Diuen que la persona és l’únic animal que entropessa dues vegades amb la mateixa pedra. En el cas de l’estat espanyol i el seu funcionament econòmic desequilibrat, aquest refrany esdevé una realitat absoluta. Alguns membres del govern espanyol sembla que no tenen clar allò de “si vols arribar a un lloc diferent, hauràs d’agafar un camí diferent”.
Tothom coneix el creixement que va experimentar l’economia de l’estat espanyol en base al crèdit indiscriminat i irresponsable des de mitjans dels 90’s fins l’esclat de la bombolla immobiliària i financera entre els anys 2007 i 2008, les conseqüències de la qual encara es deixen sentir.
Però hui vull que parlem del que està passant ara i que reflexionem al voltant de si la societat i la classe política han après alguna cosa de la desfeta que vam patir. Comencem pel principi, donen una ullada al gràfic que hi ha a continuació, m’he baixat del web de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) les dades que fan referència a l’evolució del PIB, del consum de les famílies i la formació bruta de capital fix (FBKF, la inversió a grosso modo) en euros corrents, de l’any 2006 al 2016 (ambdós inclosos). Amb eixes dades he generat el gràfic que tenen a continuació.
Font: Elaboració pròpia amb dades INEEl que s’observa en aquest gràfic de manera molt clara és una dècada perduda en termes de PIB. A més pel que fa a l’evolució del consum de les llars es veu com aquest és el principal component del PIB espanyol, és a dir que la base del creixement de l’economia de l’estat es recolza clarament en el consum. D’altra banda, també s’observa com la FBKF (la inversió) va ser el component de la demanda que més explica les variacions del PIB de la darrera dècada. Però, el que trobe preocupant és el fet que ara amb un nivell de PIB semblant al del 2008, estem en un nivell d’inversió menor que en 2008 (barres taronja). Tinc clar que una part de la inversió de 2008 es devia a la rajola, però em preocupa que l’economia no haja sigut capaç de recuperar eixos nivells d’inversió redirigint eixa inversió a altres sectors. És a dir recuperar el nivell del PIB de fa 10 anys sense recuperar el nivell d’inversió i millorar qualitativament aquesta inversió.
Per què és important la inversió? Per a qualsevol economia la inversió és important perquè és el principal factor que explica el seu desenvolupament futur. I el que veig al gràfic és una economia que no ha aprofitat les lliçons de la crisi per a corregir els seus desequilibris, el que es feia malament, el que la va dur a la crisi.
D’altra banda, si ens centrem en el consum de les llars aquest també ens fa arribar a algunes conclusions que ens haurien de preocupar. Ens farien falta algunes dades per a acompanyar l’anàlisi del consum, d’on ix eixe consum? La lògica ens diu que de les rendes que ingressen les llars, principalment procedents del treball (assalariats, autònoms, pensionistes...).
El Ministerio de Hacienda va fer públic l’estiu passat algunes dades respecte de l’exercici de 2016: la massa salarial del 2016 estava al nivell del 2006, el nombre de persones assalariades però havia caigut un 6%, el nombre de pensionistes havia augmentat un 12%, mentre que les retribucions als directius del sector privat havien pujat un 63%, els autònoms guanyaven en 2016 un 2,4% menys que en 2006.
Tenint en compte que la major part de la població són assalariats caldria veure quin és el salari més habitual entre els assalariats per a acabar de fer la foto de la situació. Doncs be, anem al web de l’INE i consultem l’enquesta d’estructura salarial, l’última que hi ha disponible és la de l’any 2015. Tal i com podem observar al gràfic següent, el salari més freqüent en l’any 2015 és 16.498,47€ anuals. Ja em diran vostès, aquesta és la capacitat de consum és la més freqüent dins de l’economia espanyola.
Font: INED’aquestes dades es pot concloure que la major part de la població ha perdut poder adquisitiu (capacitat de consumir) durant la última dècada, a excepció dels directius del sector privat. Per tant si les rendes percebudes no ens permeten explicar el nivell de consum de les llars, és que s’està consumint a crèdit. És a dir les llars s’estan començant a tornar a endeutar per a consumir, però el nivell de inversió segueix baix. Sector financer, què estan vostès tornant a fer? Targetes de crèdit? Crèdits personals?... Banco de España, “¿hay alguien en casa?”
Resumint, l’estat espanyol està tornant a créixer basant el seu creixement en el consum de les llars a base de crèdits. Altra vegada? NOOOOOOOO! No s’ha aprés res de la crisi?
