El Brexit, el pressupost europeu i els valencianets d’a peu

Fa un temps, quan es va començar a parlar de la possibilitat del Brexit, vaig llegir a una persona de la “nova política” valenciana opinar al respecte. Bo, em vaig divertir molt llegint aquell article. Semblava que el Brexit anava a produir un terratrèmol a terres valencianes perquè els turistes britànics ja no vindrien per les nostres terres i els britànics residents se n’anirien. El Brexit es farà sentir, però no cal ser tan catastrofista.

Anem a pams, la incertesa del tipus de canvi mai ha desaparegut per als britànics doncs ells van decidir mantenir la lliura esterlina i no formar part de l’Euro. D’altra banda, pel que fa als residents, el Brexit no té el perquè ser un problema sempre que els governs tinguen trellat i siguen conscients que hi ha ciutadans vivint a altres llocs; per tant el que caldria seria cap fred i negociar uns bons acords per a que cap ciutadà d’ací o d’allà isca perjudicat.

Aquests temes (turisme i residents) són els que habitualment li venen al cap a la majoria de persones quan senten nomenar el Brexit. Tot i això, hauríem de ser capaços de posar-nos en les sabates d’un/a britànic/a per entendre per què els britànics van decidir en referèndum eixir de la UE.

Fa poc vaig assistir a un congrés al nord d’Europa on hi havia professorat i investigadors de moltes universitats europees, allà vaig tenir ocasió de compartir un parell de dinars amb unes col·legues britàniques. Elles em van explicar que, efectivament la situació produeix incertesa, però que n’eren conscients que a algunes empreses els aniria millor i a altres pitjor. El més important que em van assenyalar, amb molta tranquil·litat, va ser que el referèndum havia sigut una petició del poble britànic als seus polítics, que els polítics el convocaren per donar veu al poble i que va ser el poble britànic el que lliurement va prendre la decisió. Em van dir , Vanessa d’això se’n diu democràcia. I vaig pensar, tenen tota la raó.  Té igual que jo siga una europeista convençuda, que ho sóc, la veritat és que no tinc ànima de carcellera i si hi ha un poble que lliurement vol deixar de pertànyer a la UE no tenim cap dret a retenir-lo a la força contra la seua voluntat. El que ens queda és, si de veritat som demòcrates, negociar l’eixida del Regne Unit de la UE de la manera més tranquil·la i civilitzada per a que cap ciutadà isca perjudicat. Qui sap si els nostres camins es poden trobar en un futur?

Hem de ser conscients, però, que Gran Bretanya és el segon contribuent net als pressupostos de la UE per darrere d’Alemanya. En conseqüència, un dels efectes més clars que si tindrà el Brexit és que, a no ser que altres països aporten més, el pressupost europeu es veurà reduït a partir del moment en que Gran Bretanya deixe de fer aportacions al mateix. A més sembla que els altres països que són contribuents nets al pressupost europeu no desitgen augmentar la seua contribució al mateix.

Això implica que a partir del moment que entre en vigor el nou marc financer de la UE, a partir de 2021, el pressupost europeu patirà importants retallades. El que vol dir que els estats que són els principals perceptors de fons europeus, com ho és l’estat espanyol, veuran una minva d’aquests fons a partir del 2021.  Cal recordar que fins fa pocs anys l’estat espanyol era el principal perceptor de fons estructurals. Principalment es veuran reduïdes les paitides destinades a la política agrícola comuna (PAC), el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el Fons Social Europeu (FSE). Segons el Comissari de Pressupostos de la UE la disminució aniria entre un 5% i un 10%. Altres càlculs apunten a disminucions de fins el 15%.

A vostès no els grinyola que ni els polítics valencians ni els de la resta de l’estat ens hagen informat? A mi si i molt, perquè pense que hauríem d’estar preparats per a ixes retallades en el pressupost europeu quan arriben i no veure’ns en un carreró sense eixida quan tingam el problema davant dels nassos. En altres països si que n’estan parlant.

Tot s’ha de dir, que aquests fons europeus no es distribueixen de manera homogènia als territoris de l’estat espanyol, si no que hi ha territoris que reben més quantitat que altres per diferents motius. Així, els territoris de l’estat més beneficiats pels fons europeus també ho són pel sistema de finançament autonòmic. I NO, el poble valencià NO n’és un dels principals beneficiaris.

Amb la mirada de la valencianeta que sóc, m’inquieta que d’una banda a partir del 2021 moltes comunitats autònomes de l’estat veuran reduïda l’arribada de fons europeus i al mateix temps siguen els mateixos territoris que més finançament reben de l’actual sistema de finançament autonòmic (caducat des del 31 de desembre de 2013 però que es segueix aplicant).

Tenint en compte que la valenciana gent som els únics que amb una renda per càpita per davall de la mitjana de l’estat som contribuents nets (paguem) al sistema de finançament, per a que reben diners altres territoris amb una renda per càpita més alta que la nostra (més rics). I a més coneixent com coneixem al govern del Sr. M. Rajoy, estaran pensant en compensar la baixada del finançament europeu amb el finançament autonòmic?

És a dir, pot ser el govern del Sr. M. Rajoy estiga pensant en que el descens en l’arribada de fons europeus en aquelles autonomies que n’han sigut les principals beneficiades al llarg de més de 30 anys es compense amb una major aportació dels contribuents nets al sistema de finançament autonòmic. Això suposaria, amb els actuals criteris, que les autonomies que són aportadores netes al sistema de finançament autonòmic haurien d’aportar encara més.

Valencianetes i valencianes d’a peu, agafeu-vos be la cartera perquè és molt probable que el govern del Sr. M. Rajoy vinga a per ella una vegada més.