Apocalipsi zombi, desficaci parlamentari

Aquests dies de lleure de Setmana Santa són magnífics per triar un bon llibre que llegir deixant-se acaronar per la calidesa del sol de primavera i prendre una mica de distància sobre la realitat que ens envolta. I estava jo amb els meus pensaments, quan de sobte una esgarrifança em va recórrer l’espina dorsal. El Govern, en resposta a una pregunta del senador de Compromís Carles Mulet, admetia que no disposa de protocols específics en cas d’una apocalipsi zombi “perquè poc es pot fer davant d’aquesta eventualitat”. 

La pregunta del senador valencià sobre si el Govern disposa d’algun protocol d’actuació davant la possibilitat d’una apocalipsi zombi tenia com a objectiu ficar en evidència a l‘Executiu per donar respostes buides a la majoria de les qüestions de control que fan els parlamentaris sobre coses concretes.

Mulet, en realitat no feia una pregunta, en feia dues. Després d’una extensa exposició de motius, en la qual es queixava del fet que no obté respostes sobre el grau d’acompliment de la llei de Memòria històrica o de les inversions fetes pel Govern als municipis valencians, afirmava: “Por ello se pregunta, para ver si se trata de un problema de comprensión, atención o de interés en la temática ¿Se trata de un problema de comprensión, atención o de interés en la temática? ¿Qué protocolos tiene adoptados el Gobierno ante la posibilidad de un apocalipsis zombie?”

La primera pregunta va quedar sense resposta. I la segona es va contestar a la manera del comissari Kostas Kharitos, el personatge creat per Petros Màrkaris que, quan està confós, recorre al diccionari. Kharitos cerca el concepte que cobra força en les seues reflexions i sovint obté una nova perspectiva sobre els crims que investiga. Amb eixa tècnica, el negre (o ghostwriter que diuen els anglesos més correctes políticament) de la Secretaria d’Estat de Relacions amb les Corts que va escriure la resposta va demostrar la seua gràcia i enginy al recórrer al diccionari per esmenar-li la plana al senador, alhora que deixava sense respondre la pregunta important, que era la primera de les dues. De tota manera, el senador que, pot ser punxegós com ell a soles, ha decidit repreguntar al Govern sobre per què no poden fer res davant una apocalipsi zombi i de pas aprofitar les definicions de zombi i apocalipsi utilitzades en la primera resposta per a carregar contra Mariano Rajoy i el PSOE.

Si aquesta és la cara A del desficaci que hi ha en molts Parlaments, on els Governs es neguen a donar respostes clares a l’oposició, la cara B la contava aquesta setmana el meu company Ximo Aguar, que explicava que els funcionaris de les Corts Valencianes estan col·lapsats pel nombre de preguntes que fan els diputats. Entre juliol del 2015 i desembre del 2016 es varen presentar en la Cambra un total de 14.000 preguntes escrites i 10.000 sol·licituts de documentació. D’acord amb el protocol establert, cada pregunta ha de ser tramitada individualment en un procés de tramitació, revisió, traducció i maquetació abans de la seua publicació que hauria de fer-se en un termini de deu dies. Termini que s’incompleix per l’allau de preguntes i la falta de personal necessari.

Un hàbit, el de presentar un gran nombre de preguntes, que també utilitza el senador de Compromís que en la seua pregunta sobre l’apocalipsi zombi es queixava que 500 preguntes –es de suposar que era la mateixa i el que canviava era el nom del poble- havien sigut contestades amb la mateixa resposta genèrica. 

Així que, desconcertat com estava, igual que el comissari Kharitos, vaig recórrer al diccionari –en aquest cas el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua- i el terme que vaig buscar va ser “trellat”.  La primera definició diu: “Ponderació mental, sensatesa” i fica com a primer exemple “El trellat és fonamental per a prendre decisions”.  L’AVL assenyala que el trellat pot estar absent –“Sense trellat. Sense justificació, sense fonament, sense sentit”- o que es pot traure –Traure trellat. Aclarir un assumpte, arribar a una conclusió”.

Després de llegir aquestes definicions vaig pensar que Govern i oposició utilitzen aquest mecanisme de control sense trellat. Una qüestió que no tindria importància si no malbarataren els recursos públics dels ciutadans. De moment, com que no crec que els nostres representants siguen capaços de ficar-li trellat a les preguntes i respostes de control parlamentari, he decidit, sense esperar al fet que ho faça el Govern, preparar-me un protocol d’actuació per si arriba una apocalipsi zombi. No siga cas que em pille desprevingut.