pot ser una font de generació d’imatge pròpia diferenciada i d’activitat econòmica que pot generar llocs de treball estables. La que escriu pensa que en l’oferta comercial d’una gran ciutat valenciana ha d’haver lloc per a les grans cadenes però també per al comerç de proximitat.