Coses que els passen als novençans

VALÈNCIA. 

- Hola, sóc Vicent i sóc novençà
- Hola Vicent, estem ací per a ajudar-te, conta’ns la teua història.

“De les drogues es pot eixir, en canvi el teu estat civil mai tornarà a ser solter”. Eixe hauria de ser el lema d’un grup d’autoajuda per a gent acabada de casar, que com les taronges acabades de collir, són les més tendres. Jo sóc novençà, això vol dir que m’he casat recentment i de colp i volta m’he convertit en una altra persona. Si esteu casats ho heu patit tots, passes de ser un nóvio a un marit, et donen un llibre de família i has de dur un anell perquè a ningú li quede cap dubte de què el teu estat civil ha canviat. I he descobert que a tots els novençans ens passen les mateixes coses i pel mateix ordre:

Primer ens fan una pregunta en gelat.

“Què tal va la vida de casat?”

Potser no vivíeu junts, potser ho féieu des de fa molt de temps, no importa, la frase l’escoltes igual. Com si t’hagueres anat a viure al Japó o hagueres canviat de treball, se suposa que el matrimoni et canvia completament la vida. Igual encara hi ha qui pensa que la gent arriba verge al matrimoni i els novençans es passen els caps de setmana sense eixir de l'habitació. La realitat no és eixa, i llevat de comptades excepcions que acaben en divorci exprés la vida no canvia substancialment. Així que a la pregunta tòpica, sol acompanyar una resposta igual de tòpica en forma de “tot genial” o “meravellós”.

Després afirmen sense lloc a discussió.

“Ara toca anar a buscar xiquets”, com si fora anar a fer bolets a la muntanya.

Per a molts el matrimoni és sinònim de tindre descendència, sembla que l’únic motiu vàlid per a casar-se és tindre fills. Així que només et cases comença la pressió social i el constant bombardeig d’amics, familiars i companys de treball. “Quan em faràs iaia?” et pregunta ta mare; “la teua amiga Carme està en estat, a vore quan et fas l’ànim” et dirà algun amic; “és millor tindre els fills abans de l’estiu per a no passar l’embaràs amb tanta calor” li recomanaran a la novençana les amigues; o la millor de totes, “ja teniu nom pensat?”. I el novençà , qui potser estiga endeutat després de la boda i la lluna de mel i no pot plantejar-se criar, o que no vol dur xiquets a este món cruel, o qui sap si és infèrtil, o vol recórrer el món abans d’ampliar la família. Inclús si està intentant tindre fills la pregunta toca molt la corfa, i els esposos es queden sempre en cara de “ja estem un altra vegada amb la pregunteta...”. Perquè saps que la pressió per a que cries no la fan conscientment, que la societat espera que un matrimoni tinga fills i que l’opció de no ampliar la família és encara minoritària. Però encara que estigues com a boig per ser pare o mare, no ajuda gens que tot el món et mire com si fores només una fàbrica de xiquets. 

I per a acabar et donen la tabarra sense pietat.

“Quan jo em vaig casar vivíem en un apartament minúscul...”

Com ens agrada opinar de tot, i moltíssima gent ha passat per l’experiència del matrimoni, aprofitaran qualsevol ocasió per a contar-te les seues vivències. “Jo no vaig viure amb ton pare fins que no ens casarem”, “ta tia i jo guanyàvem 10.000 pessetes i en pagàvem 5.000 de lloguer”; “o nosaltres començarem a buscar els fills l’endemà de la boda i van tardar quatre anys en arribar, així que afanyeu-vos”. També està l’amic o familiar divorciat que et dirà molt optimista “al principi és tot de color rosa, però ja vindran els problemes, ja...”. Si fas cas a tot el que et diuen del matrimoni acabes més marejat que l’allioli, Déu gràcies que tenim TVE i totes les novel·les de vesprada per a fer-nos una idea més aproximada a la realitat.

I al remat vas deprenent a poc a poc que algunes coses sí canvien. 

“Nosaltres esta nit no podem”, perquè ja no eres jo, eres nosaltres.

Deprens a parlar en plural, a fer la despesa pensant en dos, a cuinar el doble de quantitat i a tolerar totes les manies que té el teu espòs o esposa. Algú t’explica que els valencians duguem l’anell en la mà esquerra i a Madrid ho fan a la dreta. Vas descobrint l’interior d’una altra persona a qui has triat “per a tota la vida”, i comences a compartir els seus somnis i les seues pors com si foren teus. Descobrixes que el vídeo de la boda el pots vore mil vegades però als amics i familiars tal volta els avorrisca vore’l sencer. Te n’adones que tens el doble de família, amb tot el que això significa. I junts patiu tota eixa pressió social que espera que vos dediqueu exclusivament a consumar el matrimoni i dur descendència al món.

Tot açò ens passa per culpa de la visió que hi ha del matrimoni en la societat, i una visió que expliquen de meravella els refranys. Compartisc amb vosaltres alguns d’ells que ens ajuden a comprendre el que espera la gent del matrimoni.

-Necessitat d’independència: “El casat casa vol, per a estar sol”, “els casats plat i cullera a banda”. 

-El principi és meravellós: “Si la vida de casat fóra sempre com el primer dia, jo també em casaria”.

-Els novençans es passen el dia al llit: “Estar més recte que el piu d’un novençà”.

-Però a la llarga el matrimoni pot ser dur: “És millor un dia de festeig que un any de casat” o “eres casat o feliç?”

-Els homes fan el que els diga la dona: “Home casat, burro entrenat”, “home casat, home cagat”. 

-I la dona tampoc és massa feliç: “Dona casada, dona desgraciada”. 

“Per això companys novençans, compartisc amb vosaltres este pesar, esta pressió social, este estrés que patim en silenci els novençans. Gràcies per haver-me escoltat, amb la vostra ajuda serè capaç d’anar demà a la reunió familiar i enfrontar-me a que em pregunten 25 vegades - i per a quan els xiquets? - sense que m’entre un atac d’ansietat. I ara me’n vaig que he quedat amb uns amics en el parc de boles i després hem de passar per un baby shower”.