Juliol és un mes de canícula i de festes majors. Un clar exemple el tenim a la ciutat de Dénia, que justament aquesta setmana acull una de les seves celebracions més populars, la dels bous a la mar, una festa que es considera d’Interés Turístic Nacional. Són milers els seus seguidors, gent que pertany a les penyes taurines de tota la vida i que viu la festa i participa activament tant en les entrades tradicionals com en el bous en el recinte del port. L’espectacle amb el bou caient a l’aigua té lectures per tots els costats.
La Marina Alta no és una excepció pel que fa a la cultura valenciana de festa i bous. Som mediterranis, ho hem mamat desde sempre. Hem crescut en els pobles amb els bous al carrer, amb les soltes de vaquilles amagats dins dels cadafals i amb la coca d’anxova o de tomaca preparadeta per sopar. Els bous i la festa formen part de les nostres tradicions, de la nostra cultura de poble.
Ara bé, fins a quin punt es respecta o es maltracta a l’animal? Aquest debat porta ja anys i sembla que cada vegada els animalistes van guanyant terreny. No obstant, ací a la terreta el bou està molt arrelat. I això a qualsevol que li preguntes t’ho dirà.
Els bous a la mar i els bous al carrer es pot dir que per a molta gent són gairebé “sagrats”. Tot i això s’han produït grans canvis en algunes de les festes majors dels nostres pobles. Transformacions que no porten tant en vigor, ben bé cosa d’un any.
La consciència sobre el maltractament animal i la consulta veïnal, en molts casos, han fet possible que molts pobles de la Marina Alta hagin optat per suprimir dues modalitats taurines que, en aquest cas quedava clar que comportaven estrés i patiment per a l’animal. Parlem del bou embolat i del bou encaixonat.
A la comarca el municipi d’Ondara va ser el primer que va gossar dir no aquestes dues modalitats. Poc a poc s’anirien summant més: Xàbia, Benissa, Calp, Gata de Gorgos i el darrer, un amb molta tradició, Pedreguer, on la supressió del bou embolat i del bou encaixonat es decidí a una consulta popular on la diferència entre els que estaven a favor i en contra només fou de només 9 vots. Es manté, no obstant, el bou serril.
La solta de vaquilles i les entrades de bous no corre, almenys de moment, cap perill d’extinció. Un fet que mostra que aquesta festa té bona salut és que a Benissa, per exemple, els residents, van decidir mantenir-la al centre del poble, i no arraconar-la a un espai més apartat.
Tot apunta cap a una major sensiblització que vaja agafadeta de la ma de la tradició i del fervor popular. És a dir, sí a la festa però amb més cura pels animals. Eliminant aquells comportants o modalitats que suposen un clar perill per al bou o la vaquilla. Està clar que ací conciliar postures és complicat, per no dir gairebé impossible. Els animalistes demanen l’abolició de tota festa taurina i al·leguen que es produeix maltractament i fins i tot que es tortura a l’animal. Els amants de la festa, en canvi, afirmen que ells estimen el bou i que, a més, es desviuen per mantindre la tradició. Tots dos tenen part de raó.
En aquest sentit, des de la Generalitat, volen obrir el debat per tal que es puguen incorporar noves mesures encaminades a minimitzar els riscos de la festa dels bous al carrer. No oblidem que cada any hi ha ferits i fins algun mort. D’altra banda, també és necessari incrementar la seguretat dels animals -cal recordar que també hi han vaques o bous que han mort ofegats als bous a la mar-. Així ho recorden les manifestacions antitaurines que es celebren cada any a Dénia en plena festa major i que demanen la fi d’aquesta festivitat.
Entre les mesures que el Govern valencià vol incorporar al reglament i que podrien aplicar-se de cara a l’any que ve hi trobariem la intenció d’incorporar la figura d’un veterinari a les festes dels bous als carrer. Caldria que s’apliqués també als bous a la mar.
D’altres modalitats com el bou en corda, també s’estan començant a suprimir, com en el cas de València ciutat i pedanies, on a més s’han tret les subvencions municipals a aquest tipus de festes taurines.
Siga com siga cal tocar cada cas amb extrema sensibilitat.
