Abast de la corrupció en món de l’economia i l’empresa

VALÈNCIA. El passat dijous 24 de maig de 2018 es feia pública la sentència de l’Audiència Nacional de la primera peça del cas Gürtel . El tribunal considera acreditat que es va crear “en paralelo un auténtico y eficaz sistema de corrupción institucional a través de mecanismos de manipulación de la contratación pública central, autonómica, y local...Lo consiguieron gracias a su estrecha y continua relación con influyentes militantes de dicho partido (en referència al PP) que tenían posibilidades de influir en los procedimientos de toma de decisión en la contratación pública de determinados entes y organismos públicos que dirigían o controlaban directamente a través de terceras personas”.

Aquestes són algunes de les moltes conclusions a les que ha arribat els magistrats encarregats de jutjar la primera etapa del cas Gürtel. Són demolidores i fa fredat que tals activitats s’hagen donat durant un període tan llarg de temps en les administracions públiques. Com a contribuents, tant se val si com a persones físiques i/o jurídiques, el que impliquen els fets sentenciats per l’Audiència Nacional és que, o bé tothom hem estat fent un sobre-esforç fiscal per pagar els sobre-costs derivats de l’existència de la trama corrupta en la contractació pública, això és hem pagat més impostos dels que hauríem d’haver pagat.  O bé hem gaudit de menys prestacions de serveis públics (sanitat, educació, pensions, protecció per atur, serveis socials, dependència, infraestructures...) dels que haguérem pogut pagar si no haguera hi hagut desviament de diners públics per la trama corrupta amb els impostos que vam pagar particulars i empreses durant eixe temps. Si amigues i amics, ens han ROBAT. Aquests, però són els costos directament observables que són importants i molts però que no són ni molt menys els més rellevants a llarg termini.

Si posem les llums llargues, podem concloure que amb aquesta trama de corrupció institucional es va instal·lar implícitament una manera tèrbola de fer “negocis” que perjudica principalment al potencial emprenedor de la nostra economia. Per tant, caldria que analitzarem també el cost d’oportunitat que ha tingut per al món de l’economia i l’empresa la instal·lació d’aquest “autèntic i eficaç sistema de corrupció institucionalitzada” en la contractació pública. El cost d’oportunitat inclou tot allò que es podria haver aconseguit amb un ús alternatiu dels recursos, és a dir ens hem de preguntar quantes empreses, innovacions, llocs de treball estables, ingressos fiscals procedents d’aquestes empreses i llocs de treballs estables s’han deixat de crear per adulterar el sistema de contractació pública i permetre l’existència de trames corruptes en aquest. Això ja pica, eh? Es podria dir que bona part de l’electorat s’ha fumat literalment el futur de les generacions més joves quan NO ha penalitzat electoralment els casos de corrupció que anaven apareixent.

Tornant al món de l’economia i l’empresa, un mercat on la contractació està controlada per una trama corrupta no assigna eficientment els recursos perquè suposa un sobre-preu dels mateixos conjuntament amb menors nivells de qualitat, tampoc dona cap incentiu per a la innovació contínua doncs les vendes passen a dependre dels contactes. Sona molt antic això de conèixer a les persones adequades, però aquesta sentència posa de manifest que l’estat espanyol segueix funcionant així. En un context econòmic d’hiper-competitivitat a nivell global, el resultat és que les trames corruptes fan que empreses que no sobreviurien sense la corrupció sobrevisquen i això ocorre a expenses d’altres que no poden competir amb aquestes trames corruptes perquè no tenen contactes. En definitiva, la corrupció impedeix l’existència d’una competència neta i real que és la base per a tenir un teixit empresarial fort i capaç de competir a nivell global. Això no vol dir que no tingam empreses punteres a nivell global, si no que en tenim menys de les que podríem tenir sense corrupció. I això limita les nostres possibilitats com a societat de generar benestar present i futur per a les persones.

Un últim apunt que m’agradaria donar pel que fa a l’existència  de trames corruptes en la contractació pública és el fet que l’existència d’aquestes es més probable i són més fàcils de sostenir en el temps en economies i societats on el poder polític està més centralitzat i no hi ha contrapoders efectius desenvolupats (separació de poders, llibertat de premsa, llibertat d’expressió...); per contra les trames corruptes són més difícils de sostenir en economies i societats on hi ha una major descentralització en la presa de decisions, major participació ciutadana, llibertat de premsa, separació de poders i plena llibertat d’expressió. Ha arribat el moment de preguntar-nos cap on volem anar, seguir la senda de les corrupteles ix molt car pensen vostès que el nostre deute ronda el 100% del PIB.